Núria Tomás Mendo (1987). Alguns pares es desviuen perquè el seu fill sigui futbolista i el porten cada dia a entrenar i cada dissabte i diumenge a jugar el partit; Núria Tomás té la mateixa sensació respecte al seu pare i l'empresa familiar. Amb 12 anys, va començar a treballar els caps de setmana; el seu pare, Enrique Tomás, li deia: "Ja veurem quina vocació tens, però un ofici tindràs; de fam no et moriràs". I ella diu que el seu ofici real és carnissera i xarcutera. Va aprendre darrere el taulell amb Rosy, que és com de la família. Quan les seves amigues se n'anaven d'Erasmus, ella anava feliçment a tallar conill procurant que no se li estellessin. Va plorar més d'un dia darrere el taulell quan les clientes deien: "Que no m'atengui la nena".
El seu doctorat va ser dels 20 als 25 anys en fer-se càrrec de recursos humans de l'empresa de pernil. Al seu pare li costava delegar, ja que és el cor de l'empresa; i es va deixar la pell per ensenyar-li, ja que "és un mestre nat, no fa res sense algú al seu costat per aprendre". D'ella, el seu germà Albert diu que "té un caràcter semblant al del seu pare, i no sempre congeniaven".
El 2012, se'n va a obrir les botigues de Madrid (tres en una setmana), i al cap de dos anys les pot compaginar amb estudiar interpretació. Crea una productora de teatre, amb èxit de tres setmanes al Fernán Gomez amb l'obra Aquí. Però costa molt viure del teatre, i com que portava el màrqueting i la comunicació a Enrique Tomás i cada cop més coneguts li demanaven coses, es decideix a crear Apolox Comunicación (10 empleats), iniciada amb la pandèmia, que té també la conta d'Aguakmzero, l'empresa del seu cònjuge, entre d'altres. Amb ella confia satisfer les seves inquietuds de fer coses i trobar l'equilibri amb l'empresa familiar.
Les botigues dels aeroports han donat tanta força a la marca que aquesta ha sobrepassat el cognom familiar, reduint el risc de la repercussió de les actuacions personals
Diu que els avantatges de treballar amb la família són la confiança i poder estar el diumenge treballant, que són també els desavantatges. El seu pare "és un carregador de bateries -surts pensant que et pots menjar el món-, però també té els seus moments dolents, com tot geni". Diu que els seus pares han fet un treball admirable en la relació entre els germans i que la seva mare ha estat el pilar que ha sustentat l'equilibri de la família; el principal llegat que els ha deixat és que no s'aconsegueix res sense esforç.
Núria va ser notícia a la premsa rosa, i sap en pròpia sang que les notícies personals poden afectar a l'empresa familiar que porta el nom propi. Creu que en el seu cas les botigues dels aeroports han donat tanta força a la marca que aquesta ha sobrepassat el cognom familiar, reduint el risc de la repercussió de les actuacions personals.
Té moltes ganes de conèixer el proper director general: "Ha de ser d'un perfil que s'ajusti moltíssim a la idiosincràsia de l'empresa. Haurà d'adaptar-la al futur mantenint l'essència d'Enrique Tomás. Ha de tenir més cor que ningú, perquè Enrique Tomás és entrega, passió i deixar-se la pell; més que simples projectes i processos. Ha de tenir molt de recursos humans, visió global i idiomes".
El fill mitjà
Albert Tomás Mendo (1992). Des de petit, l'ha marcat molt ser integrant d'una empresa familiar. Va estudiar grau d'imatge i so; de petit volia ser DJ, però durant l'adolescència no sabia què fer i el seu pare li va proposar fer un màster pràctic. Era una motivació per a Enrique. "El que tens a casa pot ser el que menys et ve de gust; el concepte de xarcuteria no m'atreia, però el de barra de degustació, sí; el veia més divertit. Teníem 10 locals, i ara 109, ha estat una experiència vital acollonant; m'alegro d'haver-li fet cas".
Va iniciar-se el primer any amb la inauguració de la primera barra degustació a Glòries; després, una altra a la botiga de La Farga (Hospitalet). Un any d'adjunt al seu pare, sense cap feina concreta; escoltant-lo i assistint a totes les reunions. Va passar a suport i formació d'obertures; el concepte de degustació era nou. La sortida de la sòcia el va portar al que resultaria ser la direcció d'operacions, que és "la patata calenta de l'empresa", durant quatre anys. La incorporació de Carlos Dasilva quan ja tenien 60 punts de venda va impedir que s'ofegués i li va permetre passar a codirector amb el seu pare en el moment en què s'iniciava la internacionalització. Les tasques del dia a dia han recaigut cada cop més en ell, permetent a Enrique centrar-se en l'estratègia. Fa tres anys, van crear un comitè de direcció i, fa un any, un consell d'administració, per anar creant estructura i no haver de "fer-ho tot a pulmó". Enrique és contrari a protocol·litzar els processos, té "pànic a la reunionitis".
El futur de la família empresària preocupa poc a Albert Tomás, perquè han fet el primer pla estratègic del negoci a tres anys vista, i cada cop és més viable una direcció no familiar
Enrique és "un geni visionari, amb energia autorenovable, que creix en els moments difícils; amb un cor molt gran; un xaval en un cos d'home de 53 anys"; però amb "una intensitat desmesurada" que "obre portes sense tancar les anteriors". És "capaç de portar 10 pilotes a l'aire i continuar caminant". Diu que no és anul·lat pel seu pare, perquè tenen caràcter molt complementari; és el seu contrapès posant ordre i calma en els processos. No té necessitat de protagonisme.
El futur de la família empresària li preocupa poc, perquè han fet el primer pla estratègic del negoci a tres anys vista, i cada cop és més viable una direcció no familiar. "S'ha de protegir que l'empresa, per una mala decisió familiar, no faci un pas enrere". No té vocació de director general; pot ser haver nascut a Alella li ha inculcat passió pel vi, però no aspira a ser bodeguer, el que li motiva és acostar la cultura del vi als consumidors. Per prendre amb pernil recomana el vi espumós o el blanc, però per als amants del vi negre ha creat Maridaje tinto de Enrique Tomás, amb garnatxa del Montsant.
El més petit
Eric Tomás Álvarez (2017). A Núria, tenir un germà que podria ser el seu fill, no li preocupa en absolut, diu que és adorable i farà bon tàndem amb el seu fill Aolo (2020). Per a Albert, va ser un trauma durant l'embaràs, però és un "angelet que et menjaries" a qui és un gust fer de cangur, amb la seva parella Amanda. El dia de demà, es podrà integrar, si li ve de gust, a la companyia. Creu que si la representació d'Eric la tingués la seva mare no hi hauria conflicte; han fet molt bona relació i ella té el seu camí empresarial.
Enrique no s'ha plantejat la relació d'Eric amb l'empresa, però espera que aquesta estigui suficientment estructurada com per poder-s'hi incorporar després dels seus estudis universitaris. La seva mare té una clínica d'estètica amb 23 empleats, que en el seu tercer any ha facturat tres milions d'euros, i que està llançant un projecte mundial de cosmètica online, i diu que "tant de bo no treballi amb cap dels dos". Al testament (no tots els empresaris el tenen fet), està establert que es compleixi la previsió legal i que la representació d'Eric al negoci la tingui la mare. Aquesta és una qüestió que convé que les famílies empresàries prevegin, sobretot a partir del fundador, en previsió a divorcis.