Aquest dijous 10 d’octubre de 2024 havia de començar a cotitzar una nova empresa a l’anomenat mercat continu, Europastry, una empresa fundada el 1987 per Pere Gallés. Ha anul·lat la sortida en el darrer moment. Que surti una empresa a cotitzar a borsa sempre és una bona nova per a l’inversor, ja que augmenta el seu univers d’inversió. Si, com és el cas, a més, es tracta d’una empresa d’un sector poc representat en el mercat borsari, com és el dels pans i pastes congelats, encara millor. Fins ara l’inversor que volia estar representat en aquest sector podia fer-ho comprant accions de l’empresa suïssa Aryzta. Aquesta empresa, que fou el resultat d’una fusió molt convulsa entre una empresa irlandesa i una empresa suïssa, el que seria una història massa llarga per explicar ara, és el número u del sector a Europa. Té un valor borsari de 1.586 milions de francs suïssos, és a dir de 1.688 milions d’euros. Se li esperen per a aquest any unes vendes d’uns 2.220 milions d’euros, un EBITDA d’uns 319 milions d’euros i un benefici net d’uns 105 milions d’euros. Evidentment, aquesta és l’empresa referència per tal de saber quin pot ser el valor borsari a què pot aspirar Europastry.
El mercat del pa i les pastes es pot dividir en dos grans segments, el fresc i el congelat. Segons Gira, Global Market Insights and Euromonitor International, l’any 2021 el mercat congelat suposava un 17,5% del total. Aquesta xifra difereix molt segons els països, així, pel que fa al pa, Suècia, amb un 59%, Anglaterra, amb un 45% o Dinamarca, amb un 37%, són els que més percentatge de pa congelat tenen. A la banda baixa hi ha països com Itàlia, amb un 6%, França, amb un 13% o els Estats Units, amb un 14%. Pel que fa a les pastes, Holanda, amb un 52%, Suècia i Finlàndia, amb un 41% cadascun, estan al capdavant. Països com Espanya, amb un 13% o Portugal, amb un 15%, estan a la banda baixa. També segons la mateixa font, durant el període 2021 a 2026, les taxes de creixement del mercat congelat seran molt superiors als del mercat fresc.
Europastry està entre les cinc primeres empreses europees del sector i, curiosament, al seu negoci pesen més les pastes, 56%, que el pa, 42%
Qui són els compradors naturals del pa i pastes congelats? Per una banda, el 52% són els hipermercats, els supermercats i les botigues de descompte. Un altre 14% se’n va a l’anomenat canal Horeca, és a dir, a hotels, restaurants i cafeteries. Un altre 14% se’n va a les cadenes de forns. Un 5% se’n va al que podríem anomenar forns artesans. La resta correspon a altres usos com poden ser el que fan els menjadors dels centres educatius o de salut, el que es ven en gasolineres, etc.
Els motius principals que hi ha darrere d’aquest fenomen és que el mercat congelat ofereix dos avantatges principals a les fleques. En primer lloc, a les fleques els dispensa de tenir obrador. No cal disposar de personal tan especialitzat, ni fer tanta inversió, ni tampoc haver de fer horaris tan intempestius. En altres paraules, a les fleques els disminueixen els costos. En segon lloc, els permet augmentar la varietat de pans i pastes que ofereixen als seus clients i que no podrien arribar pels seus propis mitjans. Per tant, del que estem parlant aquí no és de l’increment total de la venda de pa ni de les pastes, sinó d’un transvasament des dels pans i pastes frescos cap als pans i pastes congelats, amb uns clars al·licients econòmics per a fer-ho per part dels diferents agents implicats. És un negoci de substitució.
Europastry està entre les cinc primeres empreses europees del sector. Curiosament, al seu negoci pesen més les pastes, 56%, que el pa, 42%. És la líder en el mercat espanyol amb un 27% de quota de mercat, i està present a molts altres països europeus, especialment als Països Baixos i Portugal. Fora de les fronteres europees hi fa al voltant d’una quarta part del negoci, des dels Estats Units, llatinoamericà, Àsia Pacífic o l’Orient Mitjà. Es tracta d’una empresa internacionalitzada, que l’any 2023 va tenir una xifra de vendes de 1.347 milions d’euros, un ebitda de 205 milions d’euros, un marge ebitda del 15,2%, i un benefici net de 69 milions d’euros.
El més destacat de la sortida a borsa d'Europastry és que l'accionista majoritari Jordi Gallés vengui molt poques accions
En tota sortida a cotitzar hi ha dos temes claus, el plantejament de la sortida i la valoració que se’n demana. Pel que fa al plantejament és bastant clar. Per una banda, es fa una ampliació de capital, per un import d’uns 210 milions d’euros. Aquests diners entraran directament a l’empresa i que en part faran servir per rebaixar endeutament. D'altra banda, els actuals accionistes vendran una part d’accions per un import aproximat de 272 milions d’euros. Aquest darrer import pot variar, ja que el rang de preus al que es podrà comprar l’acció està entre un mínim de 15,85 euros i un màxim de 18,75 euros.
Durant aquests dies els inversors institucionals estan fent les peticions que són les que en definitiva, conjuntament amb l’empresa, marcaran el preu de sortida. Cal destacar que l’accionista majoritari i president executiu, Jordi Gallés, es diluirà i passarà de tenir el 76,3% actual a un aproximat del 64,5%. Dir a favor seu, que ven molt poques accions, per un import petit del voltant d’uns cinc milions d’euros i que es dilueix pel sol efecte de l’ampliació. Qui vendrà tota la seva participació, que és del 20,7%, és un fons, el MCH Continuation Fund. Jordi Morral, director general, vendrà la meitat de la seva posició, el 3% restant. Entrarà Criteria, amb un 5% i la resta serà la lliure flotació del mercat. És una operació ben plantejada on sobretot, el més destacat, és que Jordi Gallés vengui molt poques accions.
La valoració era, com sempre, el tema més controvertit de tota sortida. Amb el rang establert, la valoració se n’anava entre els 1.292 milions d’euros fins als 1.528 milions d’euros. La part de dalt tenia el topall natural de la mateixa valoració borsària d’Aritza, ja esmentada. La part de baix és la que registrava més peticions per part dels inversors institucionals. Com sempre, arribava el moment de la decisió final del preu, que hauria de prendre l’empresa. Després, una vegada ja cotitzés, el mercat borsari decidiria. Insisteixo en un tema cabdal, la millor publicitat que cap empresa pot tenir és una cotització a l’alça de les seves accions, i sortir amb un preu baix és essencial.
Ahir a la tarda, les institucions que havien demanat accions varen rebre la confirmació que el preu de sortida seria el mínim fixat, i que s’estava plantejant que el fons MCH vengués només la meitat de la seva posició. La idea de mantenir intacta la part de l’ampliació de capital, reduir la part de la venda, i demorar un dia la sortida a borsa, deixant-ho per l’11 d’octubre. Es necessitava un dia més per modificar el prospecte. Se’ls va demanar als inversors la recertificació de les ordres ja posades en aquesta nova situació.
Ahir a les 23 h de la nit, l’empresa va decidir retirar-se i no fer la sortida. És la segona vegada consecutiva que ho fa, la darrera fa uns pocs mesos, i si la memòria no em falla, la quarta vegada que ho intenta. No són bones notícies, ni per l’empresa ni pels mercats.