L’esport és meravellós. És un aliat per tenir una bona salut, una referència per ensenyar-te els valors primordials, una gran eina per desconnectar, i, en definitiva, un recurs per ser feliç. La llista de beneficis és llarga, però també s’ha de ser conscient que es pot convertir en el teu pitjor enemic. La línia entre amor i odi és molt fina, i tot el que envolta l’esport pot acabar derivant en nombrosos problemes personals, siguin físics o mentals. Reinaldo Marcus Green ha decidit traslladar l’esport a la gran pantalla i el resultat amb El método Williams (King Richard, 2021) és de medalla d’or. També l’actuació de Will Smith, que malgrat la seva polèmica i lamentable bufetada al presentador Chris Rock, ha suposat el seu primer Òscar com el millor actor.
Venus i Serena Williams són dues de les millors tenistes de tots els temps i la seva història és digne de pel·lícula. Per si no fos prou complicat poder arribar a l’elit d’un esport, les germanes Williams ho van fer per partida doble i sent les líders. Les dues han estat número u mundial del circuit i s’han inflat a guanyar Grand Slams, Jocs Olímpics i Masters 1.000.
Venus, la germana gran, va ser la primera a arribar i va tocar el cel conquerint Wimbledon. No en tenia prou amb una vegada, que ho va aconseguir en cinc ocasions; mentre que Serena va tenir a la seva germana de referència i és considerada actualment una de les més grans del tenis. Ostenta 23 Grand Slams, una autèntica barbaritat, superant els seus companys de professió masculins, on regna Rafa Nadal, amb 21. Cal dir que, de moment, la reina de títols és Margaret Court, amb 24 majors.
Que quedi per escrit que cap pare o mare hauria de decidir el futur dels seus fills
Havent contextualitzat la magnitud de dues estrelles, entrem de ple amb el film. El pare de Venus i Serena, Richard Williams (interpretat per un excels Will Smith), cansat de la seva feina monòtona i limitat econòmicament, decideix idear un pla per a les seves dues filles: convertir-les en tenistes professionals. S’adona de les espectaculars xifres que mou el sector i pensa en la magnífica inversió que suposaria. Que quedi per escrit que cap pare o mare hauria de decidir el futur dels seus fills.
El senyor Williams es converteix en l’entrenador personal de les dues i se centra tant en aspectes tècnics com físics. Amb els recursos que té a l’abast pretén que tinguin la millor preparació possible i la veritat és que ho aconsegueix. Dos diamants en brut que, al final, requereixen l’ajuda de tècnics professionals per acabar de fer el salt.
La pel·lícula se centra en la cara més desconeguda de Venus i Serena, la dels inicis. És la part més llaminera sobre dues referències esportives que porten en el negoci més de dues dècades. Van viure i créixer a Compton (Los Angeles), zona conflictiva i escenari d’un dels moments més delicats. Richard va a defensar a les seves filles i acaba sent apallissat per un grup de joves.
No hi ha res ni ningú que aturi el pla de Williams. A la mínima opció que tenen, Venus i Serena demostren del que són capaces sobre la pista i a partir d’aquí és com un tsunami, imparable en el seu pas. Els primers tornejos que disputen són la gran constatació que el millor està per arribar.
És el relat d’una lluita antiracista, de reivindicació, de somnis i que té per objectiu que les filles no hagin de viure la mateixa crua realitat per la qual ha passat
També és de justícia dir que el film reflecteix la cara més amable de la història i s’eviten les situacions més dures. L’obsessió del pare amb el pla arriba fins a punts insostenibles i, al final, ha de cedir en la seva idea principal. No és només un pla esportiu del pare sinó que va més enllà. És el relat d’una lluita antiracista, de reivindicació, de somnis i que té per objectiu que les filles no hagin de viure la mateixa crua realitat per la qual ha passat.
Venus i Serena han estat dos exemples de superació, de sacrifici i d’empoderament. Ubicats en el context dels Estats Units, és el triomf de dues esportistes negres en un esport que era de blancs, com es comenta a la pel·lícula. En definitiva, èpica i heroïcitat que es podria traduir en la fórmula màgica per a Hollywood.
Quina dosi de ficció hi ha en tot plegat? Ens hem de creure que és el més fidedigne possible i el que se sap és que Venus i Serena van participar en la producció i el pare va aprovar el guió. El missatge del film és potentíssim, la força de la família, els somnis, la reivindicació i l’antiracisme, però també hi ha una doble lectura molt perillosa.
La pressió que exerceix el pare amb Venus i Serena no l’hauria de viure cap infant. Al final, els nens i nenes practiquen esport per aprendre, competir i passar-ho bé. I sí, són dos casos d’absolut èxit, però són únics. Els pares i mares que es pensen que tenen a casa la pròxima Venus, Serena o Alexia Putellas, o el pròxim Messi, Rafa Nadal o Pau Gasol van molt equivocats i no fan cap favor a ningú.