En els darrers anys a Catalunya s'ha fet un gran esforç per adaptar les estructuresassistencials en el sector social per a l'atenció de les persones grans. Aquests canvis, en general, van en la línia d'adaptar les actuals estructures a les demandes de la ciutadania i també a aproximar-nos als models que són tendència en els països més avançats o pioners a Europa en l'atenció a les persones grans. Aquests canvis es produeixen tant en les estructures físiques, els models organitzatius i també en el model assistencial.
Resumirem a continuació algunes d'aquestes experiències:
- La incorporació del model d'atenció centrada en la persona. Aquest model s'ha identificat com el millor model per garantir una bona atenció. Qui més qui menys està fent esforços per fer formació del seu personal i adaptar els procediments cap a una atenció personalitzada, basada en la història de vida de les persones les seves necessitats i les seves preferències. Aquestes experiències s'han produït i s'estan produint de dues maneres diferents, totes dues positives encara que amb diferents intensitats.
- Aquells que incorporen models parcials sobre aspectes concrets de l'atenció com ara: reduir les subjeccions o incorporar noves tècniques en l'atenció a persones amb demència com el DCM etc. Una gran part de les organitzacions han fet o estan fent formació continuada sobre aquestes metodologies. Això permet incorporar aquestes noves experiències amb èxit.
- Aquells centres, en diferents fases d'implementació, com ara els centres de FIATC Residències que estan intentant fer experiències més globals que incorporin canvis en varies o totes les dimensions que inclou l'atenció i, per tant, que posen en moviment el conjunt de l'organització. En el cas dels centres de FIATC Residències s'ha fet una anàlisi de les actuacions en 6 eixos o dimensions: la persona els seus drets i les seves preferències, la participació dels residents, els professionals i la família, les relacions i els aspectes psico-afectius, l'organització i la gestió del centre, les intervencions, la comunitat, per poder avaluar aquelles actuacions on cal introduir canvis que per tant acabaran afectant el conjunt de l'organització.
- La modernització de les estructures assistencials. Actualment moltes residències han millorat el conjunt d'estructures, espais comuns, de lleure, sales de teràpies... Molt menys, encara que no inexistent, ha estat l'adaptació també estructural a nous models com ara l'organització d'unitats de convivència, que permeten tenir espais amb menor nombre de persones i sobretot que facilita la implementació del model d'atenció centrada en la persona.
- Construcció de pisos amb serveis, normalment vinculats a organitzacions que també tenen residències, el que facilita la provisió de determinats serveis assistencials en casos de dependència lleu o moderada. En aquest cas, les noves apostes en aquest recurs provenen tant del sector privat com del sector públic amb experiències en els dos sectors.
- Alguna experiència, encara testimonial, del model cohousing dona la idea també de la preocupació no només de les organitzacions sinó també de les mateixes persones grans o dels adults que pensen en com afrontar l'etapa de l'envelliment en les millors condicions possibles d'acord als nous models de famílies.
- L'organització en plataformes de serveis que poden proveir recursos assistencials tant a domicili com en pisos amb serveis o residencies per a persones més dependents.
Així doncs, tot i la manca d'una estratègia de canvi i de futur de consens entre organitzacions, empreses, patronals, administracions i de les mateixes persones grans, que defineixi explícitament el model final que volem construir, els diferents agents estan fent passos en la línia de modernitzar i personalitzar el sector dels serveis a les persones grans en el seu benefici.