02
de Gener
de
2017
Act.
03
de Gener
de
2017
Cada final d'any ve acompanyat d'una valoració del que s'ha viscut i d'uns propòsits per millorar-ho en els següents 365 dies. Una reflexió de la qual les patronals tampoc en són alienes. "Tots estem interessats, siguem o no joves empresaris, que hi hagi activitat econòmica", indica d'entrada Eloi Palà, president de l'Aijec, quan se li pregunta des de VIA Empresa quins són els propòsits per a l'any nou. Més enllà de desitjar una economia viva, les principals patronals del país tenen les seves pròpies preocupacions i, alhora, coincideixen a reivindicar estabilitat política.
Un any més tranquil
"Cal consolidar la seguretat jurídica". En la tradicional trobada nadalenca amb la premsa, el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, utilitzava aquesta fórmula per reivindicar una situació institucional estable. "Necessitem estabilitat, sobretot política", assegura sense pèls a la llengua Eloi Palà, la cara visible dels joves empresaris. "El 2016 ha estat per oblidar i hem de veure si al 2017 segueix igual o no. Tenim un govern a Espanya però la relació que té amb Catalunya segueix generant sensació d'inestabilitat i cal veure com ens afecta", afegeix.
Des de Pimec, el president Josep González també celebra que per fi hi hagi govern a Espanya, tot i que assegura que "som pessimistes amb les primeres mesures que està anunciant". El màxim representant de la patronal de la petita i mitjana empresa lamenta la "inseguretat fiscal" en la que vivim. "Hem tingut una reforma laboral en 30 anys però en tenim una de fiscal cada mes", ironitza.
Pel president de Cecot, Antoni Abad, el propòsit major és "prosperitati equitat; amb un creixement del PIB i un decreixement de l'atur no n'hi ha prou". És a dir, hem de refundar les bases de competitivitat. El creixement del PIB s'ha de fonamentar en termes de productivitat, tecnologia i qualificació personal".
Preocupació per com quadrar el dèficit
Un altre dels temes que més preocupa als empresaris en aquest 2017 és com Espanya acabarà quadrant el dèficit exigit per la Unió Europea. "Si es fa a través d'un augment d'impostos, ens preocupa", anuncia Eloi Palà. "És d'una gran miopia actuar d'aquesta manera perquè pot ser un pas enrere en els brots verds que està tenint l'economia espanyola", afegeix donant un toc d'atenció.
Pel president de l'Aijec és incomprensible que "no es vegi que un augment de les cotitzacions socials perjudica la generació de llocs de treball, que és un dels principals problemes del país". A més, assegura, "perjudica la competitivitat de les empreses espanyoles, que ja paguen per sobre de la mitjana europea en aquest concepte".
Una preocupació compartida des de Pimec. "No estem d'acord mb la pujada de les contribucions a la Seguretat Social, que afecta clarament a les pimes", denuncia Josep González. "Tenim una Seguretat Social molt més cara que a Europa, i així tampoc arreglarem el problema del pagament de les pensions", adverteix pels que tinguin la temptació de barrejar les dues coses.
Què fem amb el salari mínim?
González també recorda que Pimec "ja es va posicionar a l'abril dient que havia de pujar el salari mínim. Ho ha fet i és una mesura important que no ha d'afectar la competitivitat de les empreses". L'augment, però, ha estat més contingut respecte les peticions de sindicats i forces polítiques de l'oposició.
Per Gay de Montellà, "la CEOE, amb el suport de Foment, està d'acord a reformar el salari mínim". Ara bé, avisa que cal valorar el cas de cada empresa. "Estem d'acord que hi hagi un increment. Els que puguin a les seves empreses han de millorar les condicions salarials, els que tinguin beneficis ho han de fer", precisa. Una precisió en la que coincideix amb el dirigent de Pimec, per qui "l'augment dels salaris ha d'anar lligat a la situació de cada empresa".
Deures per fer
A l'hora d'assenyalar els deures pendents, cadascú té les seves preferències. "Hem de convèncer els polítics que cal cura amb canviar la reforma laboral que tant ha ajudat al canvi. Tothom l'ha aplicat i l'ha millorat", defensa Gay de Montellà davant els moviments que aposten per derogar-la.
En el cas de Pimec, González assenyala que "tenir una llei de contractació pública és una de les grans assignatures pendents del país". Recorda que Espanya ha fet tard la transposició de la directiva europea i, a més, "sense tenir en compte la mida de les empreses. Sempre es fan les coses a mida dels grans". En aquest sentit, reivindica que es reguli en la contractació pública "una divisió en lots". Lligant-ho amb aquesta qüestió, González insisteix que "esperem que el règim sancionador de la llei de morositat s'aprovi per fi en aquesta legislatura".
Abad es pregunta "Quan invertim, quin retorn esperem?". Segons el president de Cecot, "no podem pensar només en termes de creixement econòmic directe, sinó també de les persones i la seva qualificació". En aquest context, ser uns agents de referència per modernitzar el país és un dels deures dels empresaris. "Els sindicats i associacions empresarials ens hem de reafirmar com a agents socials amb la necessitat de recuperar el lideratge davant la societat", ha afirmat.
Finalment, Eloi Palà reclama una menor càrrega burocràtica. "En el cas de petites empreses i nous negocis afecta especialment la lentitud de l'administració", evidencia. "S'estan generant nous models de negoci i l'administració no va al mateix ritme, no dóna resposta a aquests nous models d'empresa que es van creant", conclou.
Un any més tranquil
"Cal consolidar la seguretat jurídica". En la tradicional trobada nadalenca amb la premsa, el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, utilitzava aquesta fórmula per reivindicar una situació institucional estable. "Necessitem estabilitat, sobretot política", assegura sense pèls a la llengua Eloi Palà, la cara visible dels joves empresaris. "El 2016 ha estat per oblidar i hem de veure si al 2017 segueix igual o no. Tenim un govern a Espanya però la relació que té amb Catalunya segueix generant sensació d'inestabilitat i cal veure com ens afecta", afegeix.
Des de Pimec, el president Josep González també celebra que per fi hi hagi govern a Espanya, tot i que assegura que "som pessimistes amb les primeres mesures que està anunciant". El màxim representant de la patronal de la petita i mitjana empresa lamenta la "inseguretat fiscal" en la que vivim. "Hem tingut una reforma laboral en 30 anys però en tenim una de fiscal cada mes", ironitza.
Pel president de Cecot, Antoni Abad, el propòsit major és "prosperitati equitat; amb un creixement del PIB i un decreixement de l'atur no n'hi ha prou". És a dir, hem de refundar les bases de competitivitat. El creixement del PIB s'ha de fonamentar en termes de productivitat, tecnologia i qualificació personal".
Preocupació per com quadrar el dèficit
Un altre dels temes que més preocupa als empresaris en aquest 2017 és com Espanya acabarà quadrant el dèficit exigit per la Unió Europea. "Si es fa a través d'un augment d'impostos, ens preocupa", anuncia Eloi Palà. "És d'una gran miopia actuar d'aquesta manera perquè pot ser un pas enrere en els brots verds que està tenint l'economia espanyola", afegeix donant un toc d'atenció.
 |
| Imatge del darrer esmorzar de Nadal amb periodistes de Pimec. PGF |
Pel president de l'Aijec és incomprensible que "no es vegi que un augment de les cotitzacions socials perjudica la generació de llocs de treball, que és un dels principals problemes del país". A més, assegura, "perjudica la competitivitat de les empreses espanyoles, que ja paguen per sobre de la mitjana europea en aquest concepte".
Una preocupació compartida des de Pimec. "No estem d'acord mb la pujada de les contribucions a la Seguretat Social, que afecta clarament a les pimes", denuncia Josep González. "Tenim una Seguretat Social molt més cara que a Europa, i així tampoc arreglarem el problema del pagament de les pensions", adverteix pels que tinguin la temptació de barrejar les dues coses.
Què fem amb el salari mínim?
González també recorda que Pimec "ja es va posicionar a l'abril dient que havia de pujar el salari mínim. Ho ha fet i és una mesura important que no ha d'afectar la competitivitat de les empreses". L'augment, però, ha estat més contingut respecte les peticions de sindicats i forces polítiques de l'oposició.
Per Gay de Montellà, "la CEOE, amb el suport de Foment, està d'acord a reformar el salari mínim". Ara bé, avisa que cal valorar el cas de cada empresa. "Estem d'acord que hi hagi un increment. Els que puguin a les seves empreses han de millorar les condicions salarials, els que tinguin beneficis ho han de fer", precisa. Una precisió en la que coincideix amb el dirigent de Pimec, per qui "l'augment dels salaris ha d'anar lligat a la situació de cada empresa".
 |
| El president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, durant la trobada nadalenca amb la premsa. PGF |
Deures per fer
A l'hora d'assenyalar els deures pendents, cadascú té les seves preferències. "Hem de convèncer els polítics que cal cura amb canviar la reforma laboral que tant ha ajudat al canvi. Tothom l'ha aplicat i l'ha millorat", defensa Gay de Montellà davant els moviments que aposten per derogar-la.
En el cas de Pimec, González assenyala que "tenir una llei de contractació pública és una de les grans assignatures pendents del país". Recorda que Espanya ha fet tard la transposició de la directiva europea i, a més, "sense tenir en compte la mida de les empreses. Sempre es fan les coses a mida dels grans". En aquest sentit, reivindica que es reguli en la contractació pública "una divisió en lots". Lligant-ho amb aquesta qüestió, González insisteix que "esperem que el règim sancionador de la llei de morositat s'aprovi per fi en aquesta legislatura".
Abad es pregunta "Quan invertim, quin retorn esperem?". Segons el president de Cecot, "no podem pensar només en termes de creixement econòmic directe, sinó també de les persones i la seva qualificació". En aquest context, ser uns agents de referència per modernitzar el país és un dels deures dels empresaris. "Els sindicats i associacions empresarials ens hem de reafirmar com a agents socials amb la necessitat de recuperar el lideratge davant la societat", ha afirmat.
Finalment, Eloi Palà reclama una menor càrrega burocràtica. "En el cas de petites empreses i nous negocis afecta especialment la lentitud de l'administració", evidencia. "S'estan generant nous models de negoci i l'administració no va al mateix ritme, no dóna resposta a aquests nous models d'empresa que es van creant", conclou.