09
de Febrer
de
2017
Els empresaris tenen ganes d'exercir de mecenes culturals però veuen necessari que s'estableixi un pont que enllaci el sector de la cultura i el món de l'empresa. La Fundació Catalunya Cultura s'ofereix com a plataforma per connectar aquests dos mons encara molt allunyats entre si, però que cada vegada més es necessiten i es busquen. "No som una repartidora de recursos sinó una llotja, un aparador per a empreses i creadors on poden trobar noves fórmules de finançament i de col·laboració", ha explicat l'adjunt a la presidència de Damm i president de la Fundació Catalunya Cultura, Enric Crous, en un acte celebrat al Cercle d'Economia.
Des de la seva posada en funcionament, l'any 2014, la Fundació Catalunya Cultura ha ofert suport a un tota de 95 projectes d'emprenedors culturals. Ho ha fet amb la complicitat de la Generalitat, la Diputació i les cambres de comerç, gràcies a les quals han pogut detectar que 450 empreses de tot Catalunya han exercit com a mecenes o patrocinadores de projectes i esdeveniments culturals. Per la seva part, la fundació ha passat d'estar integrada per 8 empreses a 13.
"Volem posar en contacte projectes culturals amb el món empresarial, acompanyar-los i fer pedagogia demostrant que els projectes culturals també tenen un valor econòmic i social", ha argumentat Crous. "Un país sense cultura és un país de segona divisió", ha advertit Carlos Cuatrecasas, president de la Fundació Cercle d'Economia, remarcant la importància de promoure projectes culturals amb el suport de les empreses del país. Però per això, ha afegit que "cal defensar un nou marc legal pel mecenatge i el patrocini". Per Crous, aquest és "un món per construir".
Durant l'acte s'ha parlat molt del model francès, un model on les ajudes a la cultura no es consideren despesa sinó inversió. Gràcies a aquesta actitud, el sector cultural és avui la tercera font d'ingressos econòmics del país. Una de les claus d'èxit d'aquest model són les desgravacions fiscals per als mecenes i patrocinadors, un model que es reclama també per a Catalunya.
Debat 'Cultura i mecenatge, un sector estratègic a la recerca d'un nou marc fiscal'. Cedida
Identificar i reconèixer la tasca dels mecenes
"El sector cultural necessita més recursos", ha afirmat Crous, destacant que a la llarga tradició dels filantrops que hi ha hagut a Catalunya si afegeixen avui en dia les empreses que també es volen implicar com a patrocinadors i mecenes de la cultura. Des de l'Institut Català de Finances, Josep Ramon Sanromà demana que s'identifiquin totes les empreses que fan mecenatge "amb llum i taquígrafs" i que se'ls faci un reconeixement.
El repte, segons Sanromà, implica acabar amb el "cherry-picking" i per apostar per projectes sostenibles "amb una visió estratègica. "Hi ha projectes viables que no pot ser que tirin endavant només a base de subvencions". Però per això, ha afegit, "cal innovar en les maneres de fer i cercar models col·laboratius".
Empreses amb consciència humanista
No obstant això, els empresaris també són conscients del camí que encara queda per recórrer. "El retorn econòmic en cultura no sempre compensa la inversió, per això fem coses per amor a l'art", ha argumentat Jaume Giró, director general de la Fundació La Caixa, que també forma part de la Fundació Catalunya Cultura.
La seva intervenció s'ha convertit en un al·legat de l'humanisme. Giró ha reivindicat que l'educació inclogui la formació humanista en un món "on s'ha anat prioritzant el sentit pràctic" i ha advertit que, encara que la música, la poesia o l'art puguin semblar que no serveixen per res, "el poble que no els cultiven són un poble empobrit". També una empresa que no aposta per la cultura és una empresa curt-terminista. "Una empresa sincerament compromesa amb els valors va més enllà del mercat i se sent part d'un món molt més ampli que inclou la cultura", ha assegurat.
Des de la seva posada en funcionament, l'any 2014, la Fundació Catalunya Cultura ha ofert suport a un tota de 95 projectes d'emprenedors culturals. Ho ha fet amb la complicitat de la Generalitat, la Diputació i les cambres de comerç, gràcies a les quals han pogut detectar que 450 empreses de tot Catalunya han exercit com a mecenes o patrocinadores de projectes i esdeveniments culturals. Per la seva part, la fundació ha passat d'estar integrada per 8 empreses a 13.
"Volem posar en contacte projectes culturals amb el món empresarial, acompanyar-los i fer pedagogia demostrant que els projectes culturals també tenen un valor econòmic i social", ha argumentat Crous. "Un país sense cultura és un país de segona divisió", ha advertit Carlos Cuatrecasas, president de la Fundació Cercle d'Economia, remarcant la importància de promoure projectes culturals amb el suport de les empreses del país. Però per això, ha afegit que "cal defensar un nou marc legal pel mecenatge i el patrocini". Per Crous, aquest és "un món per construir".
Durant l'acte s'ha parlat molt del model francès, un model on les ajudes a la cultura no es consideren despesa sinó inversió. Gràcies a aquesta actitud, el sector cultural és avui la tercera font d'ingressos econòmics del país. Una de les claus d'èxit d'aquest model són les desgravacions fiscals per als mecenes i patrocinadors, un model que es reclama també per a Catalunya.
Debat 'Cultura i mecenatge, un sector estratègic a la recerca d'un nou marc fiscal'. Cedida
Identificar i reconèixer la tasca dels mecenes
"El sector cultural necessita més recursos", ha afirmat Crous, destacant que a la llarga tradició dels filantrops que hi ha hagut a Catalunya si afegeixen avui en dia les empreses que també es volen implicar com a patrocinadors i mecenes de la cultura. Des de l'Institut Català de Finances, Josep Ramon Sanromà demana que s'identifiquin totes les empreses que fan mecenatge "amb llum i taquígrafs" i que se'ls faci un reconeixement.
El repte, segons Sanromà, implica acabar amb el "cherry-picking" i per apostar per projectes sostenibles "amb una visió estratègica. "Hi ha projectes viables que no pot ser que tirin endavant només a base de subvencions". Però per això, ha afegit, "cal innovar en les maneres de fer i cercar models col·laboratius".
Empreses amb consciència humanista
No obstant això, els empresaris també són conscients del camí que encara queda per recórrer. "El retorn econòmic en cultura no sempre compensa la inversió, per això fem coses per amor a l'art", ha argumentat Jaume Giró, director general de la Fundació La Caixa, que també forma part de la Fundació Catalunya Cultura.
La seva intervenció s'ha convertit en un al·legat de l'humanisme. Giró ha reivindicat que l'educació inclogui la formació humanista en un món "on s'ha anat prioritzant el sentit pràctic" i ha advertit que, encara que la música, la poesia o l'art puguin semblar que no serveixen per res, "el poble que no els cultiven són un poble empobrit". També una empresa que no aposta per la cultura és una empresa curt-terminista. "Una empresa sincerament compromesa amb els valors va més enllà del mercat i se sent part d'un món molt més ampli que inclou la cultura", ha assegurat.