La Farga, l’empresa metal·lúrgica especialitzada en coure de les Masies de Voltregà (Osona), va disparar la facturació l’any passat fins els 1.499 milions d’euros, un 38,5% més que els 921 milions del 2020 i un 32,5% que els 1.011 milions del 2019, abans de la pandèmia.
Un portaveu de la companyia precisa que en l’increment de la facturació hi té molt a veure l’augment del preu del coure, la matèria primera, que ha tingut un “impacte directe” en el compte de resultats. Aproximadament, un 14% d'aquest increment de la facturació es deu a l'augment de les vendes i la resta a la pujada del preu de la matèria primera.
Els beneficis nets es van situar l’any passat en els 3,88 milions d’euros, molt per sobre de l’1,36 milions de 2020 i de les pèrdues de 2,89 milions del 2019. I d’un any per l’altre, de 2020 a 2021, els actius totals van passar de 209 a 242 milions d’euros i els recursos propis de 64 a 67 milions. El ROE es va triplicar del 2% al 6% i l’Ebitda va passar d’11,27 milions a 15.
L’única dada negativa és que l’endeutament a llarg termini va passar de dels 69,6 milions d’euros als 114,5 si bé l’endeutament a curt es va reduir a la meitat fins els 20,4 milions.
Una empresa amb 214 anys d’història i amb unes vendes a l’estranger que equivalen a l’1% de les exportacions catalanes
Quan es pregunta per l’èxit de La Farga, recorden que és una empresa amb 214 anys d’existència i que el seu volum de vendes a l’estranger equival aproximadament a l’1% de les exportacions catalanes. Així li ho van recordar al conseller d'Economia, Jaume Giró, quan va visitar les instal·lacions el juny passat. El 49% de les vendes del 2021 van ser exportacions a 74 països, si bé el gruix va anar cap a la UE.
És una empresa metal·lúrgica especialitzada en la fabricació de semielaborats de coure i els seus aliatges pels mercats elèctrics, envasos metàl·lics, ferroviari, tubs, automoció i conductors especials. Però el seu tret diferencial és l’aposta pel reciclatge: són líders mundials en tecnologia de reciclatge del coure. Han venut la seva tecnologia a més d’una trentena de plantes metal·lúrgiques de tot el món.
Des de l’empresa destaquen que l’aposta pel reciclatge ha estat clau en el desenvolupament de la companyia. "El coure és un metall que té passat, present i molt futur". Insisteixen en que “el nostre ADN és la innovació al servei de la sostenibilitat”. Als anys vuitanta van patentar un procés, únic al món, per utilitzar coure reciclat com a matèria primera sense que s’alteri la qualitat del producte final. “Això ens permet ser un actor clau en aquesta transició energètica que obliga a la descarbonatització i a l'economia circular”.
Model d’empresa sostenible: en l’aspecte mediambiental, laboral i també pel que fa a la rendibilitat del negoci
Un altre “pilar” de l’empresa són les persones que hi treballen, que situen “en el primer esglaó de les prioritats”. En aquest aspecte, les fonts consultades apunten des de la formació contínua a un model híbrid de treball que facilita la conciliació familiar. Recalquen que “una empresa sostenible ho ha de ser en tots els sentits: des del mediambiental, a les persones que hi treballen i, evidentment, ha de ser rendible”. Una empresa no és sostenible si no guanya diners.
La plantilla ha tornat a créixer després del parèntesi provocat per la pandèmia en el qual van caure les vendes. Així, el 2019 es va tancar amb 339 empleats propis, que van baixar als 322 en l’any de la pandèmia per incrementar-se fins els 386 el 2021 (als quals se sumen 34 empleats externs que conformen una plantilla de 420).
La Farga és una empresa familiar liderada per Oriol Guixà Arderiu, president del consell d’administració, i per la seva filla Inka Guixà Fisas, que n’és la directora general des de 2017. Precisament, un any després, la companyia va simplificar la seva estructura societària i va canviar la denominació a l’actual La Farga Your Copper Solutions SA, per adaptar-se a la marca amb la qual era coneguda internacional. Aquesta última va absorbir set societats, entre les quals hi havia Corporació Metal·lúrgica Catalana (CMC), que fins aleshores era la matriu.
El 2019, La Farga va invertir 15 milions d’euros en una nova línia de colada contínua de coure, el procés mitjançant el qual es transforma el metall. Segons l’empresa, aquesta nova línia, dissenyada en col·laboració amb la italiana Danieli, permet augmentar la capacitat de producció (de 15 a 20 tones/hora) i millorat la qualitat del fil de coure.
Una trentena de plantes metal·lúrgiues de tot el món utilitzen la patent de l’empresa de les Masies de Voltregà
Amb anterioritat, el 2012 van posar en marxa la filial nord-americana SDI La Farga, amb una planta a Fort Wayne (Indiana), que aplica el mateix sistema de producció que a les Masies de Voltregà. De fet, aquest sistema, patentat per La Farga, s’utilitza en més de trenta plantes metal·lúrgiques arreu del món on es produeix fil de coure a partir de metall reciclat. L’última és una planta de Kurdistan que ha entrat en funcionament aquest 2022 amb disseny i maquinària de La Farga i del seu soci tecnològic Danieli.
També van crear el 2010 una filial a la Xina amb dos socis locals, Ganzhou Jiangwu La Farga, destinada a proveir de material de coure la construcció del tren d’alta velocitat xinès. No obstant, van vendre la participació uns anys després.
La farga nascuda en la Barcelona napoleònica fa 214 anys ara és un referent mundial en el reciclatge del coure
L’origen de La Farga està en una petita fosa de metall de la Barceloneta que Francesc Lacambra Pont va posar en marxa el 1808, en plena ocupació napoleònica. Produïa objectes de coure i bronze per a ús domèstic. No va ser fins 1852 que es va construir una farga al costat del riu Ter, en un antic molí que aprofitava la força de l’aigua per produir planxes de coure. Aquests elements s’utilitzaven per protegir la part submergida del casc dels vaixells de fusta que viatjaven a les colònies americanes.
Més d’un segle després, el 1981, després d’una profunda crisi, l’empresa canvia de propietari amb la sortida de la família Lacambra i l’entrada de la família Fisas, liderada per Vicenç Fisas Comella (1927-2016) i pel seu gendre, Oriol Guixà Arderiu, actual president.
La directora general, Inka Guixà Fisas, va entrar en l’última edició del rànquing de les millors CEO d’Espanya que elabora la revista Forbes. Aquest any s'ha renovat el consell d’administració amb les incorporacions dels consellers independents Carles Sumarroca Claverol i Gonzalo Cuadra Lizana, un especialista en coure i mineria.