En un país boig pel futbol és habitual que alguns noms siguin més reconeguts per la seva vinculació amb la pilota que per una important trajectòria professional. Un d'aquests casos és el d'Enrique Cerezo (Madrid, 1948); que més enllà de patir aquest dimecres al vespre a la llotja del Vicente Calderón per l'eliminatòria de quarts de final de la Lliga de Campions entre el seu Atlètic de Madrid i el Barça; és un dels principals productors i distribuïdors del cinema espanyol.
Cerezo presideix el club madrileny des del 2003, després de ser-ne vicepresident durant 17 anys amb una estreta relació amb la família Gil. De fet, el 2004 va ser condemnat com a cooperador necessari d'un delicte d'apropiació indeguda de les accions del club comès per Jesús Gil y Gil i el seu fill Miguel Ángel. Tot i així, no va complir condemna perquè el delicte havia prescrit.
Una vida darrera les càmeres
Però més enllà del futbol, Cerezo ha dedicat la seva vida al cinema. President d'EGEDA (Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisualesdes) des del 1998, és un dels màxims responsables de la recuperació de la gran majoria de pel·lícules clàssiques del cinema espanyol.
El seu vincle amb el cinema comença el 1966, com a meritori de càmera a la pel·lícula "Un millón en la basura", de José María Forqué. En una entrevista a El País, Cerezo recordava aquest moment: "Un rodatge nocturn. Dur. No podies tenir errors. Però m'il·lusionava la meva feina".
Poc a poc va anar progressant, formant part d'equips de càmera, fins que a meitats dels 70 va començar a endinsar-se en el món de la producció. "Vaig canviar perquè volia conèixer altres activitats. Van arribar els nous formats, el vídeo, i vaig decidir ficar-me també en aquest negoci", explicava Cerezo.
El vídeo d'or
Va crear la companyia de distribució videogràfica Video Movies Internacional, amb la qual va aconseguir la distribució de bona part dels títols nord-americans més importants; entre ells els de la Metro Goldwyn Mayer: "Allò que el vent s'endugué", "Ben-Hur", "2001: una odissea a l'espai" o "Cantant sota la pluja" van ser alguns dels títols que van ajudar a construir el seu imperi del vídeo.
Mentrestant, també va dedicar esforços a recuperar pel·lícules espanyoles oblidades, així com altres pel·lícules clàssiques, mitjançant Video Mercury Films. "Bienvenido Mr. Marshall" o "Marcelino pan y vino" són alguns dels films que va recuperar "amb una tasca que ha suposat un gran esforç personal". Més de 6.000 pel·lícules, que comprenen al voltant del 70% del cinema espanyol.
Productor prolífic
A finals dels 80 comença a produir pel·lícules com a inversor; i a principis del 90 crea la productora Atrium Producciones, que porta a les pantalles pel·lícules com "Todo es mentira" o "Cómo ser mujer y no morir en el intento". Més tard crearia Enrique Cerezo P.C., una de les productores més prolífiques de la indústria espanyola. "Juana la Loca", "Las 13 rosas" o "El oro de Moscú" van sorgir d'aquesta producció.
D'altra banda, Cerezo compta amb una vintena de sales de cine per tot Espanya, i des del 2006 també presideix el canal televisiu 8Madrid; en una aposta pel cine a la televisió a la comunitat madrilenya.