Javier Goyeneche ha viscut dues crisis com a empresari i, en cap dels dos casos, el seu projecte no va aconseguir sobreviure. Va començar al món de la moda amb una marca de pins, Loco Pins, que va haver de tancar l'any 1993 per la situació econòmica. La història es va repetir amb Fun&Basics, una botiga d'accessoris que va haver de vendre a un inversor gallec després d'un concurs de creditors al 2008. A les portes d'una nova frenada econòmica, l'actual negoci de Goyeneche passa pel seu millor moment. Fa sis anys va sortir al mercat la primera col·lecció d'Ecoalf, una marca de roba feta amb materials reciclats. El boom dels productes sostenibles permetrà a la firma registrar beneficis per primera vegada.
Ecoalf ha triplicat la seva facturació al 2019, que espera tancar amb 18 milions d'euros. Goyeneche divideix el seu temps entre la marca i la Fundació Ecoalf, amb diversos projectes per treure escombraries dels oceans. Una part important de la seva feina és difondre quin és l'impacte de la indústria de la moda en el medi ambient i conscienciar de la necessitat de canviar els nostres hàbits de consum. Per fer-ho, l'any passat ell i el seu equip van fer gairebé 300 xerrades i conferències a tot el món. Aquest mes, ha estat al Cornellà Creació Fòrum, on ha parlat sobre residus, sostenibilitat i innovació.
És possible vestir-se de cap a peus amb roba feta a partir de materials reciclats?
I tant! El meu jersei i la meva samarreta són de llana reciclada i les sabates també són nostres. Però podria portar una jaqueta i uns pantalons d'Ecoalf per completar.
D'on surten els residus necessaris per confeccionar les vostres col·leccions?
Escombraries n'hi ha pertot! El repte de veritat quan vam començar era buscar la tecnologia que ens permetés crear fil a partir de materials reciclats. Lamentablement, la vam trobar en països llunyans. Els principals són Tailàndia, la Xina, Taiwan, Corea, Portugal i Espanya.
Quin és el procés per crear teixits des que obteniu els residus?
El que mai fem és moure les escombraries, així que intentem fer tot el procés al mateix país. Si reciclem el pneumàtic a Espanya, el convertim en pols i fem la xancla final a Arnedo, La Rioja. Si reciclem el cotó a Portugal, intentem que la samarreta final es faci allà.
Serveix qualsevol tipus d'escombraries?
Nosaltres treballem amb sis tipus de residus: ampolles de plàstic, xarxes de pesca, restes de cafè, cotó i llana que sobra a les fàbriques i pneumàtics usats.
"Volem ser molt sostenibles, però també comprar 15 samarretes a tres euros cada any; no és compatible"
D'on neix Ecoalf?
Ecoalf neix de la meva aspiració de crear una marca de moda realment sostenible. Vaig veure que el més sostenible és deixar d'utilitzar els recursos naturals del planeta. El reciclatge era una opció si érem capaços de crear una gamma de productes amb la mateixa qualitat i disseny que les altres marques. Però al 2010, quan ja tenia la idea, no existien teixits reciclats xulos, eren reciclats en un percentatge molt petit i amb textures complicades. Llavors em vaig passar tres anys viatjant pel món per investigar i trobar una manera de fer aquests teixits.
Com la vas trobar?
Vaig començar amb una senyora meravellosa a Taiwan que reciclava ampolles de plàstic per fer catifes. Després vaig anar a Corea, on vaig començar a reciclar xarxes de pesca, després va venir el cafè, el cotó, la llana, els pneumàtics... I vam sortir al mercat al 2013 amb una col·lecció petita i només sis teixits.
Amb quants teixits treballeu ara?
Hem crescut exponencialment. De les 28 referències inicials, avui en tenim gairebé 550. Amb el temps, hem desenvolupat uns 380 teixits.
Es pot fer qualsevol tipus de teixit amb materials reciclats?
Nosaltres invertim molt en reciclar cotó. La gent no és conscient d'això, però el cotó és molt poc sostenible: es necessiten 2.000 litres d'aigua per fabricar cada samarreta. El cotó reciclat surt dels sobrants de les fàbriques i del que es tira a la paperera. Nosaltres el separem per colors, el trinxem i surt un fil molt petit, inestable i difícil de treballar. Va molt bé per a samarretes d'home, dessuadores, polos i pantalons, però ens dóna molts problemes amb les samarretes més fines. D'aquí tres mesos llançarem un nou cotó: 50% orgànic i 50% reciclat.
Com s'obté una sabata a partir d'unes ampolles de plàstic?
Per als dissenys tradicionals, agafes el petroli, fas un polímer i després un fil de polièster. Nosaltres agafem una ampolla de plàstic, fem el polímer i després el fil. És el mateix. La diferència és que del petroli a un teixit de nailon són 17 passos químics i si la font és una xarxa de pesca, se'n necessiten set. D'aquí prové l'estalvi d'aigua i energia, perquè són la meitat de passos. A més de reciclar teixit, estalviem en el procés de fabricació.
El president d'Ecoalf, Javier Goyeneche, durant l'entrevista amb VIA Empresa
És més car produir d'aquesta manera?
Sí, i més complicat. Els tints sostenibles són més cars que els nocius, les filatures reciclades bones valen més… Anar a una fira, comprar un teixit i fer un producte és una cosa. Muntar contenidors a 44 ports, recollir les escombraries cada setmana, portar-la a sis punts de categorització, separar-la, aïllar el PET i tot el procés de creació del teixit, és una altra cosa, molt més complexa.
Qui omple d'escombraries els contenidors que teniu als ports?
Vam construir un dels nostres projectes més ambiciosos al 2015, que és treure escombraries dels oceans, Upcycling Oceans. El nostre primer acord va ser amb tres pescadors de Vila Joiosa, al País Valencià. Els vaig convèncer que em deixessin posar contenidors als seus vaixells i tiressin allà les escombraries que quedaven enganxades a les xarxes. Avui treballem amb 3.200 pescadors del Mediterrani. Hem tret 500 tones del fons del mar enguany.
El sobrecost que suposa tot aquest procés es reflecteix en el preu?
No del tot, perquè el producte seria molt més car. Però si unes sabates de 89 euros són cares o no és molt relatiu. Tenint en compte que són 100% fetes amb ampolles i la sola amb algues, que ha estat un projecte de R+D de dos anys amb una companyia als Estats Units... Hi ha sabates de 40 euros, és veritat, però crec que per tot el que representa, el preu és molt lògic.
La innovació és un dels pilars d'Ecoalf. Com es desenvolupa dins la companyia?
Invertim molt en innovació. Treballem amb molts centres al voltant del món, ara mateix amb quatre projectes per trobar els teixits del futur. Intentem que els nostres filaments no deixin anar microfilaments quan rentes la roba, també estem veient com tancar el cercle de les nostres peces per reciclar-les una vegada utilitzades, busquem els tints amb menys impacte en el medi ambient…
Quant inverteix Ecoalf en R+D?
Quan vam començar era un disbarat. Invertíem entre 200.000 i 300.000 euros i facturàvem mig milió. La gent ens deia: no té sentit. Avui seguim invertint el mateix però facturem gairebé 20 milions.
"Col·laborem amb 3.200 pescadors del Mediterrani i hem tret 500 tones del fons del mar aquest any"
Fa uns anys vau deixar d'utilitzar pells per confeccionar les vostres peces. La innovació també és descartar materials?
Sí, tenim una llista de substàncies restringides. Vam deixar d'utilitzar pell perquè no podíem traçar d'on venia el crom, el producte amb el qual es tinten les pells, que és molt tòxic. També vam deixar d'utilitzar folre polar, encara que era una peça que veníem molt, perquè en rentar-lo llances gairebé 20.000 microfilaments al sistema. Això passa perquè està fet amb fibres trencades, per la qual cosa ara només utilitzem filament continu.
Com reben els vostres clients aquests canvis?
Sempre intentem explicar les nostres decisions i les raons que ens han portat a prendre-les, igual que expliquem els motius pels quals no fem Black Friday o promocions fora de temporada. No creiem en aquest concepte perquè impulsa un consumisme que genera un munt d'escombraries.
Heu notat un canvi en la conscienciació del gran públic pel que fa al canvi climàtic i la sostenibilitat?
Jo porto des del 2009 parlant d'aquest tema i he notat un canvi enorme al darrer any. Al 2014, quan nosaltres començàvem a treure les escombraries de l'oceà, ningú parlava d'això i ara molts telenotícies n'informen.
És una moda o un moviment amb continuïtat?
Crec que afortunadament no és una moda. Les companyies no sostenibles ho passaran malament perquè el consumidor ho exigirà en tots els àmbits. Jo no entenc que actualment es construeixi un edifici que no sigui eficient a nivell energètic, en quin moment hem acceptat com a lògic que posin verí al nostre menjar? Hi ha un replantejament de moltes coses i també del model econòmic de "compro i llanço", que no és sostenible. Som 150.000 persones més al món cada dia i no existeix superfície per plantar més cotó ni hi ha aigua suficient per seguir fent samarretes de tres euros el 60% de les quals acaben en abocadors en menys de dos anys. No és possible.
"Quan vam començar invertíem entre 200.000 i 300.000 euros en R+D i facturàvem mig milió; avui seguim invertint el mateix però facturem gairebé 20 milions"
De vegades la barrera per consumir productes sostenibles és econòmica: els cotxes elèctrics són més cars, el menjar ecològic, també. Hi ha un problema d'accessibilitat?
Quan vaig llançar Ecoalf posava aquests dos exemples i precisament jo no volia que el preu fos un motiu pel qual una persona no porta una vida el més sostenible possible. És el principal repte: oferir productes sostenibles amb una relació qualitat-preu que la gent pugui permetre's. Hi ha d'haver un canvi de costums. Sempre insisteixo molt en què volem ser molt sostenibles, però també comprar 15 samarretes a tres euros cada any; no és compatible.
Però el sector està pensat perquè sigui així: cada temporada canvien les modes.
Sí, i no hi ha cap necessitat de crear una moda nova cada setmana. Quan començàvem amb Ecoalf, les revistes de moda em deien que el nostre producte era molt bàsic. No és que sigui bàsic, és que és atemporal. Hem de dissenyar perquè el producte duri. Si jo t'ofereixo un producte que caducarà perquè la moda és tan moda que acaba en tres mesos, acabarà a les escombraries.
Algunes grans marques han tret una col·lecció de moda sostenible. Hi ha cada vegada més competència?
La nostra competència és tota la moda. Quan vens a una botiga de Barcelona, competeixes amb deu marques més, encara que és veritat que cada vegada sorgeixen més firmes sostenibles. I les grans marques estan llançant línies càpsula, com Conscious d'H&M o Join Life de Zara, però és un percentatge mínim del seu producte.
És positiu per a la indústria?
És importantíssim que Inditex, H&M, Uniqlo i altres grans marques es entrin en la sostenibilitat. Ecoalf pot fer soroll, però els qui realment faran el canvi són els qui tenen volum. Si aquests grans grups es prenen de debò la sostenibilitat i no ho deixen com a una col·lecció càpsula, els proveïdors es posaran les piles. No és el mateix que jo demani 1.000 cordons fets amb ampolles de plàstic reciclades o que vagi Inditex i en demani 150.000. Ells són els grans motors de la indústria.
Quins són els propers passos per Ecoalf?
Tenim dues vessants: Ecoalf com a marca de moda i la Fundació Ecoalf. Obrirem una botiga a Amsterdam d'aquí a dues setmanes i una altra a París al desembre. Al març entrem a Àsia, al Japó. Fa un mes vam signar un acord amb el grup tèxtil Sanyo Shokai, i començarem un projecte junts molt bonic i bastant ambiciós. El nostre repte és fer el nostre producte cada vegada més sostenible, seguir innovant i trobar millors teixits i materials. La Fundació Ecoalf es dedica a treure les escombraries de l'oceà. A més de Tailàndia i el Japó, també tenim previst arribar als 15.000 pescadors al Mediterrani. Ens falta temps!