El gegant de les xarxes socials Facebook torna a estar en el punt de mira i sota un major escrutini públic després del testimoni de la denunciant Frances Haugen, que ha esdevingut notícia a nivell internacional. Com informa el mitjà de comunicació britànic The Guardian en un article publicat online el passat 6 d'octubre, l'exempleada de Facebook “ha acusat la companyia d'enganyar reiteradament els inversors sobre el seu enfocament respecte la seguretat [infantil] i la grandària de la seva audiència”. Fa un parell de setmanes, el dilluns 4 d'octubre, una apagada mundial de gairebé sis hores va inhabilitar l'accés de milers de milions d'usuaris als seus comptes de xarxes socials a les plataformes de Facebook, incloses Instagram i WhatsApp.
En un altre ordre de coses, a principis de setembre del 2021, WhatsApp Irlanda va ser multada amb 225 milions d'euros per la Comissió de Protecció de Dades (CEPD) per infracció de les normes de protecció d’informació privada, falta de transparència, informació inadequada i falta de consentiment vàlid en la personalització d'anuncis.
Aquests dos esdeveniments recents criden l'atenció en el debat en curs sobre el paper fonamental que exerceix el segment de mercat dels joves en el desenvolupament de l'economia digital mundial, a l'era dels nous models empresarials basats en el big data. Els joves com a treballadors de les dades i les preocupacions relatives a la protecció d’informació personal en línia, la privacitat i les mesures de seguretat aplicades per les grans empreses tecnològiques, incloses les de mitjans socials (Facebook, Instagram o Snapchat), els serveis de vídeo en línia (YouTube, Netflix, Amazon Prime Video...) i els sistemes de missatgeria instantània (WhatsApp, Facebook Messenger o Skype) es troben entre les principals prioritats normatives i legislatives de la Unió Europea. Aquest tema és de vital importància, sobretot perquè les poderoses empreses tecnològiques són molt populars entre els joves, segons les recents dades publicades pel Digital News Report 2021 de la Universitat d'Oxford.
El repte
Els últims anys, els avanços en l'ecosistema dels nous mitjans digitals a Espanya han modificat dràsticament la interacció, el compromís, la creació de continguts (activitats a les xarxes socials, jocs interactius, blogs en format escrit o de vídeo, música, podcasting, etc.) i els hàbits i patrons de consum de mitjans en general. Com va assenyalar el director del CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya), la principal tendència del mercat és el creixement de l’índex de consum de mitjans audiovisuals a les plataformes per compartir vídeos (YouTube, Dailymotion, Vimeo, TikTok...) i a les xarxes socials (Facebook, Instagram, Twitter...). Al mateix temps, sorgeix la preocupació per la protecció dels menors i els joves que comparteixen dades personals a internet, la importància de la privacitat digital i la seguretat en línia. El paper desdibuixat del segment juvenil com a mercat/consumidors primaris de productes mediàtics i com a usuaris/productors representa una qüestió crítica que requereix una profunda reflexió sobre el paper que exerceixen els joves com a creadors de contingut als mitjans digitals.
L'arribada dels joves a les noves carreres digitals com a treballadors de la informació, l'exposició als mitjans de comunicació, els efectes dels mitjans a les audiències i el comportament de les empreses de mitjans de comunicació són qüestions monotoritzades per part de diverses institucions, com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) de l'estat espanyol, el Consell Audiovisual de Catalunya i el Consell Audiovisual d'Andalusia, juntament amb diverses parts interessades d'àmbit nacional (organitzacions de la societat civil, ONG, el món acadèmic, associacions de la indústria i altres grups d'interès públics o privats). A nivell internacional, juguen un paper important l'Observatori Audiovisual Europeu, la Plataforma Europea d'Autoritats Reguladores i el Grup Europeu de Reguladors de Serveis de Comunicació Audiovisual.
Les noves obligacions estan destinades a augmentar la competitivitat de les pimes del sector audiovisual, ja que la grandària i els ingressos poden constituir un desavantatge per competir amb Netflix i altres
En aquest context, cal destacar els reptes actuals del sector del mercat audiovisual espanyol en relació amb les noves obligacions per als prestadors de serveis de comunicació audiovisual televisiva, les petites i mitjanes empreses i les plataformes d'intercanvi de vídeos derivades de la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual (digital single market, DSM). Aquesta directiva revisada introdueix canvis en el Projecte de Llei General de Mitjans Audiovisuals d'Espanya.
La solució
Durant el procés de transposició marcat per la Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals i traduït en legislació nacional, que es va iniciar al desembre del 2019, les autoritats espanyoles i diverses parts interessades, públiques i privades, van adoptar una sèrie de mesures destinades a abordar les qüestions esmentades. La inclusió de la DSM a l'ordenament jurídic espanyol suposa la derogació de la Llei 7/2010, del 31 de març, de la General de Mitjans Audiovisuals (LGCA). Es considera que, certament, el projecte de llei té efectes positius sobre l'activitat de les petites i mitjanes empreses espanyoles. Les noves obligacions estan destinades a augmentar la competitivitat d'aquestes empreses, ja que la seva grandària i els seus ingressos podrien constituir un desavantatge a l'hora de competir amb actors poderosos que inverteixen fortament en l'adquisició i producció de continguts (per exemple, Netflix).
D'una banda, les autoritats espanyoles van iniciar diverses consultes i audiències públiques prèvies a l'elaboració del Projecte de la LGCA, recollint dades de la indústria sobre les necessitats dels agents del mercat audiovisual. Per exemple, la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) va obrir una consulta pública sobre l'aplicació de la regulació audiovisual als prestadors de serveis de comunicació recolzats en plataformes de video sharing dirigida a empreses tecnològiques, organitzacions socials, anunciants, agències de publicitat i entitats públiques. A partir de les aportacions recollides, el projecte de llei conté mesures que garanteixen els drets dels usuaris a rebre comunicacions audiovisuals plurals, reforça la protecció dels menors i dels espectadors en general, protegeix els drets a la diversitat cultural i lingüística i els drets a la comunicació audiovisual transparent, i estableix una regulació mínima per als serveis de les plataformes d'intercanvi de vídeos.
La campanya #AMiNoMenganyen del CAC vol promoure el pensament crític i advertir sobre els perills del ciberassetjament, les notícies falses i les amenaces de privacitat en línia
D'altra banda, diverses entitats públiques i privades nacionals van prendre mesures i van reclamar una major protecció dels menors i de les persones amb discapacitat davant dels delictes d'odi i la incitació a l'odi, la cobertura dels mitjans audiovisuals dels grups socials amb discapacitat, mesures d'accessibilitat als continguts dels mitjans audiovisuals, la garantia de la independència dels reguladors dels mitjans i la priorització dels programes d'alfabetització mediàtica.
Pel que fa a la qüestió de la joventut, són rellevants per al debat les esmenes de la Directiva de Mitjans Audiovisuals destinades a reforçar la protecció dels menors i dels espectadors en general davant de continguts potencialment nocius i perjudicials en els programes audiovisuals lineals, les plataformes d'intercanvi de vídeos i les xarxes socials. Com demostra un estudi recent, el Consell Audiovisual de Catalunya va adoptar una sèrie de mesures per a abordar aquestes qüestions. Entre les accions de l'organisme de control dels mitjans de comunicació catalans es troben el llançament de la Plataforma d'Educació en Mitjans de Comunicació amb l'objectiu de promoure l'alfabetització mediàtica digital; la signatura d'un acord de cooperació amb diverses associacions i col·legis de metges catalans per combatre les notícies falses relacionades amb temes de salut i la promoció de la recerca sobre els efectes dels jocs d'atzar en línia i els anuncis d'apostes. Una iniciativa molt interessant és la campanya #AMiNoMenganyen llançada pel CAC en col·laboració amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i l'Obra Social 'la Caixa'. L'objectiu d'aquesta campanya és promoure el pensament crític i advertir sobre els perills del ciberassetjament, les notícies falses i les amenaces a la privacitat de les dades en línia. El CAC publica interessants informes sobre diversos aspectes relacionats amb el panorama dels mitjans digitals, com les pautes de consum de mitjans audiovisuals, els estereotips de gènere en la publicitat, el cibercontrol en les cites dels adolescents i la publicitat dels jocs d'atzar a internet.
A més, durant el procediment de transposició dictat per la Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals, les organitzacions de la societat civil, les ONG, les associacions de la indústria i altres grups d'interès van participar en diverses iniciatives destinades a millorar la protecció dels menors i dels nens exposats als jocs d'atzar en línia i a la publicitat subliminal.
La legislació en audiovisual és sòlida i la implicació de diversos organismes permet augurar bons resultats a curt i mitjà termini
En resum, aquests esdeveniments recents revelen que Espanya representa un cas interessant per l'avaluació comparativa internacional en relació amb la regulació del sector dels mitjans audiovisuals, principalment durant la transposició de la Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals. Una vegada promulgada la llei, una avaluació de l'eficàcia de les noves mesures llançaria llum sobre l'impacte a les audiències i les empreses de mitjans de comunicació. No obstant això, si bé encara queda molt per fer, la legislació és sòlida i la implicació dels diversos organismes mitjançant acords comuns permet augurar bons resultats a curt i mitjà termini.
Article basat en l'article científic presentat a la Weizenbaum Conference 2021, organitzada per The Weizenbaum Institute for the Networked Society:
Mutu, A. (2021). “Media Literacy and the Protection of Minors in the Digital Age: Intermediary initiatives during the transposition of the AVMS Directive in Spain”. In Proceedings of the Weizenbaum Conference 2021 (pp. 1-4). Berlin: Weizenbaum Institute for the Networked Society - The German Internet Institute. https://doi.org/10.34669/wi.cp/3.3