A molts no els sonarà el nom d’Andoni Monforte Duart però algunes multinacionals segur que el tenen marcat com a persona non grata. No és per a menys: fundador d’una xicoteta orxatera valenciana, Món Orxata, i inventor i CEO de l’utensili Vegan Milker –molt conegut també amb el seu nom antic, Chufamix-, ha aconseguit seure en la banqueta dels acusats a representants de LIDL; ha guanyat un judici a la comercialitzadora més gran del món de xufa, la valenciana Tigernuts Traders; i en els pròxims mesos s’enfrontarà en un altre judici amb Facebook. Aquesta és la història d’un David (valencià) contra molts Goliats.
Qui és Andoni Monforte? Natural de Madrid, es va criar a cavall entre Donostia i València. És llicenciat en Dret per la Universitat de València i MBA per l’IE Business School de Madrid. Finalitzats els estudis, se’n va anar de motxiller per Sud-amèrica durant any i mig: allà va tindre les seues primeres experiències laborals ajudant a emprendre a tribus indígenes perquè controlaren ells els recursos turístics i no treballaren per a empreses externes; també va vendre artesania pel carrer i va exercir altres feines. Finalment va decidir que es volia quedar a viure a Veneçuela.
Empreses amb “falta d’ètica” i una idea importada
Monforte va aconseguir feina al departament de màrqueting de Procter & Gamble a Caracas, que és on es gestionava tota la delegació de Sud-amèrica. Començà amb Head&Shoulders i amb Pantene i després va passar a higiene femenina, a les marques Tampax i Always. Tot pareixia anar sobre rodes: cobrava bé i estava en una gran empresa, què més podia demanar? Però al cap de tres anys va decidir deixar-se la feina: “Vaig veure coses que no m’agradaven gens, de falta d’ètica que no anaven amb la meua manera de pensar i de fer. No em sentia ple”. Ara bé, admet que va ser una “gran escola” on va “aprendre molt”.
Així que va tornar a València “amb la idea que no volia tornar a treballar en una multinacional”. Emprenedor per naturalesa, va recordar els carrets de “chicha” d’arròs de Veneçuela. Era una beguda fresca, blanca i ensucrada que se servia al carrer amb un perol... “La connexió mental era inevitable”: per què no fer-ho amb orxata a València? Pensat i fet: va fer diferents estudis de mercat i va començar amb la seua germana fent de tot: servint orxata, netejant els perols, gestionant la comptabilitat...
“A vegades la gent pensa que muntar un projecte és molt fàcil i prompte faràs molts diners... però és el contrari: si emprens des de zero una empresa i sense inversors, és molt sacrificat. Has de fer de tot. I vam autofinançar el creixement amb els diners que donava el primer carret... fins a arribar als 20 que tenim hui”, rememora. I ho han fet “amb una filosofia diferent, tractant bé a la gent que treballa dins, tractant bé el producte i buscant ser mediambientalment sostenibles”. Fa uns mesos va fer un pas al costat i la direcció general de l’empresa està en mans de Yolanda Morán, que està en procés de ser una societat participada per les seues treballadores.
Contra Facebook per tancar-li el perfil de l’empresa
La seua trajectòria judicial va començar en 2017 i ho va fer xafant fort, contra Facebook. Tot es remunta a 2010, quan Món Orxata es va obrir un perfil a la xarxa social de Mark Zuckerberg. Aleshores encara no existien les pàgines d’empresa, per la qual cosa es va crear un perfil personal. Un dia, sense previ avís ni notificació, Facebook va tancar la pàgina i va aparèixer un mapa amb la ubicació de la nau de l’orxatera a Alboraia amb el cartell “Tancat Permanentment”. De sobte, havia desaparegut tota la història de la xicoteta empresa, el seu prestigi i la seua presència online. Van perdre tots els textos i fotos. Van contactar amb la xarxa social, però mai van rebre resposta. Els preocupava que molts clients els contactaven per “solidaritzar-se” perquè pensaven que “l’empresa havia tancat”, per la qual cosa assegura que van perdre clients.
Quan Món Orxata va decidir anar als tribunals i es va admetre a tràmit la demanda, Monforte assegura que el perfil “va reaparèixer màgicament”, “però el dany ja estava fet”. Facebook va recórrer perquè, segons consta en les seues condicions d’ús, en cas de plet amb un usuari, s’ha de resoldre seguint les lleis de l’Estat de Califòrnia. Tota una declaració dissuasiva per a empreses xicotetes com Món Orxata que, per motius econòmics, tenen complicat anar als EUA a litigar. Però el Jutjat de Primera Instància de València va desestimar els recursos de la xarxa social i està previst que el judici se celebre durant aquesta tardor.
El Jutjat de Primera Instància de València va desestimar els recursos de Facebook i està previst que el judici se celebre durant aquesta tardor
Segon cas. L’any 2016, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Xufa de València va detectar que s’estaven venent xufes africanes al Japó amb el segell de la seua DO. Després de pensar-s’ho molt, Andoni Monforte, representant dels orxaters artesanals, va decidir viatjar a títol individual al bressol de la xufa a l’Àfrica: el trident Níger, Mali i Burkina Faso. Es va dur una càmera. Allà li va indignar i trencar el cor les condicions que “semiesclavitud” que va veure i ho va plasmar en el polèmic documental Tigernut, la pàtria de les dones íntegres.
Cartell del documental 'Tigernut'
En ell acusava directament a la comercialitzadora de xufes més gran del món, la valenciana Tigernuts Traders, de participar en presumptes estafes contra les llauradores africanes. Lògicament, no va agradar res a l’empresa i el van denunciar; el jutge finalment va arxivar la causa, i ara és Monforte qui ha denunciat a la comercialitzadora per presumptes amenaces, admesa a tràmit i encara pendent de judici.
Batalla legal contra LIDL per un plagi de la Vegan Milker
Tercer cas i últim (de moment). Com dèiem, Andoni Monforte també és l’inventor de la Vegan Milker, un utensili de cuina per elaborar a casa còmodament begudes vegetals. Funcionava molt bé i es venia per tot el món, fins que un dia va començar a rebre cancel·lacions de comandes i la mare de l’empresari li va trucar felicitant-lo: havia vist un anunci a la televisió on venien l’aparat als supermercats de LIDL i pensava que havien arribat a un acord. Monforte no va donar crèdit a què va veure: l’havien fet un plagi de manual. L’utensili era exactament igual, però amb materials més barats i produït a la Xina (l’original està fet a l’Estat espanyol i a França), per la qual cosa es podia vendre a un preu molt més econòmic: entre 4,99 i 9,99 euros, mentre que l’empresa valenciana el té per 35,90 euros.
L’utensili plagiat és exactament igual, però amb materials més barats i produït a la Xina
Monforte assegura que la còpia va fer passar la facturació de l’empresa dels 241.000 a entrar en pèrdues en un any (entre 2016 i 2017) i no va eixir dels números negatius fins a 2019. La Vegan Milker té concedida la patent per l’Oficina Europea de Patents des de juny de 2017, poc abans que LIDL començarà a vendre la còpia. L’empresari va fer un requeriment amistós a la multinacional alemanya, però van fer “cas omís”, per la qual cosa va interposar una querella per delicte contra la propietat industrial i intel·lectual en Montcada (València), que encara està a l’espera de judici. Ara Monforte assegura que ho tenen “tot quasi llest” per iniciar un procés legal contra LIDL als EUA.
Com a resposta, la marca espanyola de LIDL va presentar una denúncia i la divisió alemanya va interposar dues més. En elles sol·licitaven la nul·litat de la patent de la Vegan Milker als seus respectius països. Mentre la justícia espanyola encara no ha celebrat ni el judici, a Alemanya ja hi ha sentència: el passat 19 de juny van desestimar la demanda de la cadena de supermercats i, a més, la van condemnar per haver infringit la patent de l’inventor valencià. Hauran de pagar les costes judicials (2.636.90 euros més interessos) i una indemnització que encara no s’ha concretat. “Lucrar-te d'una idea patentada aliena perjudicant una xicoteta empresa va en contra de la llei, siga quin siga el teu nom. Demandar-la tres vegades aprofitant la seua condició de startup denota, a més, una falta d'ètica tremenda”, lamenta Monforte.
Monforte: “Parteixes d’una situació de desavantatge radical: les multinacionals compten amb exèrcits d’advocats i agències de comunicació”
El cas d’Andoni Monforte és peculiar perquè no és habitual que una xicoteta empresa s’enfronte a les grans. Ell creu que això passa per dos motius: “Per una banda, consumidors i xicotetes empreses hem assumit la falsa premissa de què no n’hi ha res a fer contra els abusos de les multinacionals i acceptem com a normal que els subministradors de serveis bancaris, energia, aliments o tecnologia duen a terme accions que poden estar incomplint la llei". Per altra banda, continua, "a vegades no et deixen més opció que batallar judicialment, on parteixes d’una situació de desavantatge radical. Tot i que la llei suposadament és la mateixa per a tot el món, les multinacionals compten amb exèrcits d’advocats i agències de comunicació que et martellejaran sense pietat esgotant totes les instàncies judicials i consumint una part important de la teua energia vital professional, i per descomptat, els teus limitats recursos econòmics”, afegeix.
Quina és la seua motivació per emprendre aquests processos judicials contra ‘els grans’? Monforte diu que “cada cas és diferent”: conta que a Facebook els hi demanen “el mínim” que es permetia per poder interposar la demanda (6.000 euros) que “no cobreixen ni tan sols el sou de la persona encarregada de les xarxes socials ni la abaixada de vendes que va tenir la tenda online de Món Orxata”; per tant, ho fa més per fer un toc d’atenció a una empresa que considera que actua amb “arrogància”. En el cas de LIDL, explica que ho fa perquè “no es pot furtar així a una startup”. En el cas de Tiggernuts Traders, van ser elles les que el van denunciar a ell i admet que ara ha de “viure en alerta permanent” per haver “destapat els abusos que han comés a l’Àfrica contra milers de famílies agricultores. Sí que hi ha un denominador comú que em motiva: toca revoltar-se davant la injustícia i l’abús de poder, és l’única forma de no acabar desapareixent com a espècie”, defensa l’empresari.