Lluita, constància i superació. Amb aquests tres ingredients, la selecció catalana Little League de beisbol ha aconseguit arribar per segon cop a les World Series dels Estats Units, el torneig més prestigiós de lligues júnior al món. Amb aquests mateixos ingredients, la Federació Catalana de Beisbol i Softbol (FCBS) lluita per millorar els recursos econòmics de què disposa. Els fets avalen la seva tasca: temporada rere temporada, aquest esport creix en nombre a Catalunya i millora els seus resultats. Ara, a les portes de fer història, volen aprofitar per arribar lluny també a la seva disputa administrativa.
Cal dir, però, que el beisbol i el softbol són dues disciplines no tan populars a Catalunya. De fet, els integrants de la selecció catalana són majoritàriament d'origen estranger. "Cada any augmenta la quantitat de jugadors nascuts a Llatinoamèrica", explica a VIA Empresa Jordi Vallès, president de la FCBS. El motiu té a veure amb la gran tradició que hi ha pel beisbol als seus països, una afició que han transmès a una "segona generació" de fills. "Els seus pares posen molta passió i nosaltres ho combinem amb els nois d'aquí que decideixen apuntar-se. És una integració nua i crua", sosté Vallès, que recorda que el perfil del jugador és de "classe treballadora".
En aquest context, quan va néixer l'any 2013, la Little League Catalonia no podia imaginar-se disputar unes World Series. Només cinc anys després, va arribar la seva primera presència. Tot i això, la FCBS ja havia tingut una experiència estatunidenca amb la Senior League l'any 2016. Ara tornaran, però en aquest cas per participar a una Junior League, és a dir, el torneig de les World Series que disputen jugadors d'entre 12 i 14 anys, la competició intermèdia entre la Little League i la Senior League.
Les World Series, un "somni" molt car
El camí no ha sigut gens fàcil. Primer, van haver de guanyar el campionat d'Espanya a Astúries, que no només va ser complicat esportivament, sinó també per les grans despeses que va comportar. Entre els autocars, la manutenció dels jugadors i entrenadors, el cost va ascendir a uns 10.000 euros. Una quantitat molt elevada que, segons afirma Vallès, es va finançar gràcies a les subvencions de la Generalitat de Catalunya. "A vegades no és suficient amb això i ho hem de pagar des de la mateixa Federació, a través de partides extraordinàries", explica.
Cada fita esportiva de la Little League Catalonia ha estat un malson administratiu a posteriori. En vèncer a Astúries, la selecció es va guanyar el dret de competir per la Junior League d'Europa i Àfrica, celebrada a la República Txeca entre el 7 i el 14 de juliol. Una setmana a l'estranger en ple juliol no és una despesa pas barata. "Vam haver de demanar 150 euros a les famílies per poder cobrir el viatge, tot i que amb aquests diners no pagàvem ni el vol. Novament, des de la Federació vam fer un esforç extraordinari", admet Vallès, qui afirma que "intentem treure els diners d'on podem", a falta de més ajuts administratius.
A la República Txeca també van arrasar. Tot i que van tenir partits complicats, com ara el d'Itàlia, a qui van vèncer 1 a 0 gràcies a les entrades extres, l'equip va acabar coronant la setmana amb un triomf davant els amfitrions per 7 a 1. "El partit estava a la meitat i va començar a diluviar; quan es va reprendre el joc, van arreglar el camp fins a certs punts", relata Vallès. Novament, contra vent i marea la Little League Catalonia va sortir vencedora i va confirmar la seva presència a les World Series de la Junior League, el torneig més cobdiciat que enfronta als millors equips dels Estats Units contra els guanyadors de cada divisió del planeta. Serà del 4 a l'11 d'agost a Taylor, Michigan.
El viatge i l'estada als Estats Units està finançat íntegrament per l'organització mundial de la Little League, "l'única entitat que fa això a qualsevol esport del món"
Afortunadament, aquest viatge no tindrà cap cost per a la FCBS. L'organització cobreix totes les despeses dels equips de la resta del planeta, des dels vols fins a qualsevol cosa que mengin en sòl nord-americà. "Ho he comprovat i és l'única entitat que fa això a qualsevol esport del món", comenta Vallès, que, tot i això, lamenta no poder portar a tothom de la Federació als Estats Units. "M'agradaria que ens acompanyessin directius i persones que s'han implicat en el projecte, però són 2.000 o 3.000 dòlars per persona i no tenim aquests diners", admet. De fet, Vallès assegura que més d'una vegada les limitacions econòmiques els han obligat a dir que no a molts tornejos.
L'estada dependrà dels resultats que aconsegueixi l'equip, ja que el torneig és format bracket, és a dir, han d'anar guanyant partits per continuar vius a la competició. A la primera ronda s'enfrontaran a Nicaragua, representant de Llatinoamèrica. Com a màxim, conclouran la seva participació l'11 d'agost, en una hipotètica final que seria contra el guanyador de l'altra banda del bracket, que està composta íntegrament per equips dels Estats Units.
La supervivència, un partit a guanyar
Les World Series de la Junior League duraran una setmana, però la lluita de la FCBS continuarà més enllà. Independentment dels resultats, des de la Federació demanen solucions per poder oferir un millor servei als seus jugadors. "No hem notat cap augment del volum de subvencions pels resultats que estem aconseguint. No sentim una gran ajuda", reconeix Vallès. A priori, qui s'encarrega d'impulsar l'esport a través de dotacions econòmiques és la Generalitat, però de moment no ha tingut un gest amb ells. "Amb una pujada del 30 o 40% de les subvencions seríem imparables, no cal ni doblar-les, tot i que seria l'ideal", subratlla Vallès.
El gran problema per federacions com la de beisbol i softbol és que els seus dirigents no es poden dedicar al 100% a la seva feina. Per exemple, Vallès, que és el president de la FCBS, té un altre treball que li treu temps. "Un augment de les subvencions ens permetria professionalitzar molt més la federació. Per tant, el federat se sentiria més còmode i les famílies més acompanyades, tindriem més dies d'entrenaments i viatges millor preparats", apunta Vallès. El president recorda que la professionalització dels directius federatius és "una reivindicació del sector" impulsada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) a la que s'ha fet cas omís. "El canvi generacional en el meu cas serà difícil, perquè aquest càrrec esgota molt i ja hi ha molts directius que han plegat perquè no ho poden portar", afegeix.
Instal·lacions i patrocinadors, un altre mal de cap
La precarietat al món federatiu s'estén pertot arreu. Vallès assegura que molts camps on entrenen es troben en un mal estat. "Aquest és un tema municipalista", recorda. Actualment, utilitzen instal·lacions de molts punts de Catalunya, com ara Montjuïc, Sant Boi o Viladecans, entre d'altres. Moltes són llegat directe dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. "És veritat que a Igualada han creat un camp nou, a Tarragona ens ha cedit un terreny, i a Manresa l'ajuntament està buscant solucions al tema de la gespa artificial, però encara ens trobem en un estat precari que ens obliga a buscar instal·lacions constantment", critica. Un fet que, des del seu punt de vista, limita el creixement del beisbol i el softbol a Catalunya, tot i haver augmentat llicències federatives durant els últims anys.
Vallès demana el suport publicitari de "grans empreses catalanes" com ara Bon Preu i Esclat o Casa Tarradellas
Un remei per combatre aquests problemes poden ser els espònsors. De moment, no hi ha hagut massa moviment en aquest sentit. El 80% de les federacions catalanes no compten amb cap patrocinador. "Nosaltres tenim el suport de quatre empreses petites que ens ajuden una mica en certs moments de l'any, però és molt poc", afirma Vallès, que demana el suport de "grans empreses catalanes" com Bon Preu i Esclat o Casa Tarradellas. "Tampoc tenim departament de màrqueting des d'on puguem explicar quina visibilitat o serveis els hi podríem oferir a canvi", matisa. Què es pot fer, doncs? A l'espera de recursos, qualsevol patrocinador haurà de fer una aposta per un esport al qual li avalen els seus resultats.