Josep González és el president de Pimec des de la seva fusió amb Sefes l'any 1997, càrrec que va compaginar fins el 2007 amb la direcció de l'empresa de cablatge Furas. L'abril del 2019 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a l’enfortiment del teixit empresarial català i és que, malgrat la seva lluita en defensa de les pimes -que no en detriment de les grans empreses- durant dècades, considera que "els lobbies de les grans empreses encara són molt eficients en detriment dels que fem de lobby per a les pimes". Precisament per això, no es cansa de denunciar que les petites i mitjanes empreses encara tenen una fiscalitat molt alta i el cost de l'energia més alt d'Europa, cosa que serà difícil de solucionar si l'Estat espanyol no es posa les piles i conforma un govern sòlid. Perquè, de moment, demostren que "són incapaços de pensar en clau d'Estat i pensen en clau de partit o de conveniències". I, mentrestant, la gestió de l'Aeroport del Prat, del Port de Barcelona i del Corredor Mediterrani continuen en mans de Madrid.
Repetiria una reunió com la d'Iese el 2007 per reivindicar una millor gestió a l'Aeroport del Prat?
Les circumstàncies han canviat molt perquè en aquell moment no teníem el Ferrari que tenim ara. Barcelona té un Ferrari i ara falta saber-lo conduir, però no podem negar que l'aeroport es va fer un senyor aeroport. El Comitè de Rutes Aèries (CDRA) ha fet una bona feina perquè s'han obert moltes noves rutes internacionals amb Norwegian, Level... Ha fet un creixement espectacular.
Què li falta?
Bàsicament, descentralització i competències. No hauríem d'estar supeditats a la sensació que Madrid controla. Hauria d'haver-hi una certa rivalitat perquè això estimula l'activitat. També comencem a tenir a la vista una limitació en la capacitat de les pistes. Si volem tenir un aeroport a l'alçada del país, han d'aterrar i enlairar-se més avions.
Aena va descartar la quarta pista.
Han parlat d'invertir 360 milions d'euros per connectar l'AVE amb Girona, però el que hem de fer és prendre decisions. Què protestarem ara amb una reunió com la d'Iese? En aquell moment teníem una limitació dura, ara es poden millorar coses però són menors. Crec que estem aprenent a conduir aquest Ferrari.
Passa igual amb el Port de Barcelona que, a més, aporta al Fondo de Compensación Interportuario 5,8 milions d'euros i en rep 315.000 euros.
S'hauria de descentralitzar perquè depèn massa d'una gestió que vol harmonitzar la gestió de tots els ports. Si això redundés en una millora de les aportacions per a infraestructures... Però va fora de Catalunya amb una gestió molt depenent de Madrid. Hi ha d'haver un esperit menys centralista. A nivell d'empreses, ja hem vist que la competència estimula.
"Hi ha d'haver un esperit menys centralista perquè, a nivell d'empreses, ja hem vist que la competència estimula"
I amb el clàssic del Corredor Mediterrani, el mateix?
Aquest ja va per nota. És un despropòsit total els anys que porta aquest Corredor tenint en compte que els avantatges que té estan estudiats i reconeguts més per Europa que per Espanya. Però tenim la realitat de Madrid i perdem uns anys magnífics amb l'eix ferroviari. Seria impulsar tots els ports del Mediterrani i fer la competència a ports com el de Rotterdam o el d'Àmsterdam, que són importants i competidors nostres. Aquí s'ha perdut molt negoci d'Àsia que vindria pels ports espanyols però que no ho fa per això. I és molt lamentable que aquest tema continuï lent.
El ministre Ábalos va dir que esperava posar en marxa la variant de Vandellòs a finals d'any.
Les promeses han sigut moltíssimes i la realitat poca. Ell i qualsevol altre que governi ha d'entendre que hi ha una desconfiança amb el que es diu important. Ens podríem preguntar que com és possible que la segona i la tercera ciutat d'Espanya no estiguin connectades per AVE i sí que ho estiguin d'altres amb molt pocs passatgers. Això és difícil d'entendre.
D'inversions radials se n'han fet moltes.
La radialitat és un factor de poder, no un factor econòmic.
"Noves eleccions significa un fracàs molt fort dels polítics"
Mentrestant, tornem a noves eleccions. Tot això afecta a aquestes decisions?
Sens dubte, una bona part de les decisions que són importants i urgents queden aturades. Noves eleccions significa un fracàs molt fort dels polítics. Estem encara amb pressupostos del senyor Montoro. Això ens sembla lamentable perquè entenem que atura moltes coses de l'economia i genera inseguretat i això pot retreure inversions.
Anem cap a una nova crisi?
Anem cap a un alentiment de l'economia. L'activitat s'ha anat desaccelerant, però encara fem previsions del 2% per l'any vinent. Desacceleració sí, però ens preocupa la gent que barreja això amb recessió. No crec que hi hagi raons per plantejar-ho, tot i que la guerra entre els Estats Units i la Xina pot tenir un impacte, igual que el Brexit.
Com creu que afectarà el Brexit a les empreses catalanes que tenen negocis allà?
Afectarà perquè tenim un 6% de negoci amb Anglaterra. Si se'ls devalua la lliura, els costaria més comprar productes espanyols, però també d'altres llocs. Això pot representar una certa caiguda de l'activitat exportadora, però per a tothom.
"No podem estar d'acord amb qualsevol cosa que sigui una campanya interna dins de Catalunya"
Què opina de la campanya de l'ANC de consum estratègic per potenciar les empreses favorables a la República catalana?
No es pot discriminar les empreses perquè també discrimines consumidors i aquí ja hem patit la campanya contra els productes catalans el 2012. No podem estar d'acord amb qualsevol cosa que sigui una campanya interna dins de Catalunya.
Com estan les relacions amb Foment del Treball? Ara ja fa més de mig any que van signar la representativitat paritària.
Es va complir un objectiu després d'haver estat 12 anys lluitant per la representativitat i això ha quedat satisfactòriament solucionat. A tots els efectes està funcionant.
Hi ha alguna cosa que no funcioni?
Una part del que vam acordar, que era intentar tenir un esperit d'unitat d'acció. I aquest tema l'hem de millorar amb Foment, com fan els sindicats. En tot no ens podrem posar d'acord perquè representem interessos diferents, però cal optimitzar la relació entre les dues entitats per veure si podem coincidir en alguns aspectes.
Quines ajudes necessiten les pimes per ser més competitives?
Encara hi ha massa legislació i pensament pensant en pimes, però actuant en favor de les grans empreses. Els lobbies de les grans encara són molt eficients en detriment dels que fem de lobby per a les pimes. Hem fet lleis importants com la de contractació pública o morositat, però els falta una fiscalitat més adequada perquè avui paga més una pime que una gran empresa: les pimes paguen de mitja un 18% de l'impost de societats i les grans un 7% o 8%. El que no pot passar és que una pime no sigui competitiva en fiscalitat.
"No és lògic que per un condicionant polític haguem de competir amb empreses del País Basc perquè una té unes condicions més competitives dins del mateix territori"
Tenim el preu de l'energia més alt d'Europa.
El petit consumidor està més penalitzat aquí que a qualsevol país d'Europa, mentre que els grans consumidors d'energia tenen tarifes especials. Tenim un greuge comparatiu que fa que no puguem ser tan competitives com ho hauríem de ser, a banda que el País Basc, per raons polítiques, té un preu del quilowatt més baix que la resta d'Espanya. No hauria de ser lògic que per un condicionant polític haguem de competir amb empreses del País Basc perquè una té unes condicions més competitives dins del mateix territori.
Per què considera que és un error incentivar les empreses que van marxar l'1-O?
No s'ha de primar unes empreses que van desplaçar el seu domicili social fora de Catalunya, em sembla del més absurd perquè és un greuge comparatiu amb les empreses que s'han quedat aquí. Catalunya té una fiscalitat molt alta. No parlem de Madrid perquè és difícil d'explicar els avantatges que tenen, però el flux d'inversions a Catalunya és molt elevat. Aquí tenim una economia a l'italiana: va bé malgrat els polítics. Exportem un 27% i ho fem als països d'Europa que també s'estan aturant. Però amb un creixement del 2% encara hi ha activitat i es pot millorar l'atur.
Es pot millorar l'atur, però també la precarietat laboral?
Tenim assignatures pendents i és un tema que porta anys que no està arreglat. Hi ha excessiva temporalitat dels contractes i, dit això, el que és difícil és arreglar-ho perquè hi ha una hipersensibilitat de temps anteriors on tenir contractes fixes va fer patir molt quan va venir la crisi. Hi ha un excés d'oferta i no hi ha una valentia de governs i agents socials per trobar solucions en aquest tema.
Com veuen des de Pimec el futur econòmic i empresarial?
Sempre som positius perquè ser empresari és lluitar contínuament. Jo no puc avaluar quines conseqüències poden tenir aquestes macrolluites amb la Xina i els EUA, el Brexit... que ens poden influir. I també quina política econòmica seguirà Alemanya, que és molt prudent. Si adoptés una política d'estímul, ajudaria molt.