Empresa familiar o família empresària? No cal anar a històries de pel·lícula, ni tampoc molt grans, però si de petites i mitjanes empreses de primera, segona, tercera o quarta generació. A Catalunya prop del 88% de les pimes estan impulsades per un grup familiar i generen la gens menyspreable xifra del 65% del PIB català. Nou representants d'organitzacions àmpliament reconegudes participen en un debat organitzat per Ibercaja i VIA Empresa per parlar sobre protocol familiar, professionalització, control, fiscalitat, retribucions, projecció social, visió de futur i el més sucós: amb autocrítica, sense filtres i l’eterna lluita entre la racionalitat i l’emoció. És el dia a dia a l'empresa familiar.
Dins de les complexitats que pot tenir cada organització, Miquel Martí, president de Moventia, té clar que "a l'empresa familiar no hi ha d'haver posicions maximalistes. Ni el millor remei és que algú de fora formi part de la direcció, com tampoc comptar amb totes les accions de la companyia i el poder absolut". "Cada família i empresa és un món i tot depèn de la mida de la companyia, de les generacions que la conformin i també de les aptituds de cadascú", continua l'empresari de la multinacional catalana que compta amb més de 5.000 treballadors.
Fitó (Semillas Fitó): "El meu pare creia que on s'aprenia de debò era a l'empresa des de ben joves, però ara som partidaris que les noves generacions es formin, treballin a l'estranger i agafin experiència”
Benvinguts protocols
Per controlar la governança present, però sobretot futura, és crucial la incorporació d'un protocol familiar, malgrat que l'elaboració d'aquest pugui comportar en alguns casos anys de duració. A Moventia, per exemple, per tal que un familiar pugui accedir a posicions directives "ha de complir amb requisits que van des de llicenciatures, dominar dos idiomes estrangers a la perfecció, estudiar un MBA i una experiència laboral mínima de més de cinc anys fora de l’empresa. El consell de família llavors prendrà una decisió", continua Martí.
Una reflexió que també comparteix Toni Fitó, representant de Semillas Fitó, companyia que recentment ha celebrat 140 anys i a la qual a mitjans dels anys 90 es va incorporar la cinquena generació. "El protocol familiar ha sigut una de les decisions més importants que hem pres, ja que ens ha permès obrir un espai de reflexió i tractar temes que mai hem planejat", remarca. Fitó és conscient, però, que el protocol pot evolucionar, igual que ho fan les perspectives sobre el negoci familiar a cada generació. "El meu pare creia que on s'aprenia de debò era a l'empresa des de ben joves, però ara som partidaris que les noves generacions es formin, treballin a l'estranger i agafin experiència”, conclou.
Conflictes i fiscalitat
La fiscalitat i, concretament la que afecta la transmissió d’accions entre familiars, juntament amb poder mantenir un cert percentatge del control de l’empresa és una de les “patates calentes” de les organitzacions. O així ho denuncia Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa i moderador del debat. A la seva crítica s'hi sumen altres ponents, com Ramon Comelles, president de Circutor:"Hi ha impostos que fan mal a l'ànima, més que a la butxaca".
Jurado (consultora): "Quan no estigueu d'acord entre germans, quines vies de comunicació i solució trobareu?"
Aida Jurado, consultora i formadora especialitzada en empresa familiar, afegeix que "si entre germans hi ha possibilitat de conflicte, és important la comunicació i parlar-ho quan tot va bé". "Quan no estigueu d'acord, quines vies de comunicació i solució trobareu?" pregunta als assistents Jurado. "Les persones s'incorporen a les companyies i les circumstàncies vitals i professionals van canviant amb el temps. Per tant, és valuós crear espais per expressar-se lliurament i que surti tot el que hagi de sortir. Les coses van bé fins que deixen d'anar bé", afirma la psicòloga.
Tanmateix, Jaume Gázquez, director general de Serafí Indústria Gràfica Publicitària, exposa el seu cas: a la seva empresa "no són partidaris de votar" i, abans d'haver-ho de fer, busquen arribar a un acord amb els seus familiars".
El benestar de l’equip
"A les empreses hi ha esclaus i missioners", apunta Comelles, de la multinacional especialitzada en equips de càrrega per a vehicles elèctrics. Els esclaus són aquells "que només miren les hores", mentre que els altres busquen créixer i deixar emprenta.
"És crucial que els treballadors se sentin part de l'equip", apunta i posa com a exemple les excursions que organitzen a Circutor, des de la seva seu de Viladecavalls fins a Montserrat. "Més de 1.000 treballadors s'hi han apuntat", presumeix. "O fins i tot vam regalar 60 bicicletes o vam recollir aliments pel Gran Recapte, i això ajuda a millorar les relacions i a impulsar l'impacte social".
Planes (Dispur): “És imprescindible parlar amb el teu germà de com està, de fer crítiques constructives, de trobades amb visió compartida”
El benestar del capital humà està estretament vinculat amb les relacions entre familiars. Eulàlia Planes, consellera delegada de Dispur, el vehicle inversor del family office de la família Planes, remarca que és important no parlar de temes empresarials en dinars familiars, "malgrat que és difícil d'evitar". A Dispur, assegura, "tenim diferents òrgans de decisió on es debaten diverses qüestions", i a escala familiar, tenen organitzades diferents quedades familiars-empresarials al llarg de l'any per assegurar-se de tenir l'espai on parlar. "És imprescindible poder parlar amb el teu germà de com està, poder fer crítiques constructives, tenir trobades amb visió compartida", continua.
En la conjugació entre familiars i forans, l'escenari on es mou Planes, Talamàs apunta que, a l'empresa familiar "el professional extern ha d’anar un pas endavant quan sorgeixen problemes del negoci, no familiars, però un pas endarrere en totes aquelles situacions més o menys protocol·làries". Tots assenteixen
Un altre cas té a veure amb la conciliació personal enmig del lideratge d’una companyia que pot comportar moltes hores. Per a Fitó, en el cas de Semillas Fitó, "intentem no passar més de 80 nits fora de casa durant l'any quan tenim un pla d'internacionalització i apostar pel talent local de cada país, per millorar la conciliació personal".
Por al futur?
Josep Rosal, gerent de compres de Rosal, té el futur de l'empresa familiar a les seves mans. Segons el jove, les noves generacions poden aportar una nova perspectiva: "els joves que agafem el relleu dels nostres pares tendim a ser més sensibles, més oberts al món. Ens hem pogut formar, canviar la mentalitat i tenim una capacitat d'adaptació davant de circumstàncies adverses".
Martí (Moventia): "Nosaltres ens qualifiquem d’empresa familiar i no família empresària. Si les decisions són per connotacions familiars i no funciona, pots tenir greus problemes"
També Ivan Vaqué, director general de Forcadell, ha mirat al futur: "les noves generacions hem de participar en debats, formar part d'associacions que participin en el sector, fer-nos veure, entendre el nostre entorn, millorar les relacions i sobretot adquirir noves visions". "I, perquè no, poder posar sobre la taula fusions, compres o adquisicions", continua.
El president de Moventia ho té clar. "Nosaltres ens qualifiquem d’empresa familiar i no família empresària. Ho dic egoistament. Si les decisions són per connotacions familiars i, no funciona, pots tenir greus problemes". En la mateixa línia, Elena Massot, CEO del grup immobiliari Vertix, afegeix que és important pensar en el futur i “triar la millor persona que pugui tirar endavant el projecte, i a vegades una es pot trobar que el nebot estigui més ben preparat que el fill”.
“A l’empresa familiar, més racionalitat i menys emotivitat”, conclou Massot. I no prescindir de la professionalitat: "la família arriba, és la que és, però la professionalitat es tria", ha afegit Vaqué.