Fa 15 anys podíem dir que el desenvolupador web era la professió del futur. I ara ja és una de les feines més demandades per les empreses. Tanmateix, les companyies segueixen sense trobar en el mercat laboral els perfils professionals que s’adapten a les seves necessitats. Falten i faltaran programadors, sobretot amb el gran nombre d'empreses tecnològiques que s'han instal·lat darrerament a Barcelona. És per això que companyies com Cabify o Schibsted han començat a col·laborar amb centres de formació o acadèmies per ajudar a formar aquests treballadors que tant demanden. Si no tens programadors, forma-te’ls tu mateix.
És el cas de Cabify, que s’ha associat amb Ironhack per oferir 100 beques en els cursos que té la plataforma sobre desenvolupament web, anàlisi de dades i disseny d’interfícies. El programa compta amb un finançament de 350.000 euros per distribuir beques, així com oferir la possibilitat als estudiants d’aconseguir feina a Cabify. La companyia vol duplicar el nombre d’enginyers en plantilla en els pròxims anys, però “trobar talent en el món tecnològic és un repte”, assenyala la directora de talent per a Europa de Cabify, Lorena Pérez. És per això que han decidit, en lloc d’anar a buscar el talent fora, fomentar-lo a Espanya.
Lorena Pérez, de Cabify: "Trobar talent en el món tecnològic és un repte"
Una cosa semblant ha fet Schibsted, que ha signat un acord amb Skylab Coders Academy a través de la qual la multinacional oferirà dos cursos que realitza als seus nous treballadors perquè aprenguin les tecnologies que utilitza la companyia. D’aquesta manera, tots els alumnes de Skylab disposen d’aquests cursos que els permeten, a més d’obtenir una formació extra, estar més preparats per si en algun moment futur entren a treballar a Schibsted. “Dintre del sector tecnològic hi ha molta competència, i hi ha molts bons projectes sobretot a la ciutat de Barcelona, però cal fomentar que més persones puguin reinventar-se professionalment i es dediquin a aquest àmbit”, apunta el director d’adquisició de talent de Schibsted, Jordi Obis. Un clar exemple és el d’un treballador de la companyia, que havia estudiat dret però després de veure que no li agradava va buscar una segona oportunitat participant en un bootcamp i ara treballa a Schibsted.
Programador en 11 setmanes
Ja l’any 2001 les empreses es queixaven de què faltaven programadors. Han passat gairebé 20 anys i és una situació encara present. Aquesta problemàtica va ser el que va impulsar a David Monreal a fundar l’any 2016 Skylab Coders Academy. Monreal va treballar durant 14 anys a InfoJobs, cosa que li va permetre observar com estava el mercat i detectar que “l’any 2007, el 91% de les empreses estaven insatisfetes amb el nivell dels alumnes que sortien d’enginyeria informàtica i d’FP”. Aquesta manca de professionals que no satisfan el que demanda la indústria juntament amb un gran percentatge de joves a l’atur va portar a Monreal a viatjar als Estats Units a aprendre el model bootcamp.
Imatge d'alumnes a l'acadèmia Skylab | Cedida
Un bootcamp és una formació intensa i de curta durada que permet aprendre en poc temps sobre la formació que demanen les empreses. Els bootcamps de Skylab són cursos d’11 setmanes de desenvolupador web en els quals s’aprèn no només la teoria sinó també a treballar com si ja s’estigués dins d’una companyia. “D’aquesta manera, els alumnes surten molt més preparats per enfrontar-se al dia a dia laboral”, explica Monreal.
Companyies com Schibsted, eDreams, Vueling o Fotocasa han començat a contractar treballadors formats a Skylab
I aquesta formació ràpida i intensa és precisament el que volen moltes companyies com Schibsted, eDreams, Vueling, Atrápalo, Habitaclia o Fotocasa, entre altres. No obstant això, els inicis de Skylab no han estat fàcils, ja que fer entendre que un curs de poques setmanes proporciona la suficient formació i prepara als futurs treballadors amb les suficients capacitats costa de calar en la societat. "Som un país que venim de molta titulitis i una persona que surt d'un curs d'11 setmanes té de tot menys un títol, pel que hem hagut de lluitar perquè les empreses no miressin els títols sinó la feina que era capaç de fer aquell treballador", apunta Monreal.
Des de la seva posada en marxa, Skylab ha format a més de 150 alumnes i compta amb una taxa d'ocupabilitat del 96% en les setmanes següents a finalitzar el curs. "Tenim una mitjana de 40 dies per col·locar els nostres alumnes a grans empreses", assegura el fundador de l'acadèmia.
Una alternativa a l'FP
“Skylab vol ser l’alternativa a l’FP”. Així de contundent és el seu fundador quan explica que “la formació professional, per definició, hauria d’estar molt a prop del que demana la indústria però el problema és que els deixa molt lluny”. Tant és així que la formació que reben els estudiants d’aquesta acadèmia durant 11 setmanes s’equipara als dos anys de formació professional.
Lorena Pérez, de Cabify, coincideix també en aquest aspecte: “L’FP es queda curta ara mateix. No hi ha cap enginyer a Cabify que hagi realitzat un grau de formació professional, sinó que tots són universitaris”. Per a Pérez, no només s’ha de millorar la formació d’FP a Espanya, sinó fomentar més les ciències STEM. “Si unim que hi ha poca gent que estudia graus universitaris tecnològics juntament amb una demanda cada cop més gran d’aquests perfils professionals, ens veiem en la necessitat de lluitar per aquest talent”, assenyala.
David Monreal, de Skylab: "La FP, per definició, hauria d'estar molt a prop de la indústria, però actualment els deixa molt lluny"
No obstant això, Pérez dóna un missatge de tranquil·litat a Espanya assegurant que no som els únics que tenim aquest problema. “A altres països passa bon i bé el mateix, hi ha cada cop més startups tecnològiques que no troben talent especialitzat en aquests àmbits”. Per a donar solució al problema, el Govern espanyol ha anunciat que impulsaran un "sistema integral de Formació Professional (FP)" que comptarà amb matèries com la ciberseguretat, robòtica, big data, realitat ampliada i virtual, connectivitat i 3D.
Sembla que per fi comencem a avançar cap a una actualització dels cicles de formació professional. Ja ho deia el senior project manager de la Funcació Bertelsmann, Guillem Salvans, en una entrevista a VIA Empresa: "Un dels problemes que tenim a Espanya, perquè la competència de fer títols és estatal, és que no té un sistema estable i ben dissenyat per actualitzar aquests títols. No responen a les necessitats dels sectors. No s'actualitzen amb la suficient rapidesa".
Alumnes de Skaylab a un dels seus cursos | Cedida
Més dones tecnòlogues
I les dones? On són les dones tecnològiques en aquest àmbit? La xifra és preocupant: només el 17% dels estudiants en carreres TIC són noies i en el 80% dels instituts catalans no hi ha noies que triïn formacions TIC. Però la desigualtat no només apareix en l'etapa acadèmica o en el moment d'escollir la formació, sinó que és una realitat existent en companyies amb base tecnològica.
A Cabify, de cada 10 homes enginyers, hi ha només una dona enginyera. Una dada que també lamenta Jordi Obis, ja que la plantilla de l’àrea tecnològica de Schibsted també està formada en un 90% per homes i la resta per dones. No obstant això, la companyia compta amb un pla d’igualtat i col·labora amb el Women in Mobile per tal de fomentar que les dones també es formin en tecnologia.
Per a Monreal, s’ha de treballar per fomentar els estudis STEM entre les noies molt abans que entrin al mercat laboral. “Les noies el que necessiten són referents, veure que hi ha altres dones en aquest àmbit i despertar la curiositat per aquestes professions molt abans”. El repte és clar: més formació per a programadors i més dones tecnòlogues.