Des de fa 40 anys, Ars Pirotècnia comercialitza els petards que petits i grans llancen per Sant Joan. L’empresa opera com a majorista. No té cap caseta ni cap botiga física més enllà de la planta de la Roca del Vallès, des d’on es prenen les decisions i s’executen les peticions per a la fabricació dels productes a la fàbrica que tenen a la Xina.
Es tracta d’una localització estratègica atès que, com assenyala el responsable de comunicació de l’empresa, Àngel Andrés, “aporta pràcticament el 98% del producte”. Els baixos costos del país asiàtic han fet que les empreses cada cop adquireixin menys producte nacional, una situació que es va agreujar amb la crisi. “El client buscava gastar menys i ho trobava comprant petards xinesos”, apunta Andrés, que creu que per aquesta revetlla les xifres de negoci seguiran la tendència positiva que ja van registrar el 2016.
La Xina sempre ha sigut el principal productor?
Pràcticament des de sempre ho és, però en els últims anys ha enfortit el seu paper. Aquí tenim el País Valencià, que movia força coses, però ara fabricar a l’Estat espanyol és inviable. Al principi encara hi fèiem alguna bombeta i altres articles petits i d’ús familiar, però ara no s’hi pot fer res. Per això ho fabriquem tot a la Xina. Les ordres s’executen aquí, fem tot el disseny i el packaging, però tot ho produïm allà.
Ja no es compra res nacional?
Hi comprem coets, trons i, en general, els petards forts. El producte nacional és més bo i peta més, però també és molt més car. I això el comprador que vol quatre petards per Sant Joan, no ho busca; ell amb el més barat i bàsic ja fa. El tiquet mitjà calculem que se situa entre els 40 i els 50 euros, que és el que acostuma a costar un lot de productes que et serveix per a tota la nit.
El client distingeix el tipus de producte o només busca preu?
Depèn del que es busqui. Abans el consum del producte nacional era més alt, això ha anat a la baixa. Amb la crisi va caure en picat el que la gent gastava, sabia que adquirida petards de menys qualitat, però els acceptava. En canvi, el jovent prefereix el nacional, el més gros i potent. Són dos mercats que no es mengen l’un a l’altre, poden conviure tranquil·lament. El que vol pagar, paga i compra un coet o un tro valencià.
Això ho veieu amb el petit consumidor, però què passa amb el professional?
El professional és una part molt petita. Aquest compra un producte especial que requereix un carnet professional perquè són gent que es dediquen a fer castells de focs i altres espectacles. Els servim un tipus de material que és totalment diferent, són peces molt grans i que pesen molts quilos. Aquí venem més nacional, però és cert que ara ja també trobes producte xinès de qualitat.
"Sant Joan pot representar un 40% en la facturació de l’any"
Què representa Sant Joan per al negoci pirotècnic?
No hi ha consum més enllà de la revetlla de Sant Joan. A Catalunya es concentra tot en el 23 de juny i pot representar un 40% en la facturació de l’any. Altres dates són les Falles de València, l’estiu al centre d’Espanya o el Nadal al nord, però s’acostumen a vendre peces grans per a castells de focs. Això sí, cap d’aquestes és tan important com la revetlla.
"No és només comprar i vendre, s’han d’anar fent controls de qualitat"
Per tant, són quatre dates que permeten sobreviure durant l’any.
Bàsicament. De tota manera, són festes que porten molta feina. Un o dos mesos abans ja comencem a preparar tot el producte perquè preparar un article per a un sector tan delicat i restrictiu com l’explosiu... No és només comprar i vendre, s’han d’anar fent controls de qualitat aquí i també a la fàbrica de la Xina. També dissenyem nous productes i intentem treure dues o tres novetats cada any.
És un sector amb molta competència?
Com a competidors forts només en som tres i cadascun té la seva línia. Nosaltres no tenim punts de venda propis, mentre que altres importadors sí que en tenen. Les polítiques són diferents i fan que siguem competència i alhora no ens trepitgem.