Els empresaris que aspiren a ocupar un lloc en el proper ple de la Cambra de Comerç de Barcelona adopten una estratègia de silenci, de perfil baix, a l’espera que la Generalitat publiqui els decrets de règim electoral i de convocatòria dels comicis. “Tothom està molt callat”, apunta un d’aquests candidats al plenari, que demana anonimat si bé reconeix que està planificant la campanya. Tot apunta que, formalment, només es presentarà una llista, la que comptarà amb el suport de l’actual presidenta Mònica Roca, si bé també concorrerà una munió de candidats suposadament independents que presentaran batalla per cada un dels 52 epígrafs que es decidiran en les eleccions camerals del setembre vinent.
Els sectors empresarials que s’oposen a l’actual govern de Mònica Roca han estat incapaços de bastir una llista única alternativa que compti amb el suport de les dues grans patronals catalanes, Pimec i Foment del Treball. Temps enrere, el president de la primera, Antoni Cañete, va obrir converses, però Josep Sánchez Llibre ha preferit quedar-se al marge. D’altra banda, des d’altres sectors propers a grans corporacions s’apunta que no es pot descartar que sorgeixi una segona llista, si bé reconeixen que encara “està verda” i que, segurament, no seria per la totalitat de les 52 cadires del ple que corresponen als diversos epígrafs empresarials. No obstant, tots assenyalen que esperen la publicació dels decrets electorals del Departament d’Empresa de la Generalitat per decidir si es presenten i, en cas afirmatiu, començar a ensenyar les seves cartes.
El decret de règim electoral gairebé està enllestit després que ja hagi estat supervisat per la Comissió Jurídica Assessora
Sobre aquests dos decrets, el de règim electoral gairebé està enllestit després que ja hagi estat supervisat per la Comissió Jurídica Assessora. Des del Departament d’Empresa s’indica que és “curós” i “garantista”. Intentarà evitar la conflictivitat que va generar el decret de les anteriors eleccions de 2018, que ha acabat amb sentències judicials en contra. Aquest reglament definirà les regles del joc electoral i, entre aquestes, el sistema de votació, que serà electrònic.
Tot i que el decret de règim electoral i el de convocatòria d’eleccions podrien publicar-se simultàniament en el Diari Oficial de la Generalitat, no serà així. El segon decret, que establirà la data de les eleccions, es publicarà posteriorment per escurçar el període d’interinitat dels governs de les 13 cambres catalanes fins a la constitució dels nous plenaris. Les eleccions es preveuen per a la segona quinzena de setembre, tot i que el termini màxim legal, fixat pel Ministeri de Comerç, finalitza el 15 de novembre.
Així, primer apareixerà el decret de règim electoral, previsiblement en les properes setmanes, i més tard el de convocatòria d’eleccions. Tots els possibles candidats estan a l’aguait.
Des de l’actual equip de govern de la Cambra de Barcelona s’apunta que presentaran una llista per cobrir els 52 epígrafs, si bé queda per veure el nom de la candidatura perquè sembla que no serà el d’Eines de País. Com en les eleccions de 2018, si obtenen la majoria, decidiran el president en una votació interna.
Emili Rousaud declina comentar les eleccions i deixa en l’aire la seva candidatura
Pimec descarta presentar formalment una llista, però ha animat als seus socis a disputar els diversos epígrafs. Un afiliat d’aquesta patronal confirma que es presentarà, a títol individual, en representació de la seva empresa o de l’organització sectorial a la qual pertany, però sense el paraigua d’una llista. Això no significa, però, que la patronal no els presti suport.
Un dels primers noms que es van posar sobre la taula en l’intent fracassat de consensuar una llista unitària va ser el d’Emili Rousaud, un dels vicepresidents de Pimec i conseller delegat de la comercialitzadora elèctrica Factorenergia. Precisament, en una reunió interna fa unes setmanes amb responsables d’entitats col·lectives de Pimec, va negar que s’hagués postulat mai per presidir la Cambra. A preguntes de Via Empresa, fonts del seu entorn indiquen no fa declaracions sobre les eleccions i que encara no ha decidit si es presentarà. No és l’únic que opta pel silenci.
Fonts de la junta directiva de Foment del Treball indiquen que aquesta patronal no s’implicarà directament en aquestes electoral perquè no és la seva “batalla”. Sánchez Llibre es va desmarcar des del primer moment d’una possible llista unitària que comptés amb el suport de les dues principals patronals. Aquestes fonts també recorden que, arran de la substitució de Joan Canadell per Mònica Roca, han millorat les relacions amb la Cambra. Una prova és la presència habitual de Roca en actes de gran format convocats per Foment del Treball.
Torna a sonar Carles Tusquests com a candidat per a una de les cadires del ple
Un altre conegut empresari que torna a sonar com a candidat és Carles Tusquets, que ja va liderar una llista en les anteriors eleccions de 2018. En una roda de premsa a principis de març per repassar tota l’activitat judicial que ha portat a terme contra aquells comicis, va dir que “no ho sé” quan se li va preguntar si pensava tornar-se a presentar. En aquella compareixença, va recordar els 20 demandes en el contenciós administratiu per suposades vulneracions de drets fonamentals en el sistema de vot electrònic, algunes amb sentències al seu favor i altres pendents de recursos davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I encara es podrien recórrer davant el Tribunal Suprem. Una altra sentència va anul·lar el decret electoral dels comicis de 2018, si bé, de moment, no ha tingut efectes pràctics sobre l’activitat de la Cambra. Quan es publiquin els decrets de la Generalitat, Tusquets decidirà si es presenta per un dels epígrafs.
Un empresari que el va acompanyar en la llista per les eleccions del 2018 indica que l’esborrany del projecte de decret electoral “s’assembla” al que van impugnar però que esperaran a que aparegui el nou en el Diari Oficial de la Generalitat. I adverteix que s’ha licitat l’auditoria del procés a la mateixa empresa dels anteriors comicis.
Tal com va aprovar el ple de la Cambra de Comerç de Barcelona del 29 de juny de l’any passat, dels 60 membres d’aquest plenari, en les properes eleccions se n’elegiran 52 perquè sis estan reservats per a les organitzacions empresarials més representatives (patronals) i dos per les empreses que facin l’aportació econòmica més gran. Respecte a les eleccions del 2018, les “cadires de plata”, o sigui, els llocs reservats a les empreses de més aportació passen de 14 a només dues. Però es mantenen els sis llocs per les organitzacions empresarials, que en els anteriors comicis es van repartir Pimec (amb quatre) i Foment del Treball (amb dos).