Comença una de les precampanyes més agitades dels últims 20 anys en el F.C. Barcelona. Un final de mandat de Bartomeu amb la pitjor fi de cicle dels 121 anys d'història del Club. No sols en l'esportiu i en l'institucional, probablement també en l'econòmic.
No és fàcil tractar de realitzar una diagnosi econòmica del pacient. Després del contagi del Club per la Covid-19 i el seu impacte en les arques monetàries, alguns metges suggereixen que seria recomanable baixar al malalt a l'UCI. De fet, tampoc està del tot clar si unes eleccions poden ser una vacuna o simplement un placebo.
El F.C. Barcelona ja no pot permetre's unes eleccions centrades única i exclusivament en el discurs esportiu. Hem tocat fons, sí. Però en una institució que és encara propietat dels seus socis, seria molt pitjor tocar fons en l'econòmic. Tenir les sigles SAD com a cognom en un Club capaç de generar ingressos per si mateix seria una catàstrofe infinitament major que la marxa de Messi.
Hem de recordar que el pacient segueix en planta, i no al carrer. Les oficines d'Aristides Mayol necessitaran més que mai figures acreditades en la gestió d'empreses, o per a ser més precisos, persones amb experiència solvent en el reflotament de grans empreses o institucions. No és moment per a teòrics ni gurus.
"Tenir les sigles SAD com a cognom en un Club capaç de generar ingressos per si mateix seria una catàstrofe infinitament major que la marxa de Messi"
Després de la venda de Neymar a l'Emirat de Paris Saint Germain, el Club va ingressar 222 milions d'euros, la venda més cara de la història (Si Déu -Messi- no diu el contrari). Aquest any el Barcelona va declarar uns beneficis de 18 milions d'euros. No fa falta passar per grans escoles de negocis per a deduir que, tancar l'any declarant beneficis per valor de “només” 18 milions d'euros després de la venda més sonada de la història, aquest any el Barça hagués incorregut en fortes pèrdues. Primer senyal d'alarma.
D'altra banda, la pedra angular d'aquesta Junta no és un altre que l'anomenat Espai Barça, amb una remodelació integral de l'estadi com a joia de la corona. 700 milions d'euros -a priori- de factura final i promogut per una Junta que va titllar de "desorbitat" el cost del projecte del seu antecessor, Joan Laporta, que estava pressupostat en un 60% menys que l'actual projecte. El futbol és així. 700 milions d'euros que havien de ser finançats pels ja inexistents “naming rights” de l'estadi i per un fons d'armari econòmic que pel que sembla ha passat a millor vida. La solució? Cridar a Goldman Sachs per a manllevar els diners de la construcció de la nova casa. A molts li sonarà a frase de l'Espanya de 2006. Segon senyal d'alarma.
Tercera i últim senyal d'alarma, la massa salarial. Si la seva empresa gastés un 70% del pressupost en salaris, com a empresari conciliaria difícilment el somni. La realitat és que, després del cop del coronavirus, el Barça podria superar amb molt escreix aquest percentatge en el pressupost de la següent temporada. El preocupant és que, sense coronavirus, aquesta situació no distava massa. Com a resultat: operació sortida dels pesos pesants. Per no esmentar que la sortida de Messi arreglaria els comptes a una Junta que presentava pèrdues i segons com fossin els números presentats en Assemblea de compromissaris, podrien arribar-se a executar els avals dels directius del Club. Això d'executar avals igual els sona a l'Espanya de 2009.
"En les pròximes eleccions l'esportiu serà important, l'econòmic serà molt urgent"
De cara a les pròximes eleccions, necessitarem candidats als qui no se'ls vinculi de primeres amb super fitxatges que facin decantar el vot. L'esportiu serà important, l'econòmic serà molt urgent. Sense reordenació dels comptes i la generació de nous ingressos és impossible dur a terme un projecte esportiu. Talent en la gespa, però també en els despatxos. Ningú vol que el Barça acabi sent una “BlackBerry” del futbol que, després d'anys de ser un producte estrella, ara només viu del record.