És just dir que sense els fundadors d’Intel, les startups de Silicon Valley d’avui dia no existirien. Més que res perquè ells són els que van llançar els primers microprocessadors al mercat. Però la història darrere d’aquests emprenedors té el seu origen en la traïció. A mitjans dels anys 50 en el camp dels transistors i els microprocessadors tot estava per fer. Els pioners d’aquesta indústria entraven en terreny verge i no van dubtar gaire a trepitjar-se els uns als altres per triomfar: un Nobel de física, vuit joves descontents i un enginyer ambiciós encadenen una història de venjança que va plantar la llavor de Silicon Valley.
De Nokia als semiconductors
William Shockley va guanyar el premi Nobel per les seves investigacions sobre semiconductors i el descobriment del transistor l’any 1956. Aquell mateix any va deixar la seva feina i va fundar el Laboratori Shockley de Semiconductors després de marxar de Nokia Bell Labs, una de les empreses més grans de l’època d’investigació tecnològica –la companyia compta entre els seus descobriments el làser o la fibra òptica-.
L’objectiu de Shockley era fabricar el millor transistor del mercat. Per fer-ho va voler contractar antics companys de feina, però aquests no es van voler traslladar a la costa oest dels Estats Units. En substitució va contractar els millors acabats de llicenciar de les facultats d’enginyeria de l’època.
Tenir un premi Nobel de física, pel que sembla, no significa saber ser un bon empresari. Només un any més tard un grup de vuit enginyers de l’empresa ja n’estaven fins al capdamunt, del comportament de Shockley. Aquest grup de vuit treballadors eren Julius Blank, Victor Grinich, Jean Hoerni, Eugene Kleiner, Jay Last, Gordon Moore, Robert Noyce i Sheldon Roberts, coneguts posteriorment com els nens de Fairchild o els vuit traïdors. Els joves decidiren que tenien raons de pes per dimitir. I ho van fer. Cercant finançament varen acudir a Sherman Fairchild, un empresari de la costa Est dels Estats Units. Neix FairchildSemiconductor. Durant la dècada dels anys 60, l’empresa dels traïdors dominava el mercat dels circuits integrats. I van introduir el silici com a material que va revolucionar el mercat i la indústria.
A més, Fairchild va ser una de les empreses que va fer néixer l’actual Silicon Valley. A la meitat del segle passat, les empreses eren molt jeràrquiques i Noyce i els seus van impulsar una nova cultura empresarial amb una estructura més oberta. Tot i el bonrollisme, la decisió de no promocionar Noyce com a CEO no va ser gaire ben rebuda per part de l’enginyer, que volia dirigir l’empresa.
Els fills que maten el pare
Aquesta decisió va fer que l’any 1968 Noyce i Moore fundessin Integrated Electronics Corporation (Intel). El primer microprocessador d’aquesta nova companyia va ser revolucionari. L’Intel 4004 va veure la llum el 1971. Per encàrrec de l’empresa japonesa Busicom, Intel va desenvolupar un circuit integrat per una calculadora i podia fer 60.000 operacions per segon. El següent model, produït un any més tard, ja era capaç de processar el doble de dades que el seu antecessor. Any rere any les invencions milloraven el rendiment i ja inunden aparells arreu del món. De fet, entre moltes altres innovacions, són els inventors dels ports USB.
Fairchild no va poder aguantar el ritme. A finals de la dècada dels 70 no tenia nous productes en cartera i s’havia estancat en el seu nínxol de mercat amb productes antics. A finals d’aquella dècada la compra una companyia de serveis petrolífers, que la revèn a finals dels 80 a National Semiconductor, però sense més rellevància en el mercat. Si bé, després de molts desencerts, aquesta companyia va deixar un bon llegat: de les 130 empreses cotitzades al NASDAQ o el NYSE amb seu a Silicon Valley, 92 tenen alguna connexió amb Fairchild.
Intel avui dia compta amb més de 100.000 treballadors i factura 60.000 milions d’euros. Els seus productes es troben a tot arreu incloent els ordinadors dels gegants Apple i Microsoft.