Eloi Palà (Barcelona, 1978) és des d'aquest dimecres al vespre el nou president de l'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (Aijec). La seva ha estat una candidatura de consens que agafa el relleu deMarc Bonavia, el president dels últims quatre anys. Un continuisme que es reflecteix en diversos noms de la nova Junta Directiva com el del vicepresident, Carlos Duran (Hoy Voy), Pau Garcia-Milà (IdeaFoster) o el mateix Bonavia.
Palà és director general de Sevibe Cells, empresa dedicada a la conservació de cèl·lules mare del cordó umbilical amb finalitats curatives, i es mostra entusiasmat pel repte. En la seva estrena al capdavant de l'Aijec, rep VIA Empresa a la seu de la seva companyia al Parc Tecnològic del Vallès, on repassa els objectius i propòsits que fixa per a l'associació els pròxims dos anys.
Deixa el càrrec en Marc Bonavia. Com valora la seva tasca al capdavant de l'Aijec?
El Marc és un visionari, una persona que transmet molta il·lusió i energia. Ha aconseguit inculcar a l'Aijec tota aquesta energia que ell porta a dins. L'Associació ha crescut molt, ha guanyat rellevància i ens hem deixat veure per molts racons institucionals. Crec que una de les coses de les que més orgullós se sent és la d'haver pogut impregnar la idea dels valors dins l'activitat empresarial. Un dels seus grans projectes ha estat el cicle dels Empresaris conscients. A vegades l'entorn empresarial pot semblar un lloc on tot són taurons, però sobretot quan parlem de petites empreses i start-ups, la cultura de l'esforç i la implicació del personal són coses molt importants.
Canvia el president però repeteixen molts noms en la nova directiva...
Buscàvem mantenir el que s'estava fent bé, i per això hi ha una part important de persones que ja eren dins la Junta que liderava el Marc; i també gent nova que tenia moltes ganes de sumar. Això ens dóna la idea que l'associació està viva. Hi ha molta gent que volia participar, aportar coses noves, millorar coses que es podien fer de forma diferent. Al final hem fet una candidatura de consens amb gent molt potent.
Sobre la candidatura de consens: és bo que tothom vagi a l'una o es troba a faltar la contraposició d'idees i programes?
Crec que podem agafar la part bona de les dues coses. S'incorpora gent nova amb altres punts de vista a l'hora de fer algunes coses; però al final s'ha buscat que tots sumem en la mateixa direcció. Si es pot aconseguir com ho hem fet, és important i estic molt content de com ha acabat.
En l'àmbit més personal, què l'ha fet decidir a fer aquest pas endavant i assumir la presidència?
M'ho va proposar el Marc, i tenir la confiança d'una persona que ho ha fet molt bé durant aquests anys és el que m'ha fet decidir. És un repte! Sevibe té vuit anys, requereix dedicació, però tinc una estructura d'equip que permet que l'empresa funcioni; i tinc ganes d'involucrar-me una mica més en el moviment associatiu. És necessari que seguim fomentant els valors de la cultura emprenedora i de l'esforç. En un món on sembla que els grans són els que dominen i prenen les decisions, els petits i els joves empresaris ens hem de deixar veure i fer-nos escoltar. És molt fàcil queixar-se que les coses estan malament, però algú ha d'intentar canviar-les i donar veu a tota aquesta gent que és un motor econòmic important.
Quins reptes es planteja assolir durant el mandat?
Un fonamental és promoure que es tingui en compte l'opinió dels joves empresaris en els òrgans de decisió del país. Es parla de les grans patronals, les empreses de l'Íbex 35, etc. Però enmig hi ha un teixit molt important, el de la petita i mitjana empresa, que dóna feina a un 95% de les persones d'aquest país. Dins d'aquestes pimes hi ha molts joves empresaris que també tenen dificultats al tenir empreses de recent constitució en un entorn advers. Volem que la nostra opinió es tingui en compte.
Què més?
Volem seguir reunint l'esperit empresarial amb els valors. Es pot tenir èxit a la vida, fer un projecte empresarial que guanyi diners sense oblidar valors essencials de cohesió d'equips o de tracte del personal. En definitiva, de l'ètica en els negocis. A més, també volem promoure els valors de l'emprenedoria entre les noves generacions. Fa 10 anys li preguntaves a algú què volia ser, i et deia funcionari. La idea és que puguin dir que volen ser emprenedors, crear una empresa i generar llocs de treball.
Comentava abans el cicle sobre empresaris conscients. És possible aconseguir que el terme 'empresari' deixi de tenir una connotació negativa per a molta gent?
I tant! Un dels principals problemes que té el país és l'atur; i la gent és conscient que els llocs de treball els generen les empreses. Que hi hagi gent que faci el pas de crear una empresa s'ha de valorar. És cert que cal seguir insistint, perquè a vegades es veuen males pràctiques, empreses on no saps si el que l'està liderant és empresari o no... Però crec que està havent-hi un canvi de mentalitat. Nosaltres estem fent una tasca al respecte amb xerrades a les escoles i als instituts.
Com els reben?
Al principi es quedaven una mica parats i ens deien: "Vosaltres sou empresaris? On teniu la corbata i el puro?". Després, però, veuen que un empresari pot ser una persona normal que dels molts camins que hi ha a la vida ha escollit el d'arriscar, posar els seus diners i començar un projecte.
Sigui com sigui, els empresaris no han de fer una mica d'autocrítica? Com s'ha arribat a aquesta situació?
Val a dir que a vegades quan es parla d'empresaris apareixen grans noms del sector financer, i bona part d'ells no són empresaris, són directius. I casos de corrupció, de targetes black... fan que la gent tingui aquesta primera impressió de les coses. Però si preguntes l'opinió sobre Amancio Ortega o Isak Andic, normalment és positiva, el que han fet és per treure's el barret. Els que han fet un projecte des de zero, arriscant i creant llocs de treball, normalment no generen opinions negatives.
Com a mínim el terme 'emprenedor' sembla que cau una mica millor...
Sí, perquè la paraula ja implica que aquella persona ha començat des de zero. Tothom veu bé algú que arrisca, que ho dóna tot per tirar un projecte endavant.
Sigui o no una moda l'emprenedoria, és positiu que es posi el focus a la creació d'empreses?
Sens dubte, i la premsa també hi ajuda parlant-ne tant. En una situació econòmica difícil, amb un atur important, ha servit perquè moltes persones s'atreveixin a fer el pas. Que vegin que hi ha alternatives. No només hi ha la possibilitat de ser empleat, també hi ha una altra possibilitat. Què saps fer? Què pots aportar? Has de mirar les teves habilitats, et pot servir per guanyar-te la vida.
Les administracions públiques també s'han apuntat al discurs de l'emprenedoria, però Espanya mai no encapçala els rànquings de facilitats per crear empreses. Què està fallant?
Això no es canvia d'un dia per l'altre, però sovint el més complicat és l'entorn administratiu. És cert que costa molt crear una empresa. Hi ha diversos passos burocràtics que són més exigents que en altres països, sobretot de cultura anglosaxona. Ara bé, crec que el problema principal es troba en el finançament. Per muntar un projecte necessites recursos, i la cultura de gent disposada a invertir en projectes nous i de risc potser no és tanta com en la cultura anglosaxona.
Els empresaris joves esteu canviant la manera de dirigir les companyies? En què es pot percebre?
Pel que comentem a l'Aijec, crec que sí. Tendim a ser empreses menys jerarquitzades, on es fomenta més la cohesió dels equips. Quan un comença l'equip és tan important com els socis fundadors. I, sobretot, cal dinamisme, que suposo que va amb l'edat. En un món que canvia tan ràpid, o et mous o mors. Aquest dinamisme està molt més inculcat en empreses liderades per joves empresaris.
Els darrers mesos estem vivint una disputa patronal a Catalunya, especialment entre Foment i Pimec. Com ho viviu des de l'Aijec?
Aijec porta la "i" d'independent, i ho és de qualsevol poder polític i institució. Nosaltres tenim el paraigua de Foment, formem part de la seva comissió executiva, però tenim la nostra pròpia opinió i representem el nostre col·lectiu, no som els joves de Foment. Dit això, considerem que Foment i Pimec tradicionalment s'han complementat, uns representant les grans empreses i els altres les pimes. Qualsevol divisió no és bona i creiem que l'entesa és necessària. Tenim bona relació amb tots ells, i si ens necessiten per entendre's, allà ens tindran.