Jordi Basté desborda energia. Tant se val si són les sis del matí o les vuit del vespre. Parla de pressa, però amb seguretat, no defuig les preguntes i modula la veu per mantenir l’atenció dels que participem en l’entrevista al Fishhh! del carrer de Modolell. És pur magnetisme. Veient-lo, s’entén per què lidera i presenta el programa amb més audiència de la ràdio catalana.
Entre petits glops a una copa de vi blanc, Basté s’explica, raona, es fa preguntes en veu alta i admet quan no té les coses clares o prou informació per opinar. En la més d’una hora de conversa enregistrada, un dels elogis de la nit se l’endú algú que no té res a veure amb el món del futbol o de l’esport. És per a Jordi Ramos, un dels productors de Basté a Rac1. És la persona que, a més, li porta l’agenda. “Sóc molt caòtic i necessito algú com el Jordi Ramos al cantó”, assegura el periodista, que diu que deixa fer al seu productor per la confiança absoluta que té en ell.
Per molt obvi que sigui, remarquem que Basté és periodista. Per què ho diem això? Doncs perquè ho demostra al llarg de la nit. Un detall ho avala: és curiós – o tafaner en el bon sentit- perquè, quan apareix algun tema interessant a la taula, ell pregunta, en pren nota mental i aprèn. I no és res impostat per fer sentir bé qui parla. També fa gala de ser periodista quan deixa anar uns quants titulars que es recullen a la transcripció a l’entrevista. Quan assegura que Laporta és el Prozac del Barça, tothom exclama: “Aquest és el titular!”.
"Es va fer amic de Pep Guardiola un dia abans que el de Santpedor debutés amb el Barça de Cruyff en un partit contra el Cadis al Camp Nou"
Ja en ple sopar, sorgeixen les anècdotes, els off the record i algunes tafaneries. Una de les que més sorprèn és com es va fer amic de Pep Guardiola. Un dia abans que el de Santpedor debutés amb el Barça de Cruyff en un partit contra el Cadis al Camp Nou, Basté va entrevistar el migcampista i es va apostar un àpat que seria titular, cosa que Guardiola no veia gens clara. Basté va guanyar: Guardiola va sortir a l’onze inicial i va haver de pagar un àpat al restaurant Tramonti. El que no sabia el 4 culer és que el periodista jugava amb avantatge: Joan Patsy, periodista de confiança de Cruyff, li havia dit que Guardiola seria titular sense que el futbolista en sabés res. Aquest, doncs, va ser l’inici d’una gran amistat.
Poc abans de les postres, la conversa col·lectiva es divideix en dos grups. Acompanyat per alguns dels assistents, Basté surt a fumar una cigarreta al carrer. Explica que ara ja no fuma – abans, consumia un parell de paquets al dia– però es permet una excepció després d’un bon àpat.
Passades les onze de la nit, l’energia de Basté ja s’ha transmès als comensals. Només així s’entén la promesa col·lectiva que posa punt final al sopar: si el Barça guanya la lliga, Lluís de Buen, propietari del Fishhh!, tancarà expressament el local per sopar de nou tots els presents. Algú fa comptes de la classificació en veu alta, però la duresa de les matemàtiques no espanta a ningú. L’esperança és l'últim que es perd també amb el Barça.