Ara que s’acosten dies de pont i alguns dies de vacances de Nadal, alguns catalans ja es preparen per passar al vessant nord del Pirineus i anar a practicar el seu esport preferit, l’esquí, en pistes menys concorregudes que les que hi ha dins la Catalunya estricta. Com que es tracta de travessar la frontera, la preparació inclou una posada a punt del francès: enllitats, dibuixant un mig somriure de satisfacció, n’hi ha que assajaran en un xiuxiueig íntim i nocturn la pronúncia de la R vibrant uvular del topònim de nova planta Bourggg-Madame, on s’aturaran a fer compres. No fos cas que en alguna empresa o establiment, algú ens parlés en català per haver utilitzat el tradicional les Guinguetes o Guingueta d’Ix.
Per sort, el mercat fa temps que ha entès que la llengua de molts dels que travessen la frontera és el català, i per això –i per respecte de la llengua territorial pròpia– pistes d’esquí i portals turístics i culturals ofereixen una àmplia gamma de serveis en llengua catalana. De les set estacions d’esquí nord-catalanes, cinc tenen el web disponible en català. Són les de Cambra d’Ase, Formiguera, Els Angles, Portè-Pimorent i Font-romeu. El portal turístic del departament dels Pirineus Orientals també ofereix una guia completíssima d’activitats, rutes, allotjaments i restaurants de la Catalunya Nord, i també ho fan els respectius serveis comarcals del Conflent, el Vallespir, i l’Alta Cerdanya. El mercat lingüístic natural es revela amb claredat.
Entre el client potencial del principi i l’oferta real hi ha la típica discordança entre l’oferta i la demanda lingüística, que de vegades no casen per motius diversos. Sovint existeix una gran oferta que queda desaprofitada perquè el client no se l’espera, o perquè les persones, simplement, fem allò que ens predeterminen a fer; també passa que hi ha una gran demanda desatesa lingüísticament perquè l’oferent fa el sord. En qualsevol cas, la demanda s’ha d’expressar i ha d’aflorar amb naturalitat perquè la contrapart hi vegi oportunitat de negoci, que és el llenguatge que l’empresa entén, tant a la Catalunya del Sud com la del Nord.
Una de les activitats més boniques que es poden fer al nord de Catalunya és la d’agafar el Canari, el famós tren groc de muntanya que connecta el Conflent amb la Cerdanya durant un recorregut esplèndid de 63 km. El web és completíssim, i està disponible en català. D’acord amb la ruta establerta al portal, una de les últimes fites –o primeres, segons el sentit que es prengui– és l’estació, oh, sorpresa, d’un poble que anomenen Guingueta d’Ix. Pensada perquè l’usuari hi deixi constància de la seva experiència, o hi expressi l’opinió, inclou també una pàgina que es titula “Ara et toca parlar”. Desvelem la demanda oculta parlant en català amb naturalitat: n’estarem estimulant l’oferta i ajudarem a crear un mercat lingüístic transfronterer encara més potent.