"De l'1 al 10 com de feliç ets a la feina? Creus que ho podries ser encara més?" Amb aquestes dues preguntes inicia Elena Busquets el 17è episodi de L'Empresa al Dia. En aquesta ocasió, la directora de VIA Empresa entrevista d'Eduard Alcaraz, fundador de feliciCat, l'Institut Català de la Felicitat. I és que quan parlem de feina, sovint la felicitat passa a un segon pla. Tot i això, aquesta circumstància està canviant amb el transcurs dels anys, especialment en el cas de la gent jove. Encara, però, queda un gran camí per recórrer: només un 20% de la població mundial se sent satisfeta a la feina. Aleshores, de quines eines disposen les empreses per abordar aquesta problemàtica?
A Catalunya, les baixes laborals per salut mental han augmentat al voltant d’un 20% d’ençà de la pandèmia, segons Pimec. Aquestes incapacitats temporals suposen “costos directes i indirectes” per a les empreses, que la patronal xifra en 28.000 milions d’euros anuals, l’equivalent al 9,55% del PIB català. Tot plegat ha generat una taxa d'absentisme que voreja el 7% i que es troba en màxims històrics. I la situació s'està complicant encara més: un estudi d’Adecco Group apunta que el 32% dels treballadors de l’Estat afirmen que la seva salut mental ha empitjorat el darrer any, mentre que 1 de cada 4 companyies assegura que s’ha vist afectada per trastorns psicològics dels seus empleats.
Un escenari com l'actual ha incentivat diferents iniciatives empresarials al territori. Ara mateix, a Catalunya hi ha 772 companyies dedicades a la salut mental i l'autonomia personal, que representen aproximadament el 4% del PIB. De fet, fa pocs anys ha nascut un ecosistema emprenedor que va passar de facturar 50.000 euros el 2018 a 21,64 milions el 2021: l’àmbit de la salut mental digital. Una de les entitats referents a casa nostra és l'esmentada feliciCat, que s'encarrega a assessorar a les empreses sobre com gestionar aquesta problemàtica.
Els set benestars són l'emocional, el físic, el nutricional, el social, l'econòmic, l'ambiental i el tecnològic
"És una institució en la qual promovem i facilitem els diferents benestars, amb els quals, sumats tots ells, cadascú pot assolir d'una forma més ràpida el que interpreta com a felicitat", descriu Eduard Alcaraz. Per fer-ho, estan en contacte amb tots els agents: des de l'empresa privada fins a la pública, sense oblidar-se d'un element clau com són les escoles, les "pedreres del benestar organitzacional", segons l'expert. En aquest sentit, Alcaraz parla de "set benestars" que tothom ha de tenir presents: l'emocional, el físic, el nutricional, el social, l'econòmic, l'ambiental i el tecnològic.
"Una persona feliç a la feina no està ben vista"
Hi ha correlació entre la productivitat i la felicitat? No és gaire sorprenent respondre que sí, però sí que ho és si ens ho mirem des de la perspectiva del fundador de feliciCat. "Una persona feliç a l'empresa no està del tot bé vista en molts casos, sobretot en aquelles companyies que no tenen cultura del benestar i tenen un cert historial molt jeràrquic", apunta. Però, per què succeeix això? Segons els estudis de l'Institut Català de la Felicitat, la percepció d'un treballador feliç en aquest tipus d'empresa és la d'una persona "poc productiva i que entorpeix la feina dels altres".
Alcaraz creu que existeix una "manca d'escolta activa" entre empresari i treballador que es reflecteix en les dades tan negatives d'insatisfacció laboral
Per aquest motiu, feliciCat està elaborant des de fa dos anys un baròmetre de felicitat laboral, tot i que ara per ara no disposen de dades. Alcaraz creu que "estem en el camí de millorar", però lamenta que en una època en què disposem de més facilitats que mai per ser productius, les empreses "no saben localitzar" com alliberar-nos de les tasques repetitives, mentre que els treballadors "no s'atreveixen a compartir els seus problemes". Tot plegat és un problema de "manca d'escolta activa" que es reflecteix en les dades tan negatives d'insatisfacció laboral.
La felicitat, una prioritat o una opció?
Paral·lelament a les estadístiques, el feliciCat observa un patró: els joves cada cop donen més prioritat a la felicitat. És un tret que els distancia clarament del concepte que tenien les generacions anteriors, que estaven disposades a renunciar a la satisfacció a canvi de mantenir la feina. "El treball ja no és una prioritat. Hi ha qui treballa per poder agafar uns diners i d'aquí a quatre anys plegar per anar a fer la volta al món", explica Alcaraz.
Aquesta visió del treball i del món rep un nom: quiet ambition. "Els joves se senten còmodes en un segon pla, no projecten objectius massa ambiciosos per tal de no frustrar-se", defineix el fundador de l'Institut Català de la Felicitat. Això provoca que l'empleat no se senti part d'un projecte i no es comprometi tant. Com a remei, Alcaraz recomana la "corresponsabilitat" de poder carregar-nos sols, sense ajuda de cap altra persona. Per fer-ho, remarca la importància dels tres autos: l'autoconeixement, l'autoacceptació i l'automotivació.
El director de la felicitat és un càrrec intemedi entre direcció i recursos humans que forma un "triangle perfecte"; s'encarrega de gestionar un pressupost per implementar millores de benestar a l'empresa
Però, què pot fer l'empresa per integrar aquests treballadors? L'expert proposa activitats relacionades amb els set benestars. Aquestes, però, tenen un component presencial que el treball a distància no pot igualar. "Hi ha empreses que s'han passat de frenada amb el teletreball, ho estan reconeixent, han reconvertit els espais laborals i a partir d'aquí estan incentivant amb dinàmiques", apunta Alcaraz.
Independentment de la mida de cada companyia, el fundador de feliciCat creu que les activitats estan a l'abast de qualsevol que s'ho proposi. En aquest sentit, als Estats Units ha nascut darrerament la figura del director de la felicitat (Chief Happiness Officer). "Aquesta persona, a part de les seves tasques, ha de gestionar un pressupost per implementar millores de benestar a l'empresa", explica. Es tracta d'un càrrec intermedi entre direcció i recursos humans que forma un "triangle perfecte" i que als EUA és itinerant: cada dos anys, un treballador abandona aquesta responsabilitat i el relleva un altre empleat. D'aquesta manera, tothom queda integrat al circuit.
A l'espera de la implantació del seu baròmetre, Alcaraz demana per aquest any nou "corresponsabilitat" per a tots els treballadors i una reducció de l'absentisme laboral per a les empreses, entre altres coses. Ara bé, aquests desitjos reclamen un esforç conjunt entre empresari i treballador si volem que el 2025 sigui un any de felicitat.