Moltes són les expectatives que hem dipositat en la intel·ligència artificial (IA) en els últims anys. Tal és així que, fins i tot pels grans reptes de la humanitat (com ho són reduir la desigualtat, garantir la pau i la justícia o revertir el canvi climàtic), s’espera que aquesta tecnologia exerceixi un paper crucial. No obstant això, és imprescindible tenir en compte quin és el combustible que permet a la IA operar amb èxit: aquesta té un apetit incansable per les dades, que són la base per generar coneixement i noves oportunitats.
És per això que, amb l’objectiu de fomentar l’economia de les dades, la Comissió Europea fa anys que desenvolupa i consciencia sobre el concepte de l’intercanvi de dades i els seus beneficis. Ho ha fet incentivant mesures amb polítiques toves sobre aquelles regulacions restrictives i proporcionant orientació i suport financer a les empreses interessades a compartir i tornar a utilitzar dades. En aquest sentit, la Comissió Europea ha elaborat la seva pròpia estratègia, que busca erigir-se líder d’una societat impulsada per les dades, facilitant el seu intercanvi entre sectors i estats membres i promovent la creació d’un mercat únic. Com a pilars d’aquesta estratègia són fàcilment reconeixibles els tres següents:
- Foment d’infraestructures pel flux de dades a la UE entre sectors, a través d’un conjunt de requisits per la seva reutilització.
- Respecte ple a les normes europees, focalitzades principalment en la privacitat, la confidencialitat i la protecció de dades personals.
- Establiment de normes justes, pràctiques i clares pel seu accés i utilització.
D’aquesta manera, l’estratègia europea es desgrana en iniciatives concretes en el context de la creació d’ecosistemes de dades europeus. En primer lloc, la creació de l’Open Data Directive el 2019, que promou la interoperabilitat dels anomenats high value data sets. En aquest sentit, la directiva defineix els conjunts de dades d’alt valor com aquells que tenen un alt potencial comercial i una reutilització associada a importants beneficis socioeconòmics. D’entre ells, la directiva destaca la següent llista de categories temàtiques donada la seva importància i impacte en la societat i l’economia: geoespacial, observació de la terra i el medi ambient, meteorològic, estadístic, empreses i propietat d’empreses i, per últim, mobilitat.
L’era de les dades i de la IA requereix noves regles del joc
La compartició d’aquesta informació mitjançant catàlegs de dades permet accedir a la informació en brut per ser utilitzada i aplicada per empreses o particulars. Per això, un catàleg complet ha d’incloure conjunts de dades en formats oberts i llegibles pels diversos sistemes informàtics que treballen amb la IA. A més, si es vol reforçar la reutilització de les seves dades, posar-les a disposició d’una interfície API (de l’anglès, Application Programming Interfaces) és la millor alternativa, ja que permeten l’accés a dades dinàmiques (com les mediambientals, de tràfic, satel·litàries, meteorològiques, les generades per sensors, etc.), que tenen un valor econòmic que depèn de la disponibilitat immediata de la informació i de les actualitzacions periòdiques.
Govern de dades, a l’europea
En segon lloc, tres anys i mig després de l’entrada en vigor de la llei europea coneguda per les seves sigles “GDPR” (General Data Protection Regulation), la Comissió Europea publica un nou i ambiciós marc legal sobre dades, la Data Governance Act, que té com a objectiu fomentar l’intercanvi i la reutilització de dades entre sectors, protegint al mateix temps els interessos econòmics d’Europa i la privacitat dels seus ciutadans. Es tracta, llavors, d’un enfocament de govern de dades a l’europea, que s’ajusta als valors i principis de la UE i que tindrà per objecte garantir que les mesures dels estats membres en matèria de dades estiguin alineades per crear un veritable mercat únic, així com per donar suport al desenvolupament d’espais europeus comuns de dades. Aquesta nova regulació és complementària a l’Open Data Directive esmentada anteriorment. La seva particularitat és que se centra també en les dades que gestionen, en la seva majoria, les administracions públiques i que no estaven actualment protegides per qüestions de confidencialitat comercial, confidencialitat estadística, protecció de drets de propietat intel·lectual de tercers i protecció de dades personals.
Amb aquest reglament, la UE mostra un suport clar a la creació i el desenvolupament d’espais europeus comuns de dades en tots els àmbits estratègics, en els quals podran participar tant entitats públiques com privades de diferents sectors econòmics. Per exemple, una bona gestió i intercanvi de dades permetrà desenvolupar productes i serveis innovadors i farà que molts sectors siguin més eficients i sostenibles. També és essencial per al mateix perfeccionament dels sistemes d’intel·ligència artificial, ja que requereixen fonts de dades confiables i de qualitat.
Hem entrat en una nova era en l’ús de les dades i hem de tenir-les en compte com una eina geopolítica
Finalment, l’octubre de 2020, conscients d’aquesta realitat i el fet que és evident que l’era de les dades i de la IA requereix noves regles del joc, diversos diputats del Parlament Europeu van presentar propostes sobre la millor manera amb la qual la UE pot regular-la per impulsar la innovació, les normes ètiques i la confiança en la tecnologia. La institució pública ha estat una de les primeres a presentar recomanacions sobre el que haurien d’incloure les normes sobre IA en matèria d’ètica de les dades, responsabilitat pels possibles danys causats per la IA i drets de propietat intel·lectual. La iniciativa legislativa (Artificial Intelligence Act) insta a la Comissió de la UE a presentar un nou marc jurídic en el qual s’exposin els principis ètics i les obligacions legals que han de seguir-se al desenvolupar, desplegar i utilitzar la intel·ligència artificial, la robòtica i les tecnologies relacionades amb la UE. Això inclou els programes informàtics, els algoritmes i les dades.
El que està clar és que hem entrat en una nova era en l’ús de les dades i hem de tenir-les en compte com una eina geopolítica. Parlar de tecnologia és parlar de dades i de com millorar la competitivitat econòmica. En canvi, les dades, que són el punt de partida i la base fonamental pel desenvolupament de tota mena d’aplicacions, no sempre reben la suficient atenció.