Les empreses del Barcelonès són les més competitives de tot Catalunya. Així es desprèn de la 14a edició de l'Índex de la Federació Empresarial del Gran Penedès de competitivitat comarcal, que assenyala que els punts forts dels territoris de la comarca són l'accés als mercats de clients i proveïdors i l'accés a la informació -amb 100 punts-, la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures -amb 99,3 punts-, la infraestructura de transport i comunicacions -amb 98,7 punts-, la sostenibilitat social -amb 84,3 punts- i la qualificació els recursos humans i recursos per a l'educació i la formació professional -amb 82,2 punts-. A més, el Barcelonès també lidera la classificació pel que fa a la formació professional -amb 82,2 punts-, el volum de mercat i d'activitat -amb 78,3 punts-, l'esperit emprenedor i dinamisme empresarial -amb 71,5 punts- i la innovació i el desenvolupament tecnològic -amb 61,2 punts-.
Els factors de competitivitat més dèbils de la comarca, i els únics que no lidera, són la sostenibilitat medioambiental -amb 57,8 punts i cau a la 37a posició- i la disponibilitat de sòl i espai per l'activitat econòmica -amb 16,2 punts i a la 40a posició-. Osona guanya en sostenibilitat medioambiental amb 78,2 punts, mentre que en disponibilitat de sòl és el Vallès Occidental el que es planta a la primera plaça amb 73,9 punts.
De fet, mentre que el Barcelonès es corona com la primera comarca més competitiva amb un total de 79,2 punts, el Vallès Occidental la segueix amb 59,7 punts. La tercera posició és per al Gironès amb 54,2 punts, mentre que les últimes tres posicions del rànquing les ocupen la Terra Alta, que suspèn amb 22,8 punts, l'Alta Ribagorça, que es queda amb 23,7 punts i les Garrigues, amb un total de 26,5 punts i un aprovat just.
D'aquesta manera, l'estudi posa de relleu que el Barcelonès "continua sent la que presenta millors condicions, tot i que la congestió que registra genera externalitats negatives, com l’escassetat de sòl i reptes importants pel que fa a l’impacte mediambiental i la cohesió social". A més, afegeix que, "durant el 2018, la comarca presenta un menor dinamisme, tant en termes d’ocupació, com en creació d’empresa i demografia, que incideix en les condicions de la demanda".