Cubelles s’acomiada d’una de les icones del seu perfil marítim. Endesa començarà les obres d’enderroc de la xemeneia de la central tèrmica de Foix aquest mateix dimecres 11 de juliol. L’elèctrica també ha dut a terme a terme el desmantellament de les tèrmiques de Sant Adrià i Badalona, un símbol de l’skyline barceloní. Endesa les va tancar per descarbonitzar l’economia i arribar amb zero emissions de CO2 el 2050. La tèrmica de Foix no es va reemplaçar perquè els darrers anys va funcionar a baix rendiment, i en el cas de les tèrmiques es va construir una nova central més eficient. Quan una planta queda en desús, si no es pot reaprofitar per a cap altre ús, no hi ha més remei de desmantellar-la. La desconstrucció d’aquestes infraestructures representa un cost, però també una oportunitat des del punt de vista de l’economia circular.
El perfil del Garraf
La demolició es posarà en marxa aquesta setmana a través d’una màquina robot que començarà a treballar per la part superior de la torre, fent caure la runa cap a l’interior. Tot i que inicialment la companyia havia anunciat que utilitzaria un helicòpter per destruir la zona més elevada de la gran xemeneia de més de 170 metres, mesos després ja va puntualitzar que aquesta opció quedava descartada. D’aquesta manera, Endesa ha decidit demolir la torre només a través de tasques mecàniques. Fonts de la companyia han senyalat que, amb l’inici de les obres, la previsió és que la xemeneia estigui totalment enderrocada el proper mes de novembre.
L’enderroc del conjunt de la central va començar el març del 2017, amb un pressupost de 4,7 milions d’euros i l’anunci que l’any 2021 no quedarà “ni rastre” de les instal•lacions que han caracteritzat la fesomia del litoral de Cubelles durant gairebé 40 anys. Des de fa més d’un any, diverses grues han estat treballant per destruir tots els edificis i també s’ha estat demolint la part interior de la xemeneia.
La central, que va tancar el juny del 2015, va començar la demolició i desmantellament el març de l’any passat i fins ara ja s’han enderrocat diverses instal•lacions associades a l’edifici industrial: naus, tallers, magatzems, torres d’il·luminació, precalentadors, el conducte de la xemeneia i els dipòsits de fuel que hi ha al costat de la subestació de Foix, a la zona de Mas Xinxola.
El pla de desmantellament afronta ara una de les tasques més visuals, amb la destrucció de la part exterior de la xemeneia. Paral•lelament s’està enderrocant la nau de turbines i la caldera; mentre que quedaran pendents l’edifici d’oficines i l’antic menjador.
En una segona fase es preveu la demolició la casa de bombes i simultàniament es procedirà si es necessari a la remediació del sòl amb una tècnica que retornarà el terreny a les seves condicions inicials, sense rastre de l’activitat industrial que durant 34 anys s’ha dut a terme en aquest emplaçament. Totes tres operacions es realitzaran d’acord amb un Pla de Vigilància Ambiental amb l’objectiu de garantir la gestió correcta dels residus originats, així com les mesures de prevenció necessàries per minimitzar l’impacte ambiental de l’obra.
Recuperar material
A més de salvar elements singulars de la instal•lació, documentació, audiovisuals i fotografies –que han anat a parar a un Fons Històric- Endesa també va donar a l’Ajuntament de Cubelles, als dos instituts públics del municipi, i a la Universitat Politècnica de Catalunya -a Vilanova i la Geltrú-, un seguit d’elements singulars i material bibliogràfic i de laboratori que hi havia a la instal·lació per a una segona vida.
Així, es va donar nombrós material tècnic de l’antic laboratori químic de la central: embuts de vidre de diferent mida, provetes, gots, pipetes, mantes elèctriques, i un llarg etcètera, als dos instituts públics que hi ha a la població. Alhora, a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de la UPC del campus de Vilanova i la Geltrú es va entregar material bibliogràfic divers i de laboratori.
Les xemeneies del Besòs i la biodiversitat
Des del tancament l’any 2011, es treballa també en el desmantellament de les antigues centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Badalona, que van ser substituïdes per una nova central de cicle combinat (Besòs 5), molt més eficient energèticament.
Les centrals de tèrmiques de Badalona i Sant Adrià, amb les conegudes xemeneies de 200 metres d’alçada s’ubiquen a una parcel·la de 125.592 metres quadrats, dels quals 44.150 es troben al terme municipal de Badalona i 84.442 a Sant Adrià de Besòs, entre el mar i la línia de ferrocarril de Barcelona-França. I d’aquí n’han sortit generadors de vapor que dataven de finals dels anys 50, turbines i equips posats en servei els anys 70. Així com molt d’altre material documental que també ha anat a parar al Fons Històric d’Endesa i també se n’ha cedit per preparar exposicions a les entitats que ho han demanat.
Un submarinista als pantalans de la tèrmica del Besòs | Cedida
Durant el desmantellament d’aquesta planta, però, es va realitzar un curiós descobriment. Es va observar que les estructures de formigó més antigues, el primer construït l’any 1913 i que permetia captar aigua de refrigeració, havien potenciat una certa recuperació del fons marí i es trobaven colonitzades per una gran diversitat d’espècies.
Davant de l’estat de colonització de les estructures submergides i l’existència de nombroses espècies observades es va considerar la necessitat de protecció d’aquesta zona creant un biòtop-parc d’esculls artificials. La finalitat d’aquest projecte no només serà la conservació del medi marí, sinó la de promoure també altres activitats de lleure i d’educació ambiental. De fet, durant les visites de les estructures s’ha observat una colonització superior al 100%, ja que els organismes es disposen en diferents capes superposades, tant d’espècies incrustants com les que es ramifiquen.
Per potenciar la conservació d’aquesta àrea, els ajuntaments de Badalona i Sant Adrià de Besòs, el Consorci del Besòs i Endesa han signat un conveni amb per la cessió dels pantalans submarins de l’antiga central per tal de crear un parc d’escull artificials en el tram litoral entre els dos termes municipals.