Durant el 2024 l'economia ha estat una de les protagonistes de l'any i ha capturat l'interès dels lectors amb una varietat de temes que han marcat l'agenda. Des de les dades més rellevants sobre la facturació de grans empreses fins als secrets millor guardats dels supermercats, hem explorat els àmbits més dinàmics i rellevants per als consumidors i professionals del sector. Un any ple de dades impactants, revelacions sorprenents i anàlisis que han permès desxifrar tendències clau per a l'economia. En aquesta recopilació, destaquem el top 10 dels continguts més llegits de VIA Empresa, que han donat llum a les inquietuds i interessos d'una societat cada cop més atenta als detalls de l'economia quotidiana.
1. Qui és qui entre les 25 empreses que més facturen de Catalunya?
Just abans de començar les vacances d'estiu, a VIA Empresa ens fèiem ressò d'unes xifres relacionades amb els líders de facturació a Catalunya que Acció havia avançat en exclusiva al nostre mitjà. Dels "reis" de l'automoció de Martorell, a les infraestructures i el poder de la indústria farmacèutica catalana. Les 25 empreses amb seu a Catalunya que més facturen al territori superen de llarg els 1.000 milions d'euros de facturació anuals, generant un impacte notori al PIB català. Qui és qui entre les empreses capdavanteres de Catalunya? Pista: la majoria d'elles són àmpliament reconegudes per la població, però algunes d'elles són del tot inesperades. Pots descobrir el rànquing de les companyies que més facturen a Catalunya, escrit per una servidora.
2. La Forquilla, el restaurant amb un únic empleat
Tot just començava el 2024 quan la periodista experta en gastronomia, Lourdes López, s'endinsava en un cas especial del món de la restauració: La Forquilla, el restaurant amb un únic empleat. Vidal Gravalosa és el xef de La Forquilla (carrer d'Aragó, 152, Barcelona). Però és també el seu amo, el cambrer que t'atén, el sommelier i fins i tot la persona que neteja i recull el restaurant després de cada servei. Està sol. Un noi per a tot que defensa un model de negoci peculiar on ha invertit tot el que té (i també el que no) i sobre el qual ha pogut capejar una pandèmia quan no havia ni reobert les portes. Ara que els marges són cada vegada més petits i molts costos no poden repercutir en el comensal, el seu menú gastronòmic a 65 euros s'erigeix en una proesa a la Barcelona dels restaurants fashion, només possible gràcies a les moltíssimes hores de sacrifici que dedica i el que estalvia en nòmines.
3. La llonganissa gurmet feta a Girona que enamora mig món
Amb el permís d'Osona com a comarca per excel·lència del millor embotit català, en aquesta ocasió el periodista Bernat Bella -que protagonitza cada dilluns la secció 'Cas d'èxit'- ha presentat la llonganissa gurmet feta a Girona que enamora mig món. Llonganissa amb tòfona, ceps, foie-gras o fins i tot recoberta d'or de 24 quirats. Són algunes de les delícies que Font-Sans elabora a la seva fàbrica de Sant Feliu de Pallerols (Girona) i que degusten a mig món. Un projecte nascut a principis de segle XX com una carnisseria de poble que repartia en bicicleta i que actualment produeix més de 600.000 quilos d'embotit d'alta qualitat, factura uns 7 milions d'euros i exporta un 80% de la producció.
4. BonÀrea, els "reis" de Guissona, amb una facturació rècord
Diuen que tots els temes que envolten els supermercats són els més llegits als mitjans de comunicació catalans. I, sembla, que a VIA Empresa tampoc és l'excepció. En aquesta ocasió, la periodista Gemma Fontseca -una servidora- s'endinsa a la comarca de la Segarra i al municipi de Guissona per descobrir el lligam de la seu del supermercat català que més factura de tots: l'imperi BonÀrea, amb uns ingressos de 2.822 milions d'euros i 69 milions en beneficis. Aparcaments plens de cotxes, camions, magatzems oberts i operaris amunt i avall d'una indústria única a un poble en què la majoria d'habitants es bolquen en massa a les fàbriques de la cadena alimentària. I atenció a l'especial lligam de la comunitat ucraïnesa.
5. Aeroport de Barcelona: 3 enginyers aeronàutics ho tenen clar
Al camp de vol de l’aeroport de Barcelona dia rere dia li plouen propostes d’actuacions provinents d'experts que presenten solucions operatives i constructives. En aquesta ocasió, David Pijoan, Pere Pla i Enric Tarrats (enginyers aeronàutics i experts en economia aplicada) s'endinsen en una proposta per la infraestructura catalana en un article àmpliament compartit a les xarxes socials. I ho tenen clar: "no cal fer cap nova pista, Barcelona ja la té, únicament cal ajustar la seva llargada actual en uns quants metres".
La futura ampliació de l'Aeroport del Prat ha causat molt debat entre els principals experts a VIA Empresa, amb diferents propostes i solucions
Hospitals, bancs i més supermercats... fins al top 10!
En sisena posició hi ha la peça elaborada per la periodista Ana M. González sobre dos hospitals catalans que es posicionen com els més intel·ligents d'Espanya. En concret, l’Hospital Vall d’Hebron se situa com el millor de l’Estat i el cinquè d’Europa, segons el rànquing World's Best Smart Hospitals 2025 de Newsweek i Statista. En aquests moments, la tecnologia s’ha convertit en un indicador essencial per mesurar l’èxit dels hospitals. La revolució tecnològica actual està transformant tots els aspectes del sector de la salut i Catalunya participa en aquesta revolució que impregna la societat.
Un dels temes estrella de l'any és, sense cap mena de dubte, l'OPA hostil anunciada del BBVA cap al Banc Sabadell i continuarà sent fins que, en els pròxims mesos, coneguem si es portarà a terme. A VIA Empresa n'hem fet un seguiment exhaustiu, per l'impacte que pot comportar en l'economia catalana i, sobretot, a les petites i mitjanes empreses. Ara bé, l'enigmàtic escriptor Roger Vinton relata l'escàndol del Banc de Catalunya, que va fer fallida el 1931 per una operació del govern de la República Espanyola, aquell govern que avui aquí es recorda amb certa simpatia, però que "probablement era tan catalanòfob com la majoria d’estaments de Castella", a parer de Vinton. I ho compara amb Banc Sabadell. "La guerra que va haver de patir el Banc de Sabadell l’any 2017 no és, doncs, un cas aïllat en el marc de les relacions entre Catalunya i els poders de l’Estat", conclou.
En vuitena posició, el retorn de les seus socials a Catalunya després de la tardor de 2017, amb Ciments Molins com a protagonista, ha interessat als lectors. En aquesta ocasió, l'economista Enric Llarch ho té clar: moltes d'elles no tornaran (fins a la independència). I llança un avís: l'equívoc entre traslladar l'empresa i traslladar la seu social va jugar a favor de magnificar la transcendència del canvi de seu i transmetre a la població la sensació de risc econòmic.
Ja per acabar, si el sector immobiliari ha ocupat nombroses portades, la directora de VIA Empresa, Elena Busquets, ha abordat una altra problemàtica que té a veure amb l'economia de viure sol, en parella, amb fills o amb un gos. Mentre la natalitat disminueix any rere any, el nombre de mascotes no deixa d'incrementar-se i les llars unipersonals creixen a ritmes desorbitats. Com afecta això a l'economia de cada llar?
I, finalment, conclou el rànquing, Oriol Amat, catedràtic de la UPF BSM i president de l'Observatori de la PIME de Pimec, amb l'anàlisi 8 anys per obrir un supermercat: la burocràcia mata la iniciativa. Un dels problemes més greus que tenim a Catalunya: l'excessiva burocràcia i la lentitud dels processos administratius.