22
de Juliol
de
2015
Act.
23
de Juliol
de
2015
Gairebé 35 milions de persones a Espanya tenim un terminal de telèfon mòbil, i gairebé dos terços d'aquests són del tipus intel·ligent. Els aparells de telèfon duren poc, són d'un sol ús. Porten dins gran quantitat de tecnologia que es queda antiquada de seguida bé pel progrés, bé per l'obsolescència programada. Constantment apareixen presentacions i actualitzacions de l'iPhone o del Samsung Galaxy quan fa relativament poc que l'anterior model va sortir al mercat.
"Si sabéssim què succeeix a l'Àfrica per produir aquests telèfons ens posaríem les mans al cap", diu Josep Maria Royo, investigador de l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els productes tecnològics de tot el món depenen de la cadena de subministrament africana d'estany i tàntal, per aquest motiu la compra de moltes de les tauletes, ordinadors i mòbils que tenim a casa "estan finançant guerres, conflictes armats, explotació infantil i la mort de milers de persones", explica l'investigador.
Però no solament això, els conflictes pel domini de les mines de coltan subvencionen les guerres a la República Democràtica del Congo, "per no parlar de l'explotació laboral de les fàbriques que produeixen smartphones i tauletes", diu Royo.
Per aquest motiu va néixer el projecte Fairphone. Diverses ONG dels Països Baixos van unir els seus esforços el 2010 per crear una companyia que produís i comercialitzés un terminal de telefonia mòbil seguint el model del comerç just i sostenible. Per iniciar el projecte van posar en marxa una campanya de micromecenatge i necessitaven vendre com a mínim 5.000 telèfons. Ho van aconseguir amb escreix.
Royo va ser l'encarregat de la presentació d'aquest terminal a Barcelona el març passat. L'investigador comenta que actualment és bastant fàcil trobar la majoria de productes de la llar de comerç just o de proximitat, però que, en tecnologia i informàtica, això, és molt més complicat. El consum responsable guanya adeptes i la gamma de productes produïts de manera justa també s'eixampla: "Fa cinc anys no es podia pensar en una empresa de telefonia mòbil que produís de manera justa, és molt complicat".
La complexitat dels productes tecnològics, en què intervenen multitud d'empreses, fa que el control del procés de producció es compliqui. Royo explica que la capacitat que té l'empresa de pressionar els agents de producció creix si té més clients. Amb els més de 60.000 terminals venuts a Europa del Fairphone, aquesta empresa intenta respectar tota la legislació laboral internacional i amb el producte intenta que la resta d'empreses grans canviïn en aquesta direcció. Tot i això, mentrestant, "la guerra al Congo continua", lamenta Royo, per això insisteix que "som els consumidors els que tenim el poder de canviar les coses escollint".
Minerals sense sang
Una de les principals característiques de l'aparell és que l'empresa controla tota la cadena de fabricació, de manera que ha buscat una companyia a la República Democràtica del Congo que garanteix que el cobalt i l'estany del telèfon estan extrets de mineries certificades per no estar relacionades amb cap conflicte armat. Royo afegeix, en aquest sentit, que és probable que en breus a Europa s'aprovi una legislació que obligui a les empreses a certificar que els minerals emprats no provenen de zones en conflicte.
Per això a Fairphone s'asseguren que en l'obtenció d'aquests elements no es produeixin conflictes regionals, finançament de guerrilles ni guerres obertes com els del coltan, que persegueixen atresorar un producte escàs però indispensable per a alguns components dels mòbils o ordinadors portàtils. L'aparell està compost per 50 minerals i l'empresa encara està treballant per controlar la procedència de la resta.
D'altra banda, l'empresa compta amb un pla per finançar la millora de les condicions laborals dels treballadors que treballen en els centres de producció que té a l'Àsia i tenir cura de la seguretat de la plantilla, que no hi hagi explotació laboral ni infantil i que els treballadors cobrin salaris dignes.
En aquesta mateixa línia, aquest smartphone destaca perquè és un telèfon lliure i els seus components són intercanviables, la qual cosa allarga la vida d'aquest mòbil. És possible canviar-li la bateria, afegir components o instal·lar diferents sistemes operatius.
A més, la companyia també es preocupa pels materials que s'utilitzen per produir aquest terminal de manera que els components del telèfon procedeixin de materials reciclats i que, al seu torn, el mateix terminal es pugui reutilitzar o reciclar una vegada acabada la seva vida útil.
El creixement del consum responsable
Daria Koreniushkina, portaveu de Fairphone, explica que "el primer lot de 25.000 Fairphones es va vendre per 325 euros cada un, mentre que el preu per al segon lot de 35.000 va ser de 310 euros per telèfon", així el volum de negoci per a la primera edició va ser de 16.013.644 euros. Al mes de març havien aconseguit vendre un total de 70.000 unitats.
Fairphone va començar amb només un parell de persones, però, segons indica Koreniushkina, han crescut molt ràpidament: "L'any passat ja hi treballaven 42 persones i el nostre equip segueix creixent".
El telèfon només està disponible a Europa i amb un gran èxit de la primera edició, de la segona ja s'ha rebut una gran quantitat de comandes d'Alemanya, els Països Baixos, Suïssa, Àustria i Regne Unit. Aquest dijous passat va començar el període de precomanda per la segona tongada de telèfons justos.Ja se n'han demanat més de 4.600 dels 15.000 necessaris per començar-ne la producció. La política de precomandes, expliquen des de Fairphone, ajuda a posar fil a l'agulla a la producció però també a mantenir la independència de la iniciativa.
Segons indiquen des de l'empresa, "el proper Fairphone està en la fase final de desenvolupament. Estarà disponible després de l'estiu o a finals d'aquest any". I és que, segons el web del projecte, actualment el telèfon no està a la venda i treballen en el següent model, amb el que esperen competir amb mòbils de gamma mitjana-alta. Es llançarà aquest estiu i esperen vendre 175.000 unitats.
La gran diferència respecte la primera edició és que aquest cop han desenvolupat el seu propi disseny original, "que hem concebut i creat des de zero", cosa que els permet influir més en la cadena de subministrament i "identificar les àrees que requereixen més intervenció social i ambiental". Això vol dir que l'empresa és capaç de tenir un major control sobre el lloc d'on els materials vénen, com es fan i els proveïdors amb qui col·laboren.
Un rival per les grans marques
Si ens fixem en les especificitats tècniques del telèfon, s'observa que no té res a envejar a altres telèfons de gamma alta. El Fairphone té 1GB de RAM i 16 GB d'emmagatzematge intern. La pantalla és de 4,3 polzades, amb una resolució de 960×540 píxels. Compta amb dues càmeres, una davantera d'1,3 MP i una altra posterior de 8 MP. Compta amb Dual SIM i funciona amb Android 4.2 amb una interfície personalitzada.
Koreniushkina veu la nova edició del Fairphone com "el següent pas cap a l'assoliment d'una economia més justa". Per això creuen que el Fairphone és una eina per inspirar a tota la indústria per abordar les qüestions de la cadena de subministrament de l'electrònica: "Hem identificat quatre àrees d'acció en què treballem per crear un canvi positiu: la mineria, el disseny, la fabricació i el cicle de vida".
Al mostrar a la gent d'on provenen les coses que compren "creem una major demanda de productes ètics", diu Koreniushkina i afegeix: "Així estem canviant la forma en què els productes es fan".
"Si sabéssim què succeeix a l'Àfrica per produir aquests telèfons ens posaríem les mans al cap", diu Josep Maria Royo, investigador de l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els productes tecnològics de tot el món depenen de la cadena de subministrament africana d'estany i tàntal, per aquest motiu la compra de moltes de les tauletes, ordinadors i mòbils que tenim a casa "estan finançant guerres, conflictes armats, explotació infantil i la mort de milers de persones", explica l'investigador.
Però no solament això, els conflictes pel domini de les mines de coltan subvencionen les guerres a la República Democràtica del Congo, "per no parlar de l'explotació laboral de les fàbriques que produeixen smartphones i tauletes", diu Royo.
Per aquest motiu va néixer el projecte Fairphone. Diverses ONG dels Països Baixos van unir els seus esforços el 2010 per crear una companyia que produís i comercialitzés un terminal de telefonia mòbil seguint el model del comerç just i sostenible. Per iniciar el projecte van posar en marxa una campanya de micromecenatge i necessitaven vendre com a mínim 5.000 telèfons. Ho van aconseguir amb escreix.
Royo va ser l'encarregat de la presentació d'aquest terminal a Barcelona el març passat. L'investigador comenta que actualment és bastant fàcil trobar la majoria de productes de la llar de comerç just o de proximitat, però que, en tecnologia i informàtica, això, és molt més complicat. El consum responsable guanya adeptes i la gamma de productes produïts de manera justa també s'eixampla: "Fa cinc anys no es podia pensar en una empresa de telefonia mòbil que produís de manera justa, és molt complicat".
La complexitat dels productes tecnològics, en què intervenen multitud d'empreses, fa que el control del procés de producció es compliqui. Royo explica que la capacitat que té l'empresa de pressionar els agents de producció creix si té més clients. Amb els més de 60.000 terminals venuts a Europa del Fairphone, aquesta empresa intenta respectar tota la legislació laboral internacional i amb el producte intenta que la resta d'empreses grans canviïn en aquesta direcció. Tot i això, mentrestant, "la guerra al Congo continua", lamenta Royo, per això insisteix que "som els consumidors els que tenim el poder de canviar les coses escollint".
Minerals sense sang
Una de les principals característiques de l'aparell és que l'empresa controla tota la cadena de fabricació, de manera que ha buscat una companyia a la República Democràtica del Congo que garanteix que el cobalt i l'estany del telèfon estan extrets de mineries certificades per no estar relacionades amb cap conflicte armat. Royo afegeix, en aquest sentit, que és probable que en breus a Europa s'aprovi una legislació que obligui a les empreses a certificar que els minerals emprats no provenen de zones en conflicte.
Per això a Fairphone s'asseguren que en l'obtenció d'aquests elements no es produeixin conflictes regionals, finançament de guerrilles ni guerres obertes com els del coltan, que persegueixen atresorar un producte escàs però indispensable per a alguns components dels mòbils o ordinadors portàtils. L'aparell està compost per 50 minerals i l'empresa encara està treballant per controlar la procedència de la resta.
D'altra banda, l'empresa compta amb un pla per finançar la millora de les condicions laborals dels treballadors que treballen en els centres de producció que té a l'Àsia i tenir cura de la seguretat de la plantilla, que no hi hagi explotació laboral ni infantil i que els treballadors cobrin salaris dignes.
En aquesta mateixa línia, aquest smartphone destaca perquè és un telèfon lliure i els seus components són intercanviables, la qual cosa allarga la vida d'aquest mòbil. És possible canviar-li la bateria, afegir components o instal·lar diferents sistemes operatius.
A més, la companyia també es preocupa pels materials que s'utilitzen per produir aquest terminal de manera que els components del telèfon procedeixin de materials reciclats i que, al seu torn, el mateix terminal es pugui reutilitzar o reciclar una vegada acabada la seva vida útil.
El creixement del consum responsable
Daria Koreniushkina, portaveu de Fairphone, explica que "el primer lot de 25.000 Fairphones es va vendre per 325 euros cada un, mentre que el preu per al segon lot de 35.000 va ser de 310 euros per telèfon", així el volum de negoci per a la primera edició va ser de 16.013.644 euros. Al mes de març havien aconseguit vendre un total de 70.000 unitats.
Fairphone va començar amb només un parell de persones, però, segons indica Koreniushkina, han crescut molt ràpidament: "L'any passat ja hi treballaven 42 persones i el nostre equip segueix creixent".
El telèfon només està disponible a Europa i amb un gran èxit de la primera edició, de la segona ja s'ha rebut una gran quantitat de comandes d'Alemanya, els Països Baixos, Suïssa, Àustria i Regne Unit. Aquest dijous passat va començar el període de precomanda per la segona tongada de telèfons justos.Ja se n'han demanat més de 4.600 dels 15.000 necessaris per començar-ne la producció. La política de precomandes, expliquen des de Fairphone, ajuda a posar fil a l'agulla a la producció però també a mantenir la independència de la iniciativa.
Segons indiquen des de l'empresa, "el proper Fairphone està en la fase final de desenvolupament. Estarà disponible després de l'estiu o a finals d'aquest any". I és que, segons el web del projecte, actualment el telèfon no està a la venda i treballen en el següent model, amb el que esperen competir amb mòbils de gamma mitjana-alta. Es llançarà aquest estiu i esperen vendre 175.000 unitats.
La gran diferència respecte la primera edició és que aquest cop han desenvolupat el seu propi disseny original, "que hem concebut i creat des de zero", cosa que els permet influir més en la cadena de subministrament i "identificar les àrees que requereixen més intervenció social i ambiental". Això vol dir que l'empresa és capaç de tenir un major control sobre el lloc d'on els materials vénen, com es fan i els proveïdors amb qui col·laboren.
Un rival per les grans marques
Si ens fixem en les especificitats tècniques del telèfon, s'observa que no té res a envejar a altres telèfons de gamma alta. El Fairphone té 1GB de RAM i 16 GB d'emmagatzematge intern. La pantalla és de 4,3 polzades, amb una resolució de 960×540 píxels. Compta amb dues càmeres, una davantera d'1,3 MP i una altra posterior de 8 MP. Compta amb Dual SIM i funciona amb Android 4.2 amb una interfície personalitzada.
Koreniushkina veu la nova edició del Fairphone com "el següent pas cap a l'assoliment d'una economia més justa". Per això creuen que el Fairphone és una eina per inspirar a tota la indústria per abordar les qüestions de la cadena de subministrament de l'electrònica: "Hem identificat quatre àrees d'acció en què treballem per crear un canvi positiu: la mineria, el disseny, la fabricació i el cicle de vida".
Al mostrar a la gent d'on provenen les coses que compren "creem una major demanda de productes ètics", diu Koreniushkina i afegeix: "Així estem canviant la forma en què els productes es fan".