De tan present que és a les nostres vides, potser que no li fem el cas que mereix. I és que la Fira de Barcelona ja hi era abans que vinguéssim al món tots els que avui som vius a la ciutat (que em disculpin els avis centenaris, perquè en tot cas no tenien ús de raó quan aquesta institució començava a caminar). Anem a pams. La primera Fira de Mostres de Barcelona es va celebrar el 1920, i és el precedent més directe que podem trobar de la Fira actual, però molt abans la Ciutat Comtal ja havia fet palesa la seva vocació de mostrar-se al món perquè en el llunyà 1844 va organitzar l’anomenada Exposició General de Barcelona, mentre que el 1860 es va celebrar l’Exposició d’Indústria, Arts i Oficis; el 1871, l’Exposició General Catalana; i, sis anys més tard, l’Exposició de Productes Catalans. Això sí, el gran esdeveniment que projectaria de manera definitiva la ciutat cap el món va ser l’Exposició Universal del 1888, que va tenir com a centre d’activitats el parc de la Ciutadella. I com dèiem, el 1920 la primera Fira de Mostres, que va obrir la porta a les celebracions periòdiques de salons temàtics. El 1929, es va produir la segona gran fita destinada al públic de fronteres enllà, com va ser la cèlebre Exposició Internacional que va permetre conquerir la muntanya de Montjuïc. Amb la República, vindria la formalització de l’entitat, atès que el 1932 es va constituir la Fira Internacional de Barcelona.
Passats els anys grisos de la dictadura i la primera dècada de la democràcia, a inicis dels 90 es va fer palès que el recinte tradicional de Montjuïc s’havia quedat petit i, per solucionar-ho, es van adquirir els terrenys coneguts aleshores com Polígon Pedrosa, a tocar del tram de la Gran Via que transita pel municipi de l’Hospitalet de Llobregat. Després d’una sèrie d’ampliacions progressives, la zona és ara el cor de la Fira per la quantitat de metres quadrats que ofereix, que han deixat la zona original de Montjuïc en el germà petit de la marca Fira (240.000 metres quadrats de la zona d’expansió respecte els 150.000 de l’àrea tradicional). Tot plegat per esdevenir, sense cap mena de discussió, una de les institucions firals més importants del continent, superant els 200 milions d’euros d’ingressos gràcies als més de 150 esdeveniments que celebra anualment.
La zona de Gran Via que transita per l'Hospitalet de Llobregat és ara el cor de la Fira per la quantitat de metres quadrats que ofereix, que han deixat Montjuïc com el germà petit de la marca
La darrera reestructuració corporativa a la Fira va succeir coincidint amb el canvi de segle, perquè es va procedir a redissenyar el seu sistema de govern, amb l’entrada de la Generalitat i la creació d’un consell d’administració i una gestió amb executius professionals. En conseqüència, ara existeix com a cúpula màxima un consell general, format per representants del Govern, dels ajuntaments de Barcelona i l’Hospitalet i per membres de la Cambra de Comerç. Com a representants dels municipis hi ha l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau Ballano, que exerceix com a presidenta d’aquest consell, a més de Núria Marín Martínez (alcaldessa de l’Hospitalet), i dels regidors Elsa Artadi Vila i Ernest Maragall Mira. Els representants de la Generalitat són Roger Torrent Ramió, Jordi Cabrafiga Macias, Núria Cuenca León, Ricard Font Hereu i Oriol Sagrera Saula. Finalment, pel que fa als representants de la Cambra, hi trobem Mònica Roca Aparici (presidenta de la institució i empresària de noves tecnologies), Enric Crous Millet (cara visible de la cervesera Damm durant molts anys), Joan Font Fabregó (propietari dels supermercats BonPreu), Jordi Pomarol Clotet (actuari i emprenedor) i Montserrat Soler Prat (arquitecta).
El consell d’administració està constituït per set o nou membres nomenats pel consell general, a proposta de la Cambra de Comerç. També serà aquest òrgan el que nomeni el president del consell d’administració, un càrrec que en l’actualitat recau en la figura de Pau Relat Vidal, que ocupa la cadira des del 2018. Relat és un farmacèutic que des del 2001 es desenvolupa com a primer executiu de l’empresa on treballa, Mat Holding, una multinacional catalana dedicada al tractament de l’aigua per a cultius que pertany a la família Matosas (una de les fortunes més grans del país). La resta de membres del consell d’administració són Mar Alarcón Batlle (emprenedora en el sector de les noves tecnologies), Luis Conde Möller (empresari de l’àmbit de la selecció de personal a través de la seva firma Seeliger & Conde), Agustín Cordón Barrenechea (economista format al món de l’auditoria i que ha estat vinculat a companyies com la cervesera Busch, Sara Lee o Grupo Zeta), Pedro Fontana García (directiu històric del BBVA a Catalunya i que avui forma part de l’executiva del grup francès de càtering Elior), Helena Guardans Cambó (neta de Francesc Cambó i empresària), Miquel Martí Escursell (president de Moventia) i Manel Vallet Garriga (propietari de Catalonia Hotels).
La concessió del CCIB és per a un període de 25 anys i permetrà que la Fira afegeixi una pota a la seva activitat: la zona de Diagonal Mar
El tercer esglaó dels òrgans de govern de la Fira ja és purament executiu, i és el que encapçala el seu director general, Constantí Serrallonga Tintoré, en el càrrec des del 2015. Serrallonga és un economista que prové del món municipal, atès que va ser el gerent de l’Ajuntament de Barcelona entre 2011 i 2015 i prèviament (des del 2002) havia estat conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’empresa pública que gestiona el bus i metro de Barcelona. Entremig, el 2008, va ser nomenat conseller delegat de l’operador logístic Tradisa.
Expansió a Diagonal Mar
Darrerament, la Fira ha estat notícia perquè s’ha conegut que assumirà la gestió d’una altra institució clau per a la projecció de Barcelona, com és el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), un dels equipaments més destacats de la zona del Fòrum. La concessió que li ha fet l’Ajuntament de Barcelona és per a un període de 25 anys i permetrà que la Fira distribueixi la seva activitat en tres potes diferenciades: la tradicional de Montjuïc, la zona d’expansió de Gran Via i aquesta nova a Diagonal Mar, a l’extrem nord de Barcelona. L’aportació del CCIB als recursos que gestiona la Fira no és menor, perquè disposa d’una superfície de 100.000 metres quadrats dividits en gairebé 50 sales diferents dins dels dos edificis del complex. Alguns dels congressos que s’hi han celebrat els darrers anys superen els 10.000 assistents, el que dona una idea prou clara de la capacitat de gestió del centre.
No hi ha cap dubte que la Fira de Barcelona és una d’aquelles institucions medul·lars que permet que la ciutat s’hagi fet un lloc a la primera divisió mundial en molts dels àmbits en què competeix.