A mitjans del mes de novembre del 2024 va saltar la notícia a la premsa: l’empresari japonès Taito Suzuki havia comprat l’històric club de futbol de Sant Andreu de Palomar, la Unió Esportiva. Les accions les havia adquirit a l’anterior propietari, l’empresari Manuel Camino Martínez, que tenia la titularitat de l’entitat des del 2011 (amb un parèntesi breu entre 2014 i 2015, quan el club va ser en mans de Dinorah Santana, l’exdona del futbolista Dani Alves). Abans de l’entrada de Camino, el propietari havia estat Joan Gaspart Solves, a qui tothom recorda com a president i vicepresident del Barça durant un quart de segle.
El nou amo dels quadribarrats és un empresari que procedeix del sector dels nous materials i la impressió, camps on opera Taica Corporation, la seva empresa. Segons fonts de la mateixa companyia, el grup dona feina a més d’un miler de treballadors i té els seus orígens l'any 1948. Els anys cinquanta van desenvolupar maquinària per extreure la pela de la taronja i el 1974 van obrir una de les seves línies de negoci actual, l’anomenada Cubic Printing, basat en el concepte de la imprimació hidrogràfica (s’imprimeixen patrons determinats sobre superfícies a partir d’una pel·lícula soluble a l’aigua). Deu anys més tard, va néixer la segona branca, la de materials multifuncionals. En aquest àmbit, el seu principal èxit ha estat el desenvolupament d’un gel batejat com a Alfa-Gel que es fa servir, per exemple, en el calçat esportiu com a amortidor. Ja al segle XXI va néixer la tercera de les potes que avui dia exploten, la de wellness, on fabriquen coixins i matalassos ergonòmics. Finalment, el 2018 van obrir la divisió de restauració, que opera només a Cambodja amb quatre establiments. Fa uns anys que Suzuki va heretar l’empresa de mans del seu pare.
Ara mateix, la UE Sant Andreu es troba dues categories per sota de les competicions controlades per la LFP, amb possibilitats reals d’ascendir l’any vinent a la divisió coneguda com a Primera Federació
El primer contacte de l’empresari japonès amb el futbol mediterrani va ser el patrocini del RCD Mallorca a través d’Alfa-Gel, el seu producte estrella. La relació com a principal espònsor es va encetar el 2021 i en aquest 2025 encara és vigent. El següent pas va ser entrar com a patrocinador de la UE Sant Andreu per, finalment, adquirir el paquet accionarial de Camino. L’objectiu del nou propietari implica aconseguir fer pujar el club a les categories professionals, l’únic ecosistema del futbol estatal que permet guanyar diners de manera consistent. Ara mateix, la UE Sant Andreu es troba dues categories per sota de les competicions controlades per la LFP, amb possibilitats reals d’ascendir l’any vinent a la divisió coneguda com a Primera Federació, només un esglaó per sota del futbol professional.
L’ecosistema en què habita el club és el d’una vila (integrada a Barcelona el 1897) amb una gran activitat social i cultural. En el món de l’esport, a més del club de futbol, hi ha el Club Natació Sant Andreu, que fa molts anys que és a l’elit tant de la natació com del waterpolo estatal. A això cal afegir que durant una llarga temporada Sant Andreu també va donar cabuda a l’estadi on el Barça Atlètic jugava els seus partits. En l’àmbit cultural hi ha entitats molt arrelades, com el Centre Cultural Els Catalanistes (1866), la Societat Coral La Lira (1870), la Societat per la festa de Sant Antoni Abat – Els Tres Tombs (1924), el Sant Andreu Teatre (1990) o la més moderna Fàbrica de Creació Fabra i Coats. El passat industrial de la localitat queda recollit en el llegat de les dues principals fàbriques que hi van existir, la Fabra i Coats, de filatures, i la Maquinista Terrestre i Marítima, de maquinària.
Des del punt de vista històric, l’entitat quadribarrada té arrels el 1909, quan es va crear el Club Z, que poc després passaria a ser l’Andreuenc. L’any 1925, poc abans de l’entrada en vigor del professionalisme a l’Estat, els dos principals clubs de la vila, l’esmentat Andreuenc i l’Avenç de l’Esport van decidir fusionar-se per formar la Unió Esportiva que avui coneixem. Amb anterioritat, l’Avenç havia disputat diverses temporades a la Primera Divisió del Campionat de Catalunya, quan encara no existia la lliga espanyola. La primera edat daurada de la Unió Esportiva va ser a començaments dels anys cinquanta, quan va disputar tres temporades a la Segona Divisió estatal. La gesta es va repetir els setanta, amb vuit temporades consecutives a la categoria d’argent. Des d’aleshores, els intents de recuperar aquest nivell han estat diversos, amb la disputa de la promoció a Segona els anys 1992, 1993, 2009 i 2010. Tants anys sense poder trepitjar les categories més lucratives del futbol estatal han provocat que el club andreuenc visqui permanentment a la corda fluixa des del punt de vista financer. A la darrera junta general de socis, celebrada el setembre del 2024, es va informar que l’entitat tenia un patrimoni net negatiu de 2,7 milions d’euros, amb un deute amb la Seguretat Social de 430.000 euros. Per fer-nos una idea del desgavell que regna en aquestes categories, n’hi ha prou amb saber que a l’esmentada junta general del 2024 es van aprovar els comptes anuals dels exercicis 2019, 2020, 2021 i 2022 que restaven pendents d’aprovació.
A la darrera junta general de socis, celebrada el setembre del 2024, es va informar que l’entitat tenia un patrimoni net negatiu de 2,7 milions d’euros, amb un deute amb la Seguretat Social de 430.000 euros
El futbol espanyol és ple d’exemples de clubs que han caigut en mans d’inversors estrangers que prometien un futur esplèndid d’ascensos i jugadors estel·lars, i que han acabat com el rosari de l’aurora (sense anar més lluny, tenim l’exemple del RCD Espanyol, que seguint el full de ruta de Mr. Chen ja hauria d’estar jugant la Copa d’Europa). Esperem que aquest cop el projecte sigui sòlid i Suzuki trobi la manera d’injectar noves energies a aquesta entitat centenària de Sant Andreu i aviat puguem veure els quadribarrats desenvolupant-se en els camps del futbol professional.