No fa pas massa, els carrers de les principals ciutats del Vallès els governava el so dels telers, un soroll constant fruit dels tramats de la roba que vestiria el país sencer. L'arribada de gènere procedent d'Àsia, però, va fer truncar un model industrial que va provocar que moltes empreses haguessin d'abaixar la persiana. Algunes, però, van saber reinventar-se. És el cas de Finsa, que el 1978 va decidir donar un tomb al negoci familiar després que l'empresa centenària, Sala i Badrinas, hagués de tancar colpejada per la dura competència que venia de l'est.
Finsa no va perdre la tradició: van apostar per seguir teixint, substituint el tèxtil pel metall, passant de vestir persones a vestir edificis. La Caja Mágica de Madrid, la Ciutat de la Justícia de Barcelona o la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Sabadell són algunes de les seves obres, com també ho són els reixats decoratius dels lluernaris de la Sagrada Família.
La reconversió d'un projecte
Joaquim Badrinas, propietari i president de Finsa, va voler reprendre el negoci familiar. Conscient, però, que la situació havia canviat i que competir amb els gegants asiàtics era una odissea, va apostar per fer un canvi de xip. "Tenia cultura del tèxtil i vaig decidir aprofitar aquests coneixements però no amb el tèxtil convencional, sinó amb teixits tècnics o per aplicacions industrials", explica Badrinas.
Es tractava d'elements que funcionen per filtració, especialitzats, per exemple, per a la mineria, per al tractament d'aigües residuals o per al sector de la farmàcia. Per aquest motiu, Badrinas va decidir fer una prospecció a Alemanya, on es concentra el gruix de talent en aquest sector, i va ser on va contactar amb dues empreses que es van oferir per acompanyar-lo en la creació del nou negoci, una de les quals, GKD Group, segueix encara avui dia com a sòcia.
Del sintètic al metall
La col·laboració es va convertir en una aliança estratègica que va permetre establir una relació en què Finsa s'encarregava de la producció de teixits sintètics i GKD de teixits metàl·lics. "La baixada de la pesseta i l'increment del preu del marc va fer que quedéssim fora de mercat, fet pel qual van apostar per comprar maquinària i començar a produir els teixits propis", explica Badrinas.
El creixement va fer que creessin una sala de telers moderns i fer el salt més enllà del mercat peninsular, obrint camí a l'exportació a partir de l'any 2005.
 |
| Edifici d'oficines a Sitges, amb teixits metàl·lics de Finsa. Cedida |
El salt internacional
Aquesta reconversió ha permès fer un salt arreu del món i que avui dia el 70% de la producció es destini a mercats estrangers. "Vam començar amb una xarxa a Sud-amèrica i actualment comptem amb uns 40 països, entre els quals França, Suècia, Alemanya, Turquia, Polònia o Rússia", explica el propietari.
Així es va apostar pel model franquícia a través de socis locals, on exporten la matèria primera i la tecnologia perquè es manipuli el teixit directament al lloc per a vendre'l al client final. "Els donem assessorament tècnic i visitem els clients amb ells", apunta Badrinas. Actualment Finsa compta amb 50 treballadors i factura al voltant dels 8.000.000 euros.
Una aliança clau
L'aliança amb GKD va obrir les portes a una nova via de negoci, gràcies a la visió que es va tenir en el seu moment per integrar aspectes no convencionals a l'arquitectura. Va ser de la mà de l'arquitecte francès Dominique Perrault, que va proposar integrar teixits metàl·lics als edificis: "A França no li van fer cas, i a Alemanya GKD sí", explica Badrinas.
La relació va començar amb la projecció de la Biblioteca Nacional de França, on va integrar malles metàl·liques per tot arreu, generant una controvèrsia sobre el resultat final de l'obra.
Un producte innovador
"La malla metàl·lica ofereix una sèrie d'avantatges, des d'un baix manteniment perquè per rentar-ho amb la pluja o l'aigua a pressió es neteja, fins a la protecció que ofereix", explica Badrinas. En aquest últim aspecte, no només garanteix la privacitat de l'interior, ja que fa difícil veure què hi ha darrere d'una finestra, sinó perquè a més ofereix protecció en serveis que requereixen un reforç i on es vol prescindir de reixes o barrots, com és el cas de centres psiquiàtrics.
D'altra banda, el reixat suposa un avenç per reduir l'emissió de gasos contaminants i, per tant, té un benefici en l'àmbit sostenible. "Això és així perquè de la malla al mur la diferència de temperatura es redueix entre 5 ºC i 6 ºC, protegint a l'estiu de la calor de l'exterior, reduint el consum energètic i l'emissió de diòxid de carboni", assegura Badrinas.
Una de les seves propietats també passa per la protecció de les ones electromagnètiques. El propietari de l'empresa explica que estan treballant amb un nou model de reixat que servirà per protegir espais de les freqüències d'ones com les de la telefonia mòbil o les xarxes sense fils, que s'apunta com a nocives per a garantir el descans de les persones.