Fa pocs dies, el suplement d’esports del diari britànic The Times va revelar que, durant el 2022, el multimilionari Jim Ratcliffe va intentar adquirir una participació del 50% del FC Barcelona. El seu interès es va despertar en veure que el president del club, Joan Laporta, estava a punt d’activar les famoses palanques, una solució que li semblava ineficient. L’empresari de Lancashire va oferir prou diners -uns 2.000 o 3.000 milions d’euros- per no haver de fer efectives les palanques i poder remodelar l’estadi amb fons propis. A canvi, demanava la meitat de la propietat del club i es comprometia a no traspassar-la a tercers. El president barcelonista li va fer saber que la naturalesa jurídica del club, allò que coneixem com el model de propietat, no permet l’entrada de capitals aliens i aquí van finalitzar les converses.
Ara, la pregunta que tothom es farà és qui dimonis és Sir Jim Ratcliffe (1952) i com és que té tants diners. El cas és que té prou diners com per a ser l’home més ric del Regne Unit, que no és poca cosa en un país que alberga, per exemple, la cèlebre City londinenca. La seva primera feina a la petroliera Esso (Hereva de l'empresa Standard Oil de Rockefeller, que més tard va passar a ser Exxon) el va encaminar cap al món dels derivats del petroli, al qual tornaria anys després quan va crear Ineos, l’empresa que l’ha fet multimilionari. Entremig, va passar per la firma financera Advent International, on va aprendre els secrets de com fer abordatges (Tècnicament anomenats management buy-in) a empreses interessants. Aquesta companyia havia estat fundada per Peter Brooke el 1984 i quan Ratcliffe hi va arribar (1987) estava en ple procés d’expansió.
Laporta li va fer saber que la naturalesa jurídica del club, no permet l’entrada de capitals aliens i aquí van finalitzar les converses
Com que havia estat un fitxatge estrella procedent del planter de la London Business School, on havia fet un MBA, amb només vint-i-cinc anys es va trobar amb un salari de 115.000 lliures esterlines (El que en aquell moment serien més de 23 milions de pessetes). Tres anys més tard va veure la seva gran oportunitat quan la multinacional petroliera BP es volia desprendre del negoci químic i va hipotecar casa seva per llançar-se a la piscina. Va aconseguir finançament suficient -a més de la casa- per pagar els 37 milions de lliures que valien les dues plantes que BP s'havia plantejat tancar, i se les va quedar. Aquí va començar el seu imperi. Amb més compres posteriors que va fer a la companyia britànica va anar bastint un gran grup químic, que va ser unificat sota la marca Ineos el 1998. El naixement d’aquest hòlding pot recordar al de l’empresa de plàstics Lanxess, que va néixer quan Bayer va decidir prescindir d’aquesta branca de negoci i treure’s de sobre l’empresa filial, que en alguns moments ha triplicat el seu valor des de la sortida a borsa del 2005 (A qui, sense ser del sector, li soni el nom de Lanxess és probablement perquè és la denominació comercial del principal pavelló d’esports de Colònia, allà on es juga anualment la final a quatre de la Copa d’Europa d’handbol).
Els socis de Ratcliffe en l’aventura són Andy Currie i John Reece; el primer d’ells procedia precisament de la branca química de la BP -la que Ratcliffe va adquirir- mentre que el segon havia fet carrera a l’auditora PriceWaterhouseCoopers, on assessorava empreses químiques. Avui en dia, els ingressos d’Ineos superen els 20.000 milions d’euros, amb uns beneficis per sobre dels 2.000 milions i, en conseqüència, és una de les majors empreses químiques del món. Una de les característiques principals del grup d’empreses que conformen Ineos és la descentralització i l’autonomia de cada planta, el que ells anomenen “estructura federal”.
La visibilitat que té Ineos entre el públic en general prové dels seus vincles amb l’esport, perquè l’empresa és propietària de l’equip ciclista homònim (abans Team Sky) i també és el principal patrocinador de l’escuderia de Fórmula 1 Mercedes AMG. També són els màxims accionistes de l’OGC Niça, un equip de la primera divisió francesa de futbol on va jugar Josep Samitier durant la Guerra Civil.
Ratcliffe fa la vida que es pot esperar d’algú amb un patrimoni de més de 20.000 milions de dòlars, és a dir, iots de grans dimensions i residència fiscal a Mònaco
En l’àmbit personal, Ratcliffe fa la vida que es pot esperar d’algú amb un patrimoni de més de 20.000 milions de dòlars, és a dir, iots de grans dimensions, residència fiscal a Mònaco, mansió a un llac suís i expedicions arriscades als pols nord i sud, entre altres possessions i activitats singulars. Se sap que és un gran aficionat al Manchester United, i de fet es troba en el pool d’inversors que han presentat oferta per quedar-se’l, ara que la família Glazer ha decidit posar-lo al mercat. De moment sembla que els propòsits de Ratcliffe de prendre el control del Barça no tiraran endavant, però en la situació actual de l’entitat barcelonista, on Goldman Sachs és estructuradora d’un deute milmilionari, el futur està per escriure.