“Quan estàs al darrer any de la carrera universitària i s’acosta el juny, tremoles”. Això és el que sent en Jordi Sunyer, futur graduat en Economia, una sensació compartida per la majoria dels seus companys. Aquest dimecres ha decidit intentar apaivagar una mica tota aquesta por a la UPFeina, fira organitzada des del 2005 per la Universitat Pompeu Fabra, però no ha acabat de trobar l'esperança que necessitava. Hi ha oportunitats, sí, però en forma de pràctiques laborals - algunes sense remunerar- i sabent que en un any vista, com a mínim, serà difícil experimentar què és això de signar el contracte d'una feina laboral estable. Perquè si una cosa ens ha deixat la crisi, és ja una etapa de pràctiques de la qual cap graduat recentment se'n salva.
Com ell, anualment prop de 350.000 estudiants visiten aquesta fira que pretén ajudar-los a trobar una bona feina. L’organització estima que un 80% són alumnes encara en fase de finalitzar els estudis, mentre que només un 20% hi va amb el seu títol a la mà. Per això, tots els visitants són ben rebuts per la seixantena de companyies presents, on s’hi poden trobar des de multinacionals com Danone, Deloitte, KPMG o petites companyies del sector jurídic o tecnològic. I també hi té lloc el Tercer Sector, enguany amb un total de sis empreses per captar els qui, com Sunyer, se senten més atrets per aquesta economia alternativa.
Una carta de presentació per a l’empresa
Una d’aquestes cooperatives és Oiko Credit, entitat social amb presència a més de 70 països i que té per objectiu captar fons de països desenvolupats per invertir-ho al Tercer Món. “A Catalunya hi tenim una oficina petita i on sobretot fem tasques de comunicació, per això busquem estudiants de periodisme, audiovisuals, publicitat i relacions públiques”, explica el coordinador de l’entitat catalana, David Díaz de Quijano.
Aquest és el tercer any que hi participen i fins al moment han tingut uns cinc o sis estudiants en pràctiques. Les possibilitats de quedar-s'hi són "petites" i així ho reconeix, però assegura que les opcions es multipliquen si es fa el salt a alguna oficina a l'estranger.
Díaz de Quijano: “Volem demostrar que hi ha una altra manera de fer finances i economia"
Però la seva presència aquí no es limita a captar gent, sinó també a donar a conèixer què fan. “Volem demostrar que hi ha una altra manera de fer finances i economia, una altra estructura empresarial diferent a la de les companyies purament lucratives”, defensa el coordinador.
La Creu Roja també es pren aquesta fira com una carta de presentació pròpia. O almenys així s’ho pren el seu comitè internacional, conegut amb les sigles ICRC. Ells són una de les organitzacions que participen en les sessions despeed networking de l’UPFeina, on es reuneixen amb estudiants interessats en la seva tasca per buscar oportunitats.
Moser: "Expliquem com treballem, quines competències busquem i què necessitem perquè se’n facin una idea i en un futur apliquin si volen”
Calia incriure’s prèviament i això els ha suposat rebre un centenar de currículums. Només sis d’ells han resultat seleccionats i al llarg del dia es reuneixen amb l’HP marketing officer de l’ICRC, Laurent Moser, per fer front al que ell denomina “simulacions d’entrevistes”. “No és una entrevista real, és una prova on expliquem com treballem, quines competències busquem i què necessitem perquè se’n facin una idea i en un futur apliquin si volen”, detalla. Enumera els perfils d'enginyer, economista, advocat, intèrpret o politòleg, i com a requisits, saber un mínim de tres de les cinc llengües oficials de l’entitat; uns requeriments elevats que espanten els més joves, que veuen encara més difícil trobar la seva oportunitat havent sortit de la universitat.
Sota l’ala d’una multinacional
Les grans companyies aprofiten aquestes fires universitàries per presentar els seus programes de captació de professionals. Un bon exemple és el de Pepsico, que com explica l’encarregada del campus de l’Europa occidental, Andrea Pont, cerca vacants per a Barcelona i Madrid. “Cada any busquem 60 graduats per a tasques comercials, màrqueting, vendes, suply chain, finances... Els oferim sis mesos amb conveni de pràctiques i amb una possible renovació d’un any”, comenta. En paral·lel ofereixen diversos programes amb estades a les oficines que tenen arreu del món on els interessats presenten els seus propis projectes i els desenvolupen amb l’ajuda d’un mentor o bé inicien una etapa de 12 mesos de rotació per les diverses àrees de l’empresa.
El 70% dels graduats dels programes de pràctiques de Pepsico es queda a la companyia
Pont assegura que el 70% dels graduats que participa en algun programa després es queda, "són una oportunitat potencial per trobar feina", diu. Una oportunitat com la que ofereix Unilever, que tampoc delimita l’entrada de professionals, obre el ventall a estudiants de tots els àmbits i en qualsevol de les seves oficines internacionals. En el seu cas, com apunta una de les seves talent advisor,Olivia Devivo, els becaris són “una banqueta”: “Molta gent es forma amb nosaltres entre sis i nou mesos i després passa a quedar-se amb un contracte”. Normalment són feines de jornada completa, tot i que la companyia no ha volgut donar detalls sobre l’escala salarial.
Una estudiant demanant informació a Leroy Merlin | A. Corón
El cert, però, és que tant els programes de les multinacionals no deixen de ser una 'oportunitat' que lliga els estudiants a unes pràctiques amb una remuneració més baixa del que hauria i a la decisió final de la companyia. Si no surt bé, només queda tornar a començar en una altra organització.
Potser qui més esperances ofereix és Leroy Merlin. Aquest 2018 preveu obrir tres centres nous a Catalunya amb una mitjana de 150 treballadors per establiment, el que dóna com a resultat una xifra suculenta. En el seu cas, la treballadora del departament de recursos humans Sandra Alfonso recorda que busquen tant estudiants en pràctiques com graduats per a tasques de vendes o d’oficina, com estudiants de Formació Professional per al departament comercial. “També estudiants que compaginen feina i estudis”, afegeix, perquè el talent nou sempre és benvingut.
Buscant la primera oportunitat
Les empreses ofereixen, però què busquen els estudiants? “De tot, estic oberta a tot”, respon la Judit Cabrera, graduada en ADE i, aviat, en management. Considera que les organitzacions es troben en un moment crític i no vol perdre la seva oportunitat: “Les emprses tenen molta gent, algunes amb feines potser de rang baix, però estan pendents d’on hi ha talent, per això no vull deixar escapar res”. I la documentació que porta a la mà ho demostra, perquè de fulletons de programes de pràctiques d’empreses no en falten.
Cabrera: “Les empreses tenen molta gent, algunes amb feines potser de rang baix, però estan pendents d’on hi ha talent"
Però si Cabrera es mostrava prou confiada amb les seves capacitats per enlluernar algun recruiter, la Maria Teresa Olivé – futura economista- prefereix anar més amb peus de plom. Parlem amb ella just quan surt d’una entrevista amb Deloitte a l’speed networking i ho fa no del tot segura. “Ofereixen entrar a treballar, però ho veig molt difícil”, se sincera, “és clar que vull tenir un contracte, però és massa complicat”. Explica que ella busca unes pràctiques perquè no s’acaba de sentir encara del tot preparada, considera que al mercat hi ha gent amb més experiència i està sense feina que poden passar per davant seu.
Gent com l’Olga Rodríguez, que compta amb la carrera d’Humanitats i sumarà al juny la de Periodisme. El seu cas és diferent perquè aviat acabarà una estada de pràctiques a l’editorial Penguin Random House i vol empalmar-les amb uns mesos més al Grup Planeta, amb qui s’ha entrevistat. “M’han ofert l’oportunitat d’estar un any fent pràctiques, unes 25 hores setmanals per 500 euros al mes”, comenta. Per descomptat, ha formulat la pregunta del milió: després es podrà quedar? “L’opció hi és, però diuen que tot depèn del cas, de si hi ha places...”, respon. I és que les pràctiques no són la seva tria principal, però sap que si no entra per aquí, ho té difícil. “Trobar feina ja és molt complicat de per si i més si és en el sector cultural. Ara només penso a trobar una oportunitat i aprofitar-la”, conclou.
Un pont entre la universitat i l’empresa
Com a novetat d’enguany, entre les empreses es pot trobar JobTeaser. Presentant la companyia hi ha en Marc Pagès, que s’encarrega de l’expansió de la startup francesa a Espanya, la qual “substitueix les plataformes de carreres professionals de les universitats gratuïtament”, apunta. Dit d’una altra manera, fan de pont entre les empreses i els estudiants. A les primeres els demanen que gravin vídeos per explicar la seva cultura corporativa i què poden oferir; als segons, els ofereixen les píndoles com a guies professionals.
L'equip de JobTeaser fent fotografies per al CV dels estudiants | A. Corón
Recentment han elaborat un estudi que conclou que els joves veuen les universitats com el seu principal contacte amb el món laboral. Apliquen als processos de selecció a través de les xarxes socials professionals, però no reben resposta, per això volen mediar per maximitzar les possibilitats. I a l’UPFeina, a més de donar-se a conèixer, donen als estudiants la possibilitat de fer-se una fotografia i donar el seu currículum per optar a alguna vacant en les empreses disponibles a JobTeaser.