Enrique Tomás Ruiz, Badalona 1966 (55 anys). El benjamí d'11 germans és un botiguer nascut darrere el taulell; va començar amb 10 anys en sortir del col·legi al negoci d'alimentació familiar. Va deixar els estudis a vuitè d'EGB i amb 16 anys va obrir, el 1982, la primera botiga pròpia, al Mercat de la Salut de Badalona. "El meu pare era un bon botiguer (va arribar a tenir tres parades) però no tenia vocació empresarial". El 1987, decideix especialitzar-se en pernils. Va treure la botiga al carrer per fugir de la limitació horària del mercat, però mantenint la forma d'atendre (saber el nom del client i parlar amb els de la cua perquè no se'n vagin). "La venda acaba quan el client torna".
És emprenedor i fundador d'Enrique Tomás, una empresa familiar amb vocació de continuar en mans de la família. Ell es defineix com un "realitzador de negocis" i li agradaria ser recordat com una bona persona. Jo el qualificaria d'imparable, expressiu i apassionat. És un self-made man (home fet a si mateix), que dirien els anglosaxons. "Fracasso contínuament, però mai he abaixat els braços". No té pèls a la llengua i es mulla. "Les clientes no venen a comprar, venen a parlar amb tu", li deia la seva primera dona. No és modest: "Sóc el tio que més sap de pernil al món". Té dos fills d'un primer matrimoni i un tercer del segon; no descarta tenir el quart. "Tenir una dona [la segona] tan jove [31 anys] et fa replantejar moltes coses; els que som competitius, ho som fins i tot per veure qui pixa més lluny, fins que te n'adones que és absurd". Ha tingut vaixell i avioneta, es va vendre el Porsche perquè no hi cabia el cotxet del nadó.
Diu que "la clau de l'èxit es troba en un milió de petiteses. El primer que has de fer és somiar, saber on vols anar i ser capaç de desviar-te del camí, si és necessari. No saps on pot sonar la flauta [vendre pernil als cinemes com a substitutiu de les crispetes li va donar gran notorietat l'any 2013]. Per a una pime, créixer no és opcional. Has d'envoltar-te de gent que en sàpiga".
El 2020, les vendes cauen un 50% fins als 40 milions d'euros; el 2021, esperen remuntar fins als 60 milions
"Tal com els meus dos fills grans anaven creixent, em vaig adonar que el que realment volia era fer-ho amb ells, així que vaig decidir esperar que tinguessin edat per poder viure-ho amb mi". L'any 2011, s'incorporen al negoci: "Poder desenvolupar un projecte amb els teus fills és il·lusionant"; els va plantejar "posar nom al pernil al món". S'obre la primera franquícia i la botiga online.
El 2012, amb Jamoneando, omple el Palau Sant Jordi, amb Isabel Pantoja i el suport de Justo Molinero; 7.000 dels assistents aconseguiren l'entrada comprant un pernil. El 2014, obren la primera botiga a l'estranger (Londres). El 2016, la primera a un aeroport (T4 Madrid) i anomena Nuria i Albert apoderats solidaris. El 2018, posen els seus pernils en òrbita amb la NASA. Durant la pandèmia, han venut la màster-franquícia al Japó. Del Museu del Pernil (2014-17) va aprendre que els projectes realment importants els has de fer amb gent que coneguis molt bé.
Diu que és partidari d'un creixement gran i ordenat. Aquestes són algunes dades de l'empresa: el 2010, 15 milions d'euros en vendes amb 262 empleats; el 2015, 50 milions, 400 treballadors i 80 botigues; el 2019, 80 milions d'ingressos, 108 punts de venda i un ebitda de 4,8 milions. Però el 2020, les vendes cauen un 50% fins als 40 milions. El 2021, esperen remuntar fins a 60 milions, amb 90 botigues i 500 empleats. Venen un 3% online i exporten el 10%.
"Entre Zara i McDonald's"
El concepte de negoci continua evolucionant; avui, les botigues han de vendre un mínim d'un milió l'any (n'hi ha una que en ven vuit). La de l'avinguda Diagonal amb Passeig de Sant Joan s'està ampliant a 500 metres quadrats per ser la nova flagship store (botiga insígnia); les botigues internacionals han de tenir un format més de restaurant: els estrangers no entenen que hi hagi pernil sense paella.
Vol "escriure una oda al pernil, ser un referent entre Zara i McDonald's, al món dels pernils", encara que li mereix més admiració el senyor que tira endavant el seu petit negoci que Amancio Ortega. "S'ha de crear cultura del pernil, poden ser tan diferents com una taronja d'una llimona; el pernil crea adicció."
La botiga de l'avinguda Diagonal amb Passeig de Sant Joan s'està ampliant per ser la nova 'flagship store'
El 2017, va dir: "D'aquí sis anys, faré un pas al costat i deixaré el dia a dia, i decidiré amb els meus fills qui es farà càrrec de l'empresa; no dependrà de la sang, sinó de la capacitat." La covid-19 li ha reafirmat la idea: "Fer un pas al costat no és deixar de treballar, és deixar de prendre les decisions". Serà capaç de fer-ho i actuar com un ambaixador disposat a ajudar quan se'l requereixi, o com un "general" que tornarà al comandament quan sorgeixin dificultats o morirà amb les botes posades, com els "monarques"?
"No és una cosa que es faci de cop, i fa un any i mig que es varen crear les estructures per poder-ho fer". Un consell d'administració format per cinc accionistes sota la presidència d'Enric Crous (74 anys, ha estat director general de Damm, Mercabarna i Fira de Barcelona) i un comitè de direcció amb les mateixes cinc persones més els responsables de recursos humans i d'aeroports. Convé recordar que una de les funcions del consell d'administració és controlar la direcció; l'alta duplicitat d'integrants pot dificultar aquesta tasca.
Enrique Tomás: "Una empresa familiar és molt més que una empresa de família de sang; hi ha gent que no són com de la família, sinó que són de la família"
Estan en ple procés de fitxatge del proper director general. La seva il·lusió era que ho fos el seu fill Albert, a qui considera capacitat, però aquest prefereix centrar-se en la seva passió: els vins. Enrique sembla que ha estat capaç que el seu fill conegui i estimi l'empresa familiar, però respecta la seva decisió lliure; i és que la temptació de mediatitzar-la pot ser molt alta. No descarta que el dia de demà Albert canviï d'opinió.
"Una empresa familiar és molt més que una empresa de família de sang; hi ha gent que no són com de la família, sinó que són de la família. Com Jose Luis, que fa 38 anys que s'hi va incorporar; Rosy, 35; Raquel, Manolo o Susana [alguns són socis a algunes de les botigues]. Els has de tenir en compte en prendre decisions que els poden afectar".
Recomana als seus fills que, per entendre's el dia de demà, "mai reaccionin en calent i que recordin que és més important la relació que tenir la raó".