Hi ha trens a la vida que només passen un cop. I, de vegades, són tan deslluïts que ni se'ns passa pel cap agafar-los. En l'àmbit empresarial, un error així pot marcar la trajectòria de les persones. En aquest article repassem la història de cinc homes de negoci que van tenir una joia entre mans i la van deixar escapar sense ni tan sols prestar-hi atenció. Per ser massa innocents van cometre errors de conseqüències milionàries.
Ronald Wayne, la deserció prematura d'Apple
Tothom té referents i Steve Jobs no era una excepció. En la seva etapa a Atari no deixava d'emmirallar-se en Ronald Wayne, un empleat de la companyia de videojocs que, en aquell moment, tutoritzava al futur creador d'Apple. Abans de donar qualsevol pas en fals, el curiós Job demanava consell a Wayne.
Ronald Wayne va estar a l'origen d'Appe, el projecte d'Steve Jobs,,,,,,
Ja llavors, Jobs col·laborava amb el seu futur soci, Steve Wozniak, en la creació del prototip del qual seria el primer ordinador Apple. Wozniak, però, no es prenia allò com un projecte emprenedor, sinó més bé com un entreteniment. Va ser Wayne qui va convèncer al programador per emprendre l'aventura empresarial que tenia al cap Jobs. Gràcies a la seva intervenció, Jobs va cedir un 10% de les accions de la primigènia Apple al seu company de feina a Atari, però Wayne va vendre la seva part només 12 dies després per 1.500 dòlars. Una venda que avui pujaria a més de 60.000 milions de dòlars. Encara avui, Wayne defensa la seva elecció com l'encertada, ja que corria el risc de perdre el seu patrimoni en cas que l'empresa no funcionés.
Mike Smith i el pitjor dia per fitxar a The Beatles
Allà per l'any 1961, el nom de The Beatles no significava gran cosa i The Cavern no era més que un local de cert nom a Liverpool. Un local i un grup que van entusiasmar al buscador de talents de la discogràfica londinenca Decca, Mike Smith. Amb via lliure per escollir entre el seu grup favorit de Liverpool i l'excel·lent grup de Londres, The Tremeloes, Smith va citar Lennon i companyia per una audició l'1 de gener de 1962.
Segons diverses biografies de The Beatles, la discogràfica va reservar un espai més aviat trist i ni el grup ni el productor van tenir el millor dia, potser pagant els excessos de la nit anterior. El resultat va ser un contracte per The Tremeloes i el fitxatge, només unes setmanes després, de The Beatles per Parlophone, la competència directa. Avui dia, els de Liverpool porten més de 600 milions de discos venuts a tot el món, mentre que la cançó més coneguda de The Tremeloes és una versió no gaire exitosa del Do you love me de The Contours.
Qui vol un telèfon?
L'any 1876, Alexandre Graham Bell ja tenia dissenyat i en funcionament el seu telèfon. Arribava l'hora de comercialitzar l'invent i, els seus socis, van veure un destinatari clar: Wester Union, la companyia que tenia el monopoli del telègraf. L'home de negocis de Bell, Gardiner Hubbard, va oferir la patent a l'empresa pel mòdic preu de 100.000 dòlars.
El president de Wester Union, William Orton, va respondre admetent que allò era "una interessant novetat", però sense possibilitats de comercialització. "L'aparell no té cap valor per nosaltres", afirmava, per rematar preguntant-se "quin ús podia donar Wester Union a una joguina elèctrica?". Un acarnissament en la resposta que, 150 anys després, encara ressona en la memòria d'Orton.
La primera càmera digital
A l'era de la fotografia analògica, Kodak regnava sense gaires complicacions. Als Estats Units, l'empresa va monopolitzar el mercat fins a l'entrada de Fujifilm, ja als anys 1980. Tant de domini permetia a l'empresa investigar en nous productes, fins al punt de ser una de les companyies capdavanteres en innovació tecnològica. Tant és així que, el 1975, l'empresa tenia preparada la primera càmera digital de la història. Un producte amb un enorme potencial, però que amenaçava d'acabar amb una de les seves principals línies de negoci, com era la venda de pel·lícules fotogràfiques, on Kodak tenia una quota del 90% del mercat.
Així que aquella càmera digital va quedar guardada en un calaix fins, ben bé, els anys '90. Massa tard per un mercat que ja havia espavilat. Les versions digitals dels seus competidors superaven en prestacions a les màquines Kodak i, tal com havia previst l'empresa, el sector analògic es va enfonsar, fins al punt que, el 2012 la marca es va desfer del seu negoci fotogràfic.
Massa car per ser Google
Tenir el control del negoci de Google, avui en dia sona a regal, però el 1999 el seu potencial no era tan evident. Almenys pel CEO d'Excite, George Bell, el gegant del moment i una de les empreses més cotitzades en el moment de l'esclat de les companyies d'internet. En aquell moment, Google no era més que un projecte en desenvolupament de Larry Page i Sergey Brin, que buscaven una empresa a la qual vendre el seu producte i maximitzar el potencial de la tecnologia del seu nou buscador.
George Bell | Simulmedia.com
Els emprenedors tenien la idea de treure un milió de dòlars de la transacció, però davant de l'oportunitat d'acabar a Excite, Page i Brin van rebaixar el preu fins als 750.000 dòlars. Un preu que Bell encara va considerar massa car. Avui dia, Google frega els 200.000 milions de valoració al mercat i Excite és un nom més en la llista de dot-coms enfonsades a inicis dels anys 2000.