Els joves solen tenir una idea preconcebuda sobre els emprenedors i empresaris, sovint influenciada pels mitjans de comunicació, que destaquen figures, especialment nord-americanes, de l'àmbit tecnològic. Actualment, aquest és el perfil d’emprenedor que més atrau els joves.
Tanmateix, en els darrers anys, la percepció ha evolucionat. Abans, es coneixien principalment empresaris de sectors tradicionals com la banca o la construcció, sovint provinents de famílies empresarials. Ara, es valora més el model d’emprenedor digital jove, fet que ja suposa un canvi positiu, ja que demostra que persones joves poden crear empreses d’èxit.
Tot i això, és fonamental entendre que la majoria d’empreses són petites i que els seus emprenedors no són mediàtics, però tenen un paper clau en l’economia i el benestar social. De fet, després de reflexionar-hi, molts joves s’adonen que coneixen emprenedors en el seu entorn més proper, sigui entre familiars o amics.
Ara, es valora més el model d’emprenedor digital jove, fet que ja suposa un canvi positiu
Per aquest motiu, el sector empresarial ha de contribuir a normalitzar la figura de l’empresari i l’emprenedor. Això no implica que aquesta hagi de ser l’única opció professional per als joves, però sí que, si detecten una oportunitat, la valorin i s’hi llancin amb determinació. Això sí, abans de fer-ho, cal preparar-se. És essencial estudiar, adquirir experiència en empreses, conèixer casos d’èxit i formar-se en gestió. Aprendre treballant per a una altra empresa és, a més, una opció més segura i econòmica que arriscar-se directament amb un projecte propi.
En aquest sentit, les empreses poden esdevenir una escola per als futurs emprenedors. Fins i tot es podria plantejar un sistema d’excedències que faciliti als joves emprendre amb la seguretat de poder reincorporar-se a la seva feina en cas que el projecte no prosperi, sempre que no hi hagi un conflicte d’interessos. Aquesta mesura els donaria més confiança per fer el pas.
D’altra banda, aquest programa em resulta molt enriquidor perquè em permet estar en contacte amb la joventut. Només entrar a l’aula i observar com escolten, què pregunten, com vesteixen i com interactuen ja m’aporta aprenentatge. A més, les seves preguntes són realment interessants, tant durant la sessió com posteriorment.
Es podria plantejar un sistema d’excedències que faciliti als joves emprendre amb la seguretat de poder reincorporar-se a la seva feina en cas que el projecte no prosperi
Sempre aprofito l’ocasió per parlar amb el professorat sobre els seus alumnes: què volen estudiar, quin nivell tenen, quines inquietuds mostren... Molts professors són molt proactius i intenten que els seus alumnes facin pràctiques en empreses, una iniciativa molt positiva. Personalment, m’hauria agradat tenir aquesta oportunitat quan era estudiant i, per això, col·laboro amb el programa Escola i Empresa.
És probable que, a curt termini, aquesta experiència no tingui un impacte immediat en ells. No obstant això, espero que, si algun dia decideixen emprendre, recordin alguna de les idees que hem compartit durant la sessió.
Per acabar, animo els empresaris i emprenedors a participar en aquest programa. Crec que tenim la responsabilitat d’explicar a la societat, i especialment als joves, com hem construït el nostre camí, compartint tant els encerts com els errors. Només així aconseguirem normalitzar la nostra professió i mostrar que pot ser una opció viable per al futur dels joves.
Amb la col·laboració de:
