• Empresa
  • Es pot reedificar la Comunitat Valenciana per fer-la més sostenible?

Es pot reedificar la Comunitat Valenciana per fer-la més sostenible?

Per primera vegada en dècades, la Comunitat Valenciana té l'oportunitat de revertir molts dels seus errors arquitectònics

Vista panoràmica de les teulades de València | iStock
Vista panoràmica de les teulades de València | iStock
València
03 d'Abril de 2022

Benidorm és un paradís per la seva especial idiosincràsia meteorològica i per la seva proximitat a ciutats de major envergadura que permeten connexions ràpides amb tot el planeta. Però no ens enganyem: és també el paradigma de l'edificació salvatge, poc amable i menys mirada amb el medi ambient que la costa valenciana ha protagonitzat en els últims 50 anys.

Preguntàvem en el primer article d'aquesta columna si la ciutadania era conscient del treball que s'estava realitzant perquè la Comunitat fos més sostenible en molts aspectes. Alguna cosa que ens seguim qüestionant, a tenor que als debats públics amb prou feines apareixen aquestes circumstàncies. Per més que diverses institucions, especialment l'Ajuntament de València i el Centre d'Innovació Les Naus, generin contínuament tallers participatius i escoltin allò que diuen la quarta hèlix després del públic, el privat i l'universitari.

Tampoc podem perdre de vista que els polígons industrials o els parcs tecnològics de la regió no han seguit precisament paràmetres vinculats a la sostenibilitat. I deixarem per a una altra ocasió el tema de la bellesa arquitectònica, que encara que molta gent no ho crea no està renyida amb un edifici no residencial. I no obstant això, el fet que la Comunitat Valenciana hagi estat nomenada Regió Europea Innovadora 2022 (al marge de Capital Mundial del Disseny) pel seu lideratge en polítiques bioclimàtiques obre una porta al canvi, encara que també planteja les qüestions sobre quina classe d'actuacions podran aplicar-se en tot el que ja ve de darrere.

Rebuild, que se celebra entre el 26 i el 28 d'abril en el recinte madrileny d'IFEMA, és un esdeveniment d'innovació per impulsar la transformació de l'edificació i definir, juntament amb tots els agents de la cadena de valor, el full de ruta del futur del sector. Basa aquests preceptes en l'aplicació de tecnologia avançada, solucions i materials més sostenibles, sistemes constructius industrialitzats i modulars i dissenys avantguardistes. Arquitectes, arquitectes tècnics, constructors, promotors, enginyers, instal·ladors, reformistes, dissenyadors d'interior, inversors i més professionals del sector presenten i debaten sobre el nou model constructiu i mostren els seus projectes més disruptivos per a cada segment de la indústria: residencial, hotels, espais de treball, sociosanitari, retail i administració pública.

Per primera vegada en dècades la Comunitat Valenciana té l'oportunitat de revertir molts dels seus errors arquitectònics

Però ha estat la capital del Turia qui, un mes abans de la cita, ha celebrat una jornada amb presències com les del vicepresident segon del Consell, Héctor Illueca, la secretària autonòmica d'Arquitectura Bioclimàtica i Sostenibilitat Energètica de la Generalitat Valenciana, Laura Soto i representants de firmes com AEDAS Homes. "Convertir l'edificació en una peça clau de la recuperació econòmica, que recolzada pels fons europeus NextGeneration té el repte d'escometre una rehabilitació del parc immobiliari basant-se en la sostenibilitat i la descarbonització", va concloure el també conseller d'Habitatge.

Quino Bono Arquitectes, Mentrestant Cooperativa d'Arquitectes, Green Building Council Espanya, Porcelanosa Offsite i La Escandella van presentar ja alguns projectes i reptes destacats en matèria de construcció industrialitzada i sostenible, concloent que hi haurà treball, creació d'ocupació i oportunitats en un sector ja de per si mateix en creixement.

Però, sobretot, que per primera vegada en dècades la Comunitat Valenciana té l'oportunitat de revertir molts dels seus errors arquitectònics. En una setmana on, sense anar més lluny, s'està debatent si no hauran de derrocar-se més d'un miler d'edificacions en primera línia de la platja de Denia.