Diuen que a Catalunya estem d'enhorabona per l'èxit a taquilla de films en català com La Casa en Flames o El 47, però una de les sorpreses dels últims anys té a veure amb la gravació de sèries de televisió i pel·lícules a diverses patronals i cambres de comerç. Per exemple, el thriller sobre el crim de la Guàrdia Urbana, El cuerpo en llamas es va rodar a l'interior de la seu de Foment del Treball a Via Laietana com a Palau de Justícia i, fins i tot, Los renglones torcidos de Dios, dirigida per Oriol Paulo, compta amb escenes rodades al mateix Foment i a la patronal Cecot de Terrassa. Els motius? Edificis emblemàtics i històrics, que sovint són emprats per recrear escenes del segle passat, casos judicials, policíacs o entramats ficticis en "despatxos obscurs". I, encara més, un extra monetari per unes entitats que aconsegueixen treure rendibilitat dels seus emblemàtics edificis.
Si s'entra al detall i segons ha pogut saber VIA Empresa, a Foment del Treball s'està potenciant aquest model de negoci durant els últims anys de forma proactiva, sobretot amb el lloguer de sales i espais i a part, dels dos darrers films, també s'han fet diversos anuncis o documentals. Entre els espais més sol·licitats hi ha l'Auditori A, que pot tenir capacitat per 200 persones, les escales de cargol o la històrica biblioteca. Hi ha rodatges, com per exemple el cas de la Guàrdia Urbana o l'obra dirigida per Paulo, que poden durar més d'una setmana a les instal·lacions i que implica molta feina prèvia per part dels organitzadors, però que consideren "molt positiu per a totes les parts, a part de la visibilització que comporta". Cal destacar que la seu actual de Foment del Treball ocupa una superfície de 10.500 m². L’edifici aplega les oficines de l’estructura executiva, diferents sales d’actes i reunions, la biblioteca i arxiu històric esmentat anteriorment, el centre de formació (2.600 m² i 30 aules), així com espais dedicats a lloguer d’oficines i locals comercials.
A més, l’edifici és obra dels arquitectes Adolf Florensa i Josep Goday i està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic de la ciutat de Barcelona. Es va iniciar la construcció el 1931 per subscripció dels seus associats i es va acabar el 1934. A més, les vistes privilegiades al cor de la ciutat comtal permeten gravar espots publicitaris de cerveses o telefonia al terrat. També s'han enregistrat diverses entrevistes per a documentals, ja que tenen molt bona relació amb les productores del Terrat i la Manchester, aquesta última liderada pel periodista Ricard Ustrell. Per exemple, fa uns anys van gravar un cara a cara entre els polítics Artur Mas i Ada Colau pel programa Els 4 gats.
Moltes escenes de les sèries i pel·lícules gravades a les patronals catalanes recreen casos judicials, policíacs o entramats ficticis en despatxos
Des de Foment afirmen que els diversos rodatges s'han convertit en un model de negoci i, a part de formar part dels espais que pugui oferir la Barcelona Film Comission o d'altres entitats, també impulsen el lloguer de sales per utilitzar durant els grans esdeveniments com el Mobile World Congress (MWC), l'Integrated Systems Europe (ISE) o la Fira Alimentària. "Molts empresaris d'arreu del món o d'Espanya sempre tenen reservats els hotels, però sovint s'obliden d'espais per reunions i trobades". D'aquí que setmanes abans dels esdeveniments, en facin promocions pagades a les xarxes socials o a Google Ads per atraure a possibles interessats.
El poder audiovisual de Terrassa
Pel que fa a la patronal Cecot també estan molt habituats a diversos rodatges, sobretot per la seva proximitat amb el Parc Audiovisual de Catalunya, que gestiona majoritàriament els permisos per les produccions. Per exemple, fa tres anys van rodar Los renglones torcidos de Dios, que és un guió de Guillem Clua, Oriol Paulo i Lara Sendim sobre la novel·la homònima de Torcuato de Luca de Tena. La història, del gènere d’intriga, situa a Alice, una investigadora privada, que ingressa en un hospital psiquiàtric simulant una paranoia. El seu objectiu és cercar proves del cas en el qual treballa: la mort d’un intern en circumstàncies poc clares.
Els productors valoren els despatxos d'estil clàssic de la Cecot i un aspecte d'edifici institucional envoltat de jardins
A més, Marlowe, la pel·lícula de Liam Neeson que es va rodar a Sant Cugat del Vallès i Terrassa i que ja es pot veure a Amazon Prime, també va ser gravada a la patronal vallesana. Un thriller que representa l'ambient gris de la dècada dels quaranta de Los Ángeles (Estats Units).
Entre altres rodatges destaca la sèrie Vintage, la TV movie De la Ley a la ley, la pel·lícula 23F: el día más difícil del rey o diversos anuncis publicitaris. Des de la Cecot afirmen que els productors valoren els despatxos d'estil clàssic i un aspecte d'edifici institucional envoltat de jardins i amb una entrada senyorial, a part d'una gran sala il·luminada amb una cúpula molt interessant.
El potencial de la Llotja de Mar
Més enllà de les patronals, qui també és escenari de múltiples rodatges és la Cambra de Comerç de Barcelona, amb el cas de la Llotja de Mar. De fet, el lloguer d'espais a la Llotja de Mar ocupa gran protagonisme al seu portal web. Hi ha des del saló de contractacions, dels cònsols, el daurat, dels lleons, del consolat, del pla o el pati amb escala d'honor. A part del rodatge de pel·lícules, es pot llogar l'espai per celebracions i casaments, reunions i conferències o càterings homologats.
Des de la direcció de la Llotja de Mar confessen que durant els últims anys han acollit diverses gravacions de produccions de sèries i pel·lícules. No és una via de negoci nova, "ja que l'edifici es lloga per a tota mena d'actes", destaquen. Per exemple, fa pocs mesos han gravat la sèrie Mrs. Davis, que tracta sobre una monja anomenada Simone (Betty Gilpin) que no s'atura davant de res per destruir la intel·ligència artificial anomenada Mrs. Davis, abans que provoqui un col·lapse mundial.
A més, l'edifici ha estat escenari d'una de les edicions de la 080 Barcelona Fashion, durant la Setmana de la Moda, a més d'espots publicitaris com el recent de la perfumeria Douglas. Des de la Llotja també expliquen "que la bellesa dels seus salons i racons, ha provocat que moltes productores la tinguin al radar per portar a terme les seves produccions".