L'OPA del BBVA al Banc Sabadell entra en la seva fase decisiva. Aquest dimarts, la Sala de Competència de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) decidirà si autoritza o no l'operació que l'entitat basca va engegar el passat mes de maig. És la primera de les "tres fites" que el president del BBVA, Carlos Torres, va fixar el passat setembre a la seu de la Cecot: en cas de donar el seu vistiplau, el següent pas seria aconseguir el permís de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i, finalment, l'aprovació dels accionistes del Sabadell.
Encara que el banc basc havia previst culminar l'operació abans d'acabar l'any, la complexitat de l'OPA ha estès els terminis. A hores d'ara, el gran dubte es troba en si la CNMC allargarà el procés fins a la Fase II i continuarà estudiant-se l'operació, o bé optarà per deliberar ja en l'actual Fase I. Aquest segon escenari és el que es va produir en el cas de l'operació entre CaixaBank i Bankia, i és el que desitja el BBVA. Cal dir, però, que en el cas anterior no es tractava d'una OPA hostil. Si Competència opta per la primera opció, la decisió final podria ajornar-se fins a sis mesos més, cosa que podria tenir un impacte a la cotització del BBVA, tal com ha succeït fins ara.
La Llei es reserva el dret d'imposar condicions i compromisos, amb l'objectiu de "resoldre els possibles problemes de competència"
L'actual Llei de Defensa de la Competència recull aquestes dues possibles fases al seu contingut. "A la primera fase, que durarà un màxim d'un mes, s'analitzaran i s'aprovaran les operacions que no plantegin problemes de competència. A la segona fase es realitzarà una anàlisi més detallada de l'operació, amb participació de tercers interessats, a fi que el Consell de la Comissió Nacional de la Competència adopti la resolució final", apunta el text. Tot i això, la Llei es reserva el dret d'imposar condicions i compromisos, amb l'objectiu de "resoldre els possibles problemes de competència derivats de la concentració, així com la possible consulta a tercers interessats sobre els mateixos".
De moment, però, altres institucions rellevants com el Banc Central Europeu (BCE) o l'Autoritatde Regulació Prudencial (PRA) del Regne Unit han donat suport a l'acció. Altres entitats com CaixaBank no s'han posicionat, però sí que han matisat que l'operació no genera cap "oportunitat especial" per a la resta del sector.
El BBVA, convençut de la seva proposta
Malgrat que tant Torres com Onur Genç, conseller delegat del BBVA, han demanat respecte per les autoritats competents, sempre han afirmat públicament que l'operació no generaria cap dificultat al sector bancari. "No veig cap problema de competència, perquè a diferència d'altres precedents, aquesta OPA no supera els llindars de quota de mercat que es fan servir en aquesta metodologia", va defensar Torres el passat setembre.
De fet, el BBVA sosté que la seva proposta contribuirà a millorar la competitivitat dels bancs europeus. "Si mirem el rànquing de bancs mundials per grandària, no hi ha cap europeu al top 25", va advertir el president de l'entitat basca, que va fer referència a l'informe Draghi com a factor favorable. "Adquirir una mida més gran i competir a les grans lligues és quelcom que guanyem amb aquesta proposta", va afegir. Cal dir, però, que aquesta hipotètica fusió només situaria el banc resultant al top 10 europeu.
El BBVA promet mantenir la plantilla i un impacte positiu a les pimes; el Sabadell avisa de "riscos considerables" pel que fa a l'accés al crèdit i preveu la destruccció de 4.000 llocs de treball
A l'espera de saber si la proposta comptaria amb el suport majoritari dels accionistes, el BBVA es considera "molt català" i ha promès mantenir la plantilla i les infraestructures del Sabadell a Catalunya en cas d'èxit. Alhora, també han previst un 27% de benefici per acció i un impacte positiu en l'àrea de negoci de les pimes, ja que "combinaria el millor dels dos bancs". Per la seva banda, el banc català defensa que l'OPA destruiria al voltant de 4.000 llocs de feina a l'Estat i que aquesta comportaria "riscos considerables" per a les petites i mitjanes empreses catalanes, ja que tindrien dificultats d'accedir al crèdit.