“Hi ha una gran necessitat de detectar precoçment el declivi cognitiu associat a l'Alzheimer, ja que es preveu que els fàrmacs funcionin millor com més aviat es diagnostiqui la malaltia”, explica a VIA Empresa Aureli Soria-Frisch, director de Starlab, una empresa barcelonina fundada l’any 2000 i especialitzada en neurociència aplicada i neurotecnologia. Amb aquest objectiu, han desenvolupat un dispositiu capaç de detectar l’Alzheimer de manera primerenca en “qüestió de 10 minuts a 30 minuts”.
Starlab ha desenvolupat un dispositiu capaç de detectar l’Alzheimer de manera primerenca en “qüestió de 10 minuts a 30 minuts”
Aquesta idea va sorgir fa quatre anys, impulsada per la preocupació creixent sobre les malalties neurològiques i el seu impacte en la societat. "L’ADN de l’empresa és crear productes i serveis amb un impacte social positiu, i vam considerar que aquest era un problema important a abordar", explica el director. Així, Soria-Frisch, doctor en intel·ligència artificial, juntament amb un equip de cinc especialistes en intel·ligència artificial, neurociència, ciències cognitives, enginyeria biomèdica i enginyeria informàtica, van començar a dissenyar una eina de suport al diagnòstic. Integrada en un casc, aquesta tecnologia utilitza la neurotecnologia i la intel·ligència artificial per detectar malalties neurodegeneratives i determinar-ne l’estadi.
Concretament, Starlab ha dissenyat un dispositiu en forma de casc que incorpora neuromarcadors connectats a una tauleta electrònica, la qual monitoritza els senyals cerebrals de l’usuari. Per detectar la presència d’Alzheimer, es realitza un test cognitiu que permet fer un primer cribratge. A partir de metodologies d’intel·ligència artificial i d’una base de dades, l’empresa desenvolupa biomarcadors clau per determinar si una persona té la malaltia i en quin estadi es troba. Soria-Frisch descriu el dispositiu així: “És un casc de neoprè similar als que s’utilitzen en waterpolo, però amb suports específics per fixar els elèctrodes que estan en contacte amb el cap i registren l’activitat elèctrica cerebral. Tot el procés no és invasiu, és a dir, no provoca cap mal ni molèstia a la persona que el porta”.
Proves pilot amb finançament a l'horitzó
En aquest punt, Soria-Frisch reconeix que el projecte encara es troba en fase de desenvolupament i desplegament, però ja han iniciat proves pilot en centres d’atenció primària. La recerca s’ha dut a terme en col·laboració amb la Fundació ACE, especialitzada en Alzheimer a Barcelona, mentre que el pilot de desplegament en Atenció Primària s’ha realitzat amb Badalona Serveis Assistencials (BSA).
Soria-Frisch admet que per superar la fase d'aprovació regulatòria necessiten entre 200.000 i 600.000 euros més
Per tirar endavant el projecte, han rebut finançament tant del govern espanyol, a través dels Fons Next Generation gestionats pel CDTI, com d'Acció, que els ha atorgat una ajuda de 135.240 euros dins la línia de finançament Tecniospring INDUSTRY. Tot i això, Soria-Frisch admet que per superar la fase d'aprovació regulatòria necessiten entre 200.000 i 600.000 euros més. "Creiem que, si tenim sort i aconseguim el finançament necessari, podríem tenir-ho llest en un període d’entre tres i quatre anys", apunta.
Actualment, el dispositiu de Starlab funciona de manera no invasiva, "a diferència de les tècniques de detecció més esteses fins ara, com la neuroimatge o la punció lumbar". A més, Soria-Frisch en destaca el cost reduït en comparació amb els mètodes actuals. "El preu aproximat se situaria entre 200 i 400 euros, mentre que les proves de neuroimatge que es fan avui dia costen uns 1.400 euros", explica.
🔬L’empresa catalana @starlabdf2 crea una solució pionera que facilita la detecció primerenca de l’Alzheimer en centres sanitaris.
— ACCIÓ (@accio_cat) March 12, 2025
Tot plegat, gràcies al desenvolupament d'un dispositiu en forma de casc que, mitjançant neuromarcadors i #IA, permet detectar la malaltia. pic.twitter.com/mfZEStWtM9
A curt termini, l’objectiu de Starlab és aconseguir finançament per desenvolupar el producte i superar la fase d’aprovació regulatòria com a dispositiu sanitari. “Un cop obtinguda l’aprovació, la idea seria desplegar-lo primer en centres clínics privats i, posteriorment, introduir-lo en el sector públic, on hauríem de passar per un procés de licitació”, conclou Soria-Frisch.