Ja és oficial: el conseller delegat de Cacaolat, Enric Crous, és el quart candidat a presidir la Cambra de Comerç de Barcelona. Tal i com va avançar VIA Empresa, Crous sonava amb força i s'ha presentat públicament des del Col·legi de Periodistes: "Sóc l'últim que he aparegut en escena. No sé si apareixerà algun candidat més... Em fa il·lusió i és el moment d'afagar compromisos amb la ciutat i amb el país".
Crous: "Em fa il·lusió i és el moment d'agafar compromisos amb la ciutat i amb el país"
Tan bon punt la Generalitat convoqui les eleccions a les tretze cambres catalanes, l'exdirectiu de Damm, Fira de Barcelona i Mercabarna haurà de competir amb l'empresari Ramon Masià (ServiAux), Carlos Tusquets (Banc Mediolanum) i José María Torres (Numintec). "No tinc cap proposta de pacte, tinc una bona relació amb els altres candidats i l'ideal és que confrontem projectes, estils i maneres de gestionar", ha apuntat.
En aquest sentit, defensa que el seu modus operandi és el del "respecte, l'esportivitat i el Fair Play". També amb l'Associació 50 a 50 liderada per Anna Mercadé: "Diguem que hi hem parlat". La seva candidatura recorda a la de Josep Sánchez Llibre amb Foment del Treball, almenys pel que fa als objectius de "rejovenir i feminitzar" la institució.
Amb les xifres a la mà i sense voler donar noms, Crous ha detallat que el seu equip "absolutament transversal" està format per 40 representants d'empreses, dels quals un 66% són pimes, un 33% són persones amb menys de 50 anys, un 33% són dones i un 43% són del territori més enllà de Barcelona.
El vot (electrònic) en disputa
Pel que fa a la polèmica pel vot electrònic impulsat des de la Generalitat, el conseller delegat de Cacaolat ha volgut deixar molt clar el seu posicionament: "Si hi ha el vot electrònic no cal el vot per correu que és farragós, però tot allò que es pugui fer per augmentar la participació serà bo". I amb Nadal a la cantonada, Crous ha desitjat que hi hagi una participació entre un 40% i un 50%.
No serà gens fàcil i és que tal com ha criticat José Maria Torres en més d'una ocasió: "La participació a les eleccions del 2010 va ser de l'1,8% del cens electoral, del qual el TSJC va considerar nul el 100% del vot emès per correu postal i només un 9,2% va votar de forma presencial".
Només queda recordar que a la Cambra de Barcelona hi ha un cens de més de 400.000 electors potencials, entre els quals s'inclouen grans empreses, pimes o autònoms, entre d'altres. Aquesta xifra electoral és superior a les eleccions a l'alcaldia d'Hospitalet o a la presidència del Barça.
L'èxit de la Fira de Barcelona
Una de les principals cartes de presentació de Crous és una llarga trajectòria professional en el sector públic i privat, sobretot en indústria, comerç i alimentació, així com l'experiència de ser encara conseller de la Fira de Barcelona o haver sigut el vicepresident d'Antoni Negre a la cúpula de la Cambra de Barcelona. Tot i això, ha explicat que "el mandat de la Cambra és de quatre anys i jo no estaré a Cacaolat durant aquests quatre anys"
"És desagradable com s'ha trigat en la renovació del Consell de la Fira. Sembla que això ja s'ha produït... S'ha fet tard, però s'ha fet bé", ha reblat. D'aquesta forma, sembla que Crous dóna també el seu vistiplau perquè el president de FemCat i CEO de Matholding, Pau Relat, sigui el pròxim president de la Fira de Barcelona en substitució de José Luis Bonet. I sobre els comptes, ja anticipat que "l'exercici del 2018 de la Fira serà un èxit".
César i Déu, empresa i política
A la presentació oficial de Crous tampoc hi ha faltat la política, un convidat sovint habitual dins el món empresarial. "Aquestes són unes eleccions d'empreses, no polítiques", ha insistit. Tant és així que ha recordat que "els empresaris no hauríem de manifestar les nostres opinions polítiques i el nostre vot val igual que el de la resta".
Crous: "Els empresaris no hauríem de manifestar les nostres opinions polítiques"
I per si algun dels assistents tenia algun dubte al respecte, Crous ha assegurat que no ha preguntat a cap dels membres de la seva candidatura quina és la seva religió, el seu partit polític o el seu equip de futbol. "L'economia s'ha de dedicar a l'economia, al César lo que es del César y a Dios lo que es de Dios", ha conclòs.