Així comença un anunci que des de fa unes setmanes inunda, en horari de màxima audiència, alguns dels canals televisió holandesos. "Empresaris, gràcies. Gràcies per ser-hi. Gràcies per no tancar, per donar vida al barri, per mantenir l'economia de país, per permetre'ns seguir tenint menjar mentre som a casa, gràcies per ajudar-nos a seguir endavant. Empresaris, sempre us estarem agraïts".
Aquest tipus d'anunci no és casual, ni fruit de la Covid-19. Tampoc cerca netejar cap imatge dels empresaris neerlandesos, com podrien pensar alguns. És simplement el resultat d'una cultura de país, una cultura que té per l'emprenedoria i l'empresari un enorme respecte. Fa gairebé tres anys vaig traslladar-me a viure als Països Baixos. Va ser fruit d'una decisió molt meditada que venia de lluny. La idea de donar una educació i una formació més internacional a la nostra filla va ser el detonant que va ajudar a fer realitat aquest canvi. Encara que ja coneixia el país dels meus anys de joventut, la veritat és que he descobert un país que té gravat en el seu ADN la paraula emprendre. Ser emprenedor, ser empresari, ser autònom està ben vist.
"Als Països Baixos ser emprenedor, ser empresari, ser autònom està ben vist"
D'entrada, els tràmits per crear una empresa són molt senzills i ràpids. Tot es fa via internet, a través de la cambra de comerç (KvK) que seria l'equivalent al registre mercantil, però amb un ADN més empresarial que funcionari. La inscripció s'acaba amb la visita en persona a la mateixa cambra per tal de confirmar l'identitat dels socis o de l'autònom, comprovar que tota la documentació està en regla i pagar els 50 euros pel registre. A partir d'aquest moment, l'empresa pot començar a treballar.
L'obtenció del número d'IVA, que podria correspondre amb el CIF espanyol, es fa de manera automàtica entre la cambra i Hisenda, qui envia, al domicili fiscal, la documentació que confirma el teu número CIF. Ni cues, ni papers, ni formularis complicats, ni visites a diferents organismes oficials, ni res que s'assembli al laberint de l'Administració espanyola. On més es nota aquesta diferència, és en el tracte dels organismes oficials a l'hora de prestar la màxima ajuda en tots els aspectes pràctics, com omplir correctament els documents, respondre a totes les preguntes que necessitem formular o solucionar tots els dubtes que puguem plantejar. És aquest concepte d'administració friendly, que Oriol Amat esmenta sovint en les seves conferències i que a Espanya brilla per la seva absència.
La KvK, tot i ser un organisme estatal, té un paper molt important i actiu en el foment de l'emprenedoria, organitzant trobades, cursos, formacions sobre aspectes claus per qualsevol emprenedor. També els ajuntaments compten amb una plantilla especialment pensada per atendre qualsevol petició i generar sinergies entre els empresaris locals. Aquesta plantilla sol estar formada per persones amb una experiència en l'empresa privada. Un empresari, sigui de la talla que sigui, es considera un actiu important per l'economia neerlandesa i és per això que l'Administració està pensada per facilitar al màxim els tràmits amb ella i que l'empresari es pugui centrar en el seu negoci.
" Un empresari, sigui de la talla que sigui, es considera un actiu important per l'economia neerlandesa"
De sempre els Països Baixos han estat un país de comerciants, de navegants, d'exploradors que pot explicar aquest culte a l'empresari. És bo recordar que la ciutat de Nova York té els seus orígens com a plaça comercial fundada per colons de la República Holandesa en el 1624, el que avui seria el Baix Manhattan i que es va anomenar New Amsterdam el 1626. També hem de recordar que la primera bombolla especulativa va ser la bombolla de la tulipa, que a punt ha estat d'arruïnar el país i que s'ha solucionat condonant una part important del deute que els holandesos havien acumulat. Aquesta visió internacional explica també perquè el CIF (Btw) d'un empresari neerlandès internacional des dels inicis, sense cap necessitat de fer una petició especial per poder exportar com passa a Espanya. Aquesta necessitat d'exportar es veu en la mateixa estructura de les empreses, en la formació del personal i la facilitat per parlar idiomes. Des del moment de néixer, consideren el món com el seu mercat. Els empresaris neerlandesos, no exporten. Venen a diferents mercats. Sovint he intentat explicar en empreses espanyoles i catalanes que he assessorat, aquesta falta de visió global quan parlaven d'exportar a països de la UE, com França, a Bèlgica, a Alemanya, Països Baixos, esperant sempre ajudes i altres favors administratius. Vendre a la Unió Europea no és exportar. És vendre a un mercat nacional de 29 països.
" Vendre a la Unió Europea no és exportar. És vendre a un mercat nacional de 29 països"
L'altre aspecte que demostra aquest respecte per l'empresari, el trobem en l'aspecte fiscal. Senzill, directe, sense trampes, sense dobles interpretacions que deixin la porta oberta a sancions aleatòries. Aquí, és l'Administració qui ha de demostrar la teva mala fe en un error de la teva declaració i només ho farà si té sospites fundades d'aquesta mala fe.
En la meva primera declaració de vendes a la UE, vaig incorporar, sense haver fet cap verificació prèvia, una empresa que no tenia NIF intracomunitari. Al cap d'una setmana vaig rebre una carta d'Hisenda, notificant l'error i demanat la rectificació. En aquest moment vaig adonar-me de l'error i vaig respondre enviant còpia de la factura. Uns dies després vaig rebre una trucada d'Hisenda per aclarir el tema. Després de donar les explicacions pertinents, em varen dir que no calia fer cap declaració complementària i que fes la rectificació en la propera declaració o dins de l'any fiscal. Vaig preguntar si això comportaria una penalització, deixant el funcionari molt sorprès. Cap multa, perquè entenien que era fruit d'un error. Aquesta facilitat i tranquil·litat a l'hora de gestionar qualsevol tema fiscal és un element més en aquest suport al món empresarial. Un concepte de confiança i de transparència que no existeix en cap administració catalana ni espanyola, més centrades a cercar l'error, el càstig i la multa. És evident que aquesta confiança per part d'Hisenda no és casual. Es deu al fet que el frau fiscal, la picaresca, les feines sense factures, demanar ajudes sense necessitar-les, són comportaments que estan molt mal vistos per la mateixa societat. La mateixa Hisenda friendly amb l'empresari que juga net, pot ser terriblement sancionadora si descobreix frau, mala fe o mala praxi. No és que aquí paguem més impostos que a Catalunya. La diferència és que els paguem.
Un altre aspecte que a Espanya genera enormes problemes de tresoreria i que ha fet tancar moltes empreses és l'impagament per part de l'administració de l'IVA negatiu. He conegut moltes empreses que evitaven sol·licitar aquest IVA per por a inspeccions. Als Països Baixos, l'IVA no es compensa. O es paga quan és positiu o Hisenda el torna a l'empresa si és negatiu. Aquest pagament d'Hisenda és automàtic, sense cap tràmit, sense cap sol·licitud especial, i es fa uns quinze dies després de presentar la declaració. D'aquesta manera, l'Estat vol que l'empresari no tingui problemes de tresoreria per un IVA que ha avançat, un fet que aquest país exportador pot explicar aquesta facilitat a l'hora de recuperar l'IVA pagat i que representa una injecció de diners en els comptes de les empreses.
"No és que aquí paguem més impostos que a Catalunya. La diferència és que els paguem"
També és important recordar que els terminis per pagar les factures oscil·la entre el 14 i els 21 dies. Un tema que porta de corcoll a l'amic Antoni Cañete de Pimec i la seva plataforma de morositat en les seves batalles perdudes amb l'Administració. No existeixen pòlisses de descompte, ni pagarés, ni xecs, ni cap altre instrument que afavoreix l'allargament dels terminis de pagament. Un empresari holandès no entendria per què ha de cobrar a 120 dies una feina entregada avui.
Existeixen molt altres factors que converteixen els Països Baixos en un país d'emprenedors que el Govern consent, cuida i afavoreix al màxim. Pot ser el fet que la societat no accepta les portes giratòries. Que els bancs no volen cap polític en els seus consells d'administració per por de perdre credibilitat, independència, força i clients. Que les associacions d'empresaris només es financen amb recursos propis dels associats i patrocinadors, garantint el manteniment, la seva independència i així poder ser un contrapoder potent a l'hora d'enfrontar-se amb contundència a les decisions del Govern o d'exigir reformes efectives com les que s'han articulat amb la crisi de la Covid-19. O perquè molts dels polítics han treballat al sector privat o han tingut empresa i saben el que és pagar nòmines. O perquè el sistema polític holandès impedeix tenir majories absolutes monocolors, obligant sempre al compromís i al consens entre partits, podent explicar aquest "amor" a l'empresari.
Estudiar l'emprenedoria
Ser un país emprenedor no s'improvisa. S'ensenya des de l'escola, des de petits. Una de les coses que et sorprenen quan vius aquí, és veure la quantitat de joves que treballen fora de l'horari escolar. A partir dels 14 anys poden treballar i a partir dels 16 poden tenir el seu propi compte bancari. D'aquesta manera, aprenen a gestionar els seus propis diners. Molts d'ells, nois i noies, treballen en supermercats, reposant mercaderia, descarregant camions, o cobrant en les caixes. Altres fan cangurs o treballen en botigues els caps de setmana. Treballar o no, és independent de l'estatus social i econòmic dels pares. A la mínima que puguin, treballaran per pagar-se els seus capricis o el carnet de conduir, o el viatge amb els amics. Aquest contacte amb la realitat laboral des de joves, fomenta una societat molt activa on l'esforç és un valor important, on l'èxit és admirat i copiat, sense enveja malsana, on equivocar-se i tancar un negoci no es considera un fracàs i on el compromís i la confiança són claus en la relació personal i professional.
El respecte que la societat té per l'emprenedor o empresari que corre un risc no és gratuïta i és el resultat d'una imatge justa que una majoria d'empresaris cuiden molt. Pagar salaris justos, no obligar a treballar més hores que les estipulades per contracte, facilitar la conciliació laboral amb teletreball, valorar l'esforç, incentivar els resultats, són elements que eviten el sentiment d'enveja que sovint enverina les relacions professionals. Un empresari d'èxit no se n'amaga. És sovint un referent per aquells que comencen. De la mateixa manera que Amancio Ortega és l'empresari més odiat per una gran majoria d'espanyols, aquí seria admirat, copiat i aplaudirien les seves donacions. Aquí no tenim Amancio Ortega, però ho sabem tot de John de Mol, multimilionari holandès, creador dels coneguts programes de televisió com The Voice (La Voz) i Big Brother (Gran Hermano) i que no té cap problema en parlar del seu èxit o ensenyar on viu en televisió.
Malgrat tot aquest entorn que a qualsevol català li pot sembla idíl·lic, la societat i el món empresarial holandès és altament competitiu, molt ràpid i complicat per qui no és capaç de pujar al tren. No tot són flors i violes, al contrari. Però el teu èxit depèn de tu. Els empresaris no mantenen reunions llargues, van directament al gra sense donar-li voltes, ni perden ni fan perdre el temps si no hi ha gens d'interès mutu, diuen el que pensen sense embuts, sigui positiu o negatiu. Tota una manera de fer negocis que sovint xoca amb molts catalans i espanyols poc acostumats a tanta franquesa que sovint es confon amb arrogància. Tots tenim el caràcter de Johann Cruyff en la memòria. Directe, transparent i sense complexos.
Fa anys escrivia que Espanya i Catalunya eren països que no s'estimen als seus empresaris, ni els emprenedors, per molt que els missatges oficials diguin contrari. La falta de suport econòmic en aquesta crisi sanitària ho ha confirmat i no és només una qüestió de recursos. Totes les promeses fetes durant tots aquests anys han estat un brindis al sol de programa electoral. I és una pena. El progrés, la ciència, els llocs de treball, la riquesa d'una societat, d'un país, no s'entén sense el seu teixit empresarial que està format en un 95% per pimes i autònoms. Ho han entès als Països Baixos, Alemanya i tots aquells que tenen una economia forta.
Un país com Catalunya, sovint positivament envejat pels holandesos, amb el seu potencial i el capital emprenedor, seria imparable si tens la voluntat real de crear un entorn com el que existeix als Països Baixos. Però, perquè això passi, haurà de deixar d'idolatrar els polítics i de posar-los a tot arreu. Haurà d'enfortir la societat civil independentment de qui governi i sobretot hem d'ensenyar als nostres nens la responsabilitat personal i col·lectiva que ser emprenedor, tenir èxit, guanyar diners amb el seu esforç, amb les seves idees i la seva capacitat de liderar, no és cap vergonya, ni et converteix en un amo explotador.
I això, si comencem avui, potser ho tindrem a la propera generació.