La gestió del talent ha protagonitzat la jornada central de la Setmana de la Internacionalització d’ACCIÓ, esdeveniment que s’ha celebrat aquest dimecres a les instal·lacions del World Trade Center de Barcelona. “El grau d’internacionalització demostra que les nostres empreses són competitives”, ha expressat Joan Romero. En aquest sentit, el director executiu d’ACCIÓ ha celebrat el 35è aniversari de l’agència, període en el qual, des de l’administració pública, s’ha donat suport a més de 26.000 projectes d’internacionalització empresarial.
Sense deixar l’aniversari, el directiu ha volgut exhibir “la bona sintonia amb tots els agents que han contribuït a la internacionalització”. Malgrat externalitats negatives com la guerra d’Ucraïna o els efectes de la pandèmia, Romero manté que “l’ADN d’obertura de Catalunya ha crescut sempre i estem igual o millor que altres països com és el cas de Dinamarca”. Més enllà de les dades positives, ja publicades, de l’any 2023, a curt termini, ACCIÓ no esquiva la seva preocupació pel context "d'alentiment global”. Per aquesta raó, des de l’agència s’insta a tots els actors implicats a “continuar oferint el seu suport per impulsar la internacionalització”.
En clau més tècnica, ACCIÓ ha volgut posar l’accent en dos nous projectes per ampliar la seva xarxa de serveis. Una primera acció és l’impuls d’una línia de multilocalització, amb una aportació màxima de 30.000 euros per empresa, que vol apropar les empreses a les principals cadenes de valor. El segon moviment és un reforç de la promoció internacional, amb una dotació de 15.000 euros per empresa, que pretén incrementar la presència de les firmes als canals online i presencial. Respecte dels reptes de futur, Joan Romero observa com el camí que ha de seguir ACCIÓ passar per ajudar a incrementar el nombre d’empreses exportadores regulars i la diversificació. Per complir els objectius, el director executiu assegura que “ens falta talent, així ho descriuen un 17,7% de les empreses exportadores catalanes”.
Una nova glocalització?
Retornant a la situació geopolítica, la trobada també ha servit d’altaveu per visibilitzar els diferents fenòmens empresarials. “Sembla que torna el plantejament de centrar les estratègies en mercats més locals, sense la necessitat d’estar supeditats a situacions externes”, afirma Isabel Perea, sòcia de l’àrea d’auditoria de Grant Thornton. Malgrat el soroll polític o social, la directiva creu que “la geopolítica no atura les ganes d’exportar”. Segons dades de la multinacional, gairebé la meitat de les empreses catalanes exportaran durant els pròxims dotze mesos i un 54% de la facturació arribarà procedent dels mercats no domèstics.
Pel que fa a l’àmbit dels recursos humans, l’informe de Grant Thornton fixa en un 40% el nombre de directius que tenen intenció, a curt termini, de reforçar els seus equips per accelerar l’expansió internacional de la seva empresa. Sota el criteri de Perea, l’ecosistema català de la internacionalització gaudeix d’una posició d’avantatge respecte possibles competidors per l’experiència directiva i també pel fet que, ara fa uns anys, les grans empreses ja van obrir el camí de fer negoci a l’exterior.
“L’exportació passa per una xarxa madura de comercials i l’establiment de professionals als països amb altes capacitats de negoci internacional”, puntualitza la sòcia de Grant Thornton. A l’escenari de l’auditori del World Trade Center ha sobrevolat la pregunta de quines accions es poden dur a terme per captar talent. “La recepta és promoure el treball híbrid, instaurar equips transfronterers, major flexibilitat i conciliació, reforçar la presència de la tecnologia i tenir clar que s’han eliminat moltes barreres geogràfiques”, conclou Isabel Perea.
El paper de l’export manager
Lluny dels despatxos i les dades dels informes, ACCIÓ ha triat Grifols, Frit Ravich i Ferrer per exemplificar la tasca, sobre el terreny, dels responsables de les àrees d’exportació de les empreses catalanes. “El producte sempre ens condiciona i a partir d’això organitzem la nostra estratègia”, manifesta Pedro de Antonio Ferrer. El director internacional del grup farmacèutic reconeix que obrir una filial “és una forta inversió i un gran risc, però a canvi tens tot el control de l’operació”. En el seu torn de paraula, Jordi Balsells, directiu del departament de plasma de Grifols, ha situat els Estats Units com el seu principal mercat.
Un àmbit que representa entre el 60 i 70% de les vendes globals i on la multinacional catalana compta amb uns 300 centres de donacions de plasma. Ferrer ha dibuixat Europa, “on hi ha un mercat molt estable”, i l’Amèrica Llatina com els mercats on hi ha previsió d’experimentar un major creixement. Pel que fa a Frit Ravich, la firma alimentària reconeix que l’aspecte logístic és un dels principals elements a tenir en compte per fixar una estructura de negoci en un determinat país o regió. “Mentre més lluny exportes menys competitius ets”, assegura Wanda Gonzàlez, representant del departament d’Exportació de Frit Ravich. D’aquí que la firma concentri els seus esforços en els mercats d’Alemanya i França.
