Menjar honest, sostenibilitat, transparència, seguretat alimentària, agricultura cel·lular, blokchain... Tot té a veure amb la ideologia alimentària (IA), el concepte que definirà els plats que tindrem a taula en un futur quan anem a dinar i sopar. O el que ens farà anar cap a un camí o altre quan dissenyem el menú setmanal, quan pensem a seure a taula i veure el fet de menjar com una acció que va més enllà de cobrir una necessitat bàsica. O el que és el mateix, el camí cap a la fi de l'alimentació que avui coneixem.
I és precisament aquesta IA, segons ha explicat el CEO i cofundador de l'acceleradora Reimagine Food, Màrius Robles, a l'Alimentaria 2018, la que ha fet que marques com Impossible Burger hagi aconseguit en pocs anys produir 500.000 kg de carn vegetal en una planta de 60.000 metres quadrats. Tot plegat per produir una hamburguesa feta amb blat, patata, oli de coco i hemo -una mol·lècula de sang rica en ferro que li dóna el color vermellós- que arribarà en tres mesos a Europa.
La revolució també ha arribat al peix, on Wild Tape ha recaptat 3,5 milions de dòlars per treballar en un substitut de salmó, seguida ben de prop per AquaAdvantage, que fa tres mesos va produir al Canadà el primer salmó transgènic. O Odontella, companyia que ha imitat el sabor d'aquest mateix peix a través de l'ús d'algues.
Per seguir amb la llista, cal fer esment amb la solució feta a base d'aquafaba -l'aigua que deixa anar el cigró cuinat- com a substitut de la mantega, molt útil després d'haver vist un problema d'estoc d'aquest producte a França. O als aliments funcionals, prenent com a exemple 82Labs i la seva campanya per captar 8 milions de dòlars per crear una beguda per recuperar-se de la ressaca.
Davant de tot això, com serà el nostre menú el 2028? El debat està obert i només la tecnologia i la genialitat de les startups ho sabran dir.
La dieta serà cosa del 'big data'
"Només un 19% de la gent sap què soparà quan s'aixeca. Cada dia prenem 200 decisions relacionades amb el menjar i a la gent no li agrada decidir. Imagineu-vos fins a quin punt la intel·ligència predictiva ens pot ajudar a viure més còmodament". És una reflexió que Robles llança a l'aire i tot per fer obrir als ulls sobre la importància de les dades que es cedeixen a la xarxa.
Robles: "Si anem cap a una personalització del menjar, és possible que deixem de cuinar perquè ens portin a casa els aliments que necessitem"
Amazon, Google, Deliveroo... ara ens proveeixen uns serveis que ens semblen excepcionals, però el cert és que estan captant una informació bàsica per dibuixar el paradigma alimentari del futur. Són ells els qui saben com ens alimentem i també els qui tenen la paraula per ajudar la indústria a dictar les tendències del sector. Un dels resultats que se'n poden derivar, segons Robles, és la desaparició de les cuines: "Cada cop demanem més perquè ens ho portin a casa. Si anem cap a una personalització del menjar, és possible que deixem de cuinar perquè ens portin a casa els aliments que necessitem". O perquè tindrem robots que s'encarregaran de tot el procés i on l'única acció humana serà escollir la recepta que ha d'elaborar.
Relaciona aquest concepte del menjar personalitzat amb l'obsessió per la nutrició. Cada cop sorgeixen més aplicacions i dispositius capaços de mesurar les calories o l'aportació nutricional amb una sola fotografia. Una idea sorgida del boom que ha tingut tot plegat en plataformes com Instagram, que sota el hasthag #food ja suma més de 263 milions de posts, i que ha traslladat conceptes com el reconeixement facial a l'alimentació amb els mateixos productes que ingerim.
Màrius Robles en la seva presentació a l'Alimentària 2018 | A. Corón
Aquí rau precisament el secret d'Impact Vision, la startup que va guanyar a l'Alimentaria 2016 el premi al projecte més innovador gràcies a l'eina que havien dissenyat per identificar els productes de la nevera que estan a punt de caducar.
Menjar in vitro i fet a casa
Entre tant canvi d'hàbits també hi ha un canvi demogràfic. En pocs anys el 85% de la població viurà en grans ciutats, motiu pel qual el CEO de Reimagine Food assenyala que els agricultors s'hauran de reinventar. "Ja s'estan veient conceptes com el conreu vertical en contenidors. La meva pregunta davant d'això és: continua sent km 0? És una reflexió que ens haurem de començar a fer".
Les startups estan aconseguint substituir el que mengem | A. Corón
Fins i tot, apunta, passarem a conrear nosaltres mateixos els nostres aliments: "Tindrem nous gadgets que ens permetran fer créixer els nostres aliments a casa". I posa l'exemple d'un grup d'investigadors finlandesos, els qui treballen en aquest camp i han demostrat que es pot fer créixer un gram de proteïna en una tassa de cafè. "Necessitaremm una setmana per fer-ho", avisa Robles, "però és només una qüestió de temps". El que es resumeix en una capacitat de generar alimentació in vitro a casa.
Una policia anticarn
Certament, la visió que es presenta sona una mica apocalíptica; ara bé, té coses beneficioses. El fet de monitorar tota aquesta informació pot ser també la via per fer entendre al consumidor les conseqüències d'un consum excessiu de carn -Espanya l'ha duplicat en tres dècades- o d'un mal comportament en general en tota la cadena de valor. "El canvi climàtic i el malbaratament alimentari són una realitat, però no ens ho prenem seriosament. Estan sortint propostes que van avisant sobre com aprofitar al màxim el menjar que tenim i fer-nos reflexionar", alerta el cofundador de Reimagine Food.
Robles: "Passarem dels controls antidroga als controls anticarn per promoure la sostenibilitat"
Per tot plegat es mostra convençut que tard o d'hora arribarà la figura del policia de l'alimentació, un professional que regularà "com mengem, què mengem i com el que ingerim afecta l'entorn i la despesa sanitària". "Passarem dels controls antidroga als controls anticarn per promoure la sostenibilitat", afegeix tot seguit.