Si en el primer article de Barcelona Capital ens referíem a la Barcelona New Economy Week (Bnew) com un projecte de ciutat, un esdeveniment que organitza conferències en espais emblemàtics en pro de la recuperació econòmica, en aquest segon parlem d’una de les principals institucions de Barcelona, amb una llarga trajectòria històrica i referent a Europa. La Fira de Barcelona és un motor econòmic de la ciutat, una eina per dinamitzar els sectors considerats estratègics i que cal impulsar perquè generin un entorn econòmic favorable a mitjà i llarg termini.
Els salons que organitza la Fira estan pensats per generar oportunitats de mercat i nova economia. “Darrere cada un d’aquests hi ha una raó estratègica de llarg recorregut, una voluntat de transformar o impulsar un sector perquè sigui punter en el nostre país”. Ho explica Pau Relat, president del consell d’administració de la Fira des de desembre del 2018. Aquesta és la seva principal missió.
En un context de normalitat, la Fira genera un impacte econòmic de 5.000 milions d'euros anuals i 35.000 llocs de treball directes i indirectes
La trajectòria de Relat va lligada al món de l’empresa, és un president amb un alt coneixement del món institucional i del teixit empresarial català. Fou també president de la fundació Femcat. Ell, i tot l’equip que representa, treballen intensament aquest nou curs per recuperar-se del fort sotrac que els ha causat la pandèmia. Estan decidits a donar un fort impuls a la Fira perquè també se’n beneficiï la ciutat.
Impacte econòmic de present i futur
Barcelona és una ciutat preparada per acollir grans congressos, per la seva capacitat i bona oferta en el sector de l’hostaleria. Malgrat tot, l’objectiu de la Fira no és únicament omplir hotels o restaurants. El seu director general, Constantí Serrallonga, ho deixa ben clar: “Omplir places hoteleres té un impacte induït perquè crea activitat econòmica”.
Segons un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona, la Fira, en un context de normalitat, genera un impacte econòmic de 5.000 milions d’euros anuals i 35.000 llocs de treball directes i indirectes. “Un autèntic motor econòmic que volem que reverteixi en la ciutadania, generi impacte social i orgull de ciutat”, recalca Serrallonga, persona que coneix molt bé la ciutat per la seva trajectòria, especialment en el món públic. Fou el gerent municipal de l’Ajuntament de Barcelona durant el mandat de Xavier Trias (2011-2014), conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en l’època de l’alcalde Clos, així com director-gerent de l’Hospital General de Manresa, entre d’altres responsabilitats.
La Fira és un agent dinamitzador de l’economia, al servei del poder econòmic de la ciutat i de la seva projecció internacional. Per això, el seu principal objectiu és detectar els sectors estratègics clau i posicionar-los en el mercat firal perquè generin una demanda prou sòlida.
La marca Barcelona
Els experts calculen que l’any 2050, el 75% de la població mundial viurà en grans metròpolis, grans regions metropolitanes interconnectades, on serà clau gestionar una mobilitat sostenible d’emissions zero, construint barris autosuficients i amb una mixtura d’usos. Els recintes firals també hauran de tenir el seu paper. Segons els seus responsables, es pronostica un 2023 absolutament normal, any en què el dinamisme de la Fira es recuperarà al 100%.
Barcelona és una ciutat amb una llarga tradició firal. El 1888, es construeix el primer recinte firal al parc de la Ciutadella amb motiu de l’Exposició Universal. En aquella època ja es van rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. Va ser la primera de les dues exposicions universals que es van celebrar a la ciutat. Amb la segona, la del 1929, la Fira es trasllada a les noves instal·lacions de Montjuïc. És el 1932 quan es constitueix oficialment la societat Fira Internacional de Barcelona, declarada d’utilitat pública.
El 2029, la Fira celebrarà el seu centenari i no vol que passi en va. No és estrany pensar que en un futur li agradaria organitzar una nova exposició universal, adaptada als nous temps, amb criteris de sostenibilitat i d’innovació.
El Barça, els grans esdeveniments a la ciutat, el bon clima, la bona gastronomia i un lideratge públic alineat amb els interessos de la societat civil feien el còctel perfecte per atraure nous congressos i oportunitats
La ciutat té un actiu molt potent que cal aprofitar i valorar més. Josep Lluís Bonet, president del consell de la Fira durant un llarg període, des del 2004 i fins el 2018, considerava els salons “peces clau” perquè les pimes, el principal teixit econòmic del país, assolissin la seva sortida al mercat internacional. La institució és també una bona palanca per a la internacionalització de les nostres empreses gràcies a la bona reputació que encara manté la marca Barcelona.
Anys enrere, des del sector públic, s’apostava fort per la internacionalització. L’alcalde Maragall va posar Barcelona al món gràcies a l’organització dels Jocs; aquesta sensibilitat internacional es va mantenir tant amb els alcaldes Clos, Hereu i Trias. Eren anys de gran èxit de la marca Barcelona. El Barça, els grans esdeveniments a la ciutat, el bon clima, la bona gastronomia i un lideratge públic alineat amb els interessos de la societat civil feien el còctel perfecte per atraure nous congressos i oportunitats.
Una governança publicoprivada
La Fira ha estat sempre un agent de consens i de col.laboració publicoprivada entre institucions i empreses. El consell d’administració està format per empresaris, amb un primer executiu com a director general. Aquest és un model d’èxit i de gestió privada sota un paraigües públic. Un model que ja es va contrastar durant l'organització dels Jocs Olímpics del 92 i que també s’ha replicat en altres agents econòmics, com per exemple Turisme de Barcelona.
L’any 2000, la Generalitat de Catalunya s’incorpora als òrgans de govern amb l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. El consell general el presideix l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i també hi són presents, amb dues vicepresidències, la Generalitat i la Cambra. El consell d’administració el formen empresaris i empresàries com Mar Alarcón, Luis Conde, Agustín Cordón, Pedro Fontana, Helena Guardans, Miquel Martí i Manel Vallet.
Les fires estratègiques
Quan tothom pensa en congressos o salons, a tots ens ve al cap el Mobile World Congress. Un gran congrés que ha suposat una quarta part dels ingressos que es generen amb l’organització de fires, la joia de la corona de la Barcelona capital mundial del mòbil. Afortunadament, però, la Fira, com la nostra economia catalana, diversifica i no ho fia tot a uns quants congressos.
Avui presenta un extensa oferta per donar resposta als sectors més estratègics i innovadors, com l’Integrated Systems Europe (ISE), l’Smart City Expo o el mateix Mobile; els més tradicionals i amb pes important en la nostra economia, Alimentaria, Hostelco; els industrials amb Hispack, Expoquímia o Equiplast; i, finalment, fires orientades al gran públic com els salons de l’automòbil, el Caravaning, el Saló Nàutic, o els salons de l’Ensenyament per a joves i el de la Infància per als més petits.
Un llistat de congressos, alguns considerats emblemàtics, que ja formen part de la història firal de la ciutat. L’oferta de salons, a més, abraça totes les edats, generant un vincle emocional del visitant amb la mateixa Fira des de ben petits.
"Hem d'interactuar més amb la ciutat", assegura Serrallonga quan pensa en el concepte "fora fira" que s'aplica a ciutats com Milà
I és que el seu recinte firal, amb l’avinguda Maria Cristina i el recinte Gran Via Fira 2, a cavall entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, és un dels espais més grans i moderns d’Europa, on es connecten fins a vuit pavellons. Una àgoraben connectada amb el centre de la ciutat, amb el port i l’aeroport, equipada amb les màximes prestacions i amb una bona infraestructura hotelera a l’Hospitalet.
L’oferta és immillorable. Tant és així que aquest recinte vol seguir creixent amb la construcció d’un edifici de dues plantes de 60.000 metres quadrats, pensats per consolidar la Fira com a primer recinte de referència a Europa. L’avinguda Maria Cristina no en resta exempta, amb el MNAC, les quatre columnes i les fonts de Montjuïc presidint tot l’espai firal, es vol convertir en un àrea de cultura i esport central a Barcelona.
El “fora fira”
Amb tot això, la Fira vol seguir innovant en el seu model de fires, en com la ciutadania pot sentir-se més implicada en els congressos. “Hem d’interactuar més amb la ciutat”, assegura Serrallonga quan pensa en el concepte "fora fira"semblant al que apliquen altres ciutats com Milà, amb l’organització de la Fira del Moble en què hi participen espais concrets.
Per fer-ho possible, cal la implicació i la col·laboració de les administracions locals, dels agents econòmics i socials. És un model que caldrà explorar a fons, especialment en salons que poden projectar els actius que tenim en sectors claus de la nostra economia, com l’Alimentaria o l'Automobile.
Avingudes, carrers o espais emblemàtics de Barcelona poden exposar cotxes, organitzar tasts gastronòmics o celebrar conferències, com ja va iniciar la fundació Mobile World Capital amb la Barcelona Mobile Week,amb conferències i xerrades en diferents barris. El "fora fira" també esdevé una manera de generar responsabilitat social amb Barcelona i la seva regió metropolitana.
En definitiva, la Fira, més que un recinte firal, és un agent clau perquè l’economia del nostre país funcioni, una finestra al món tant per projectar el nostre talent com per atraure nous sectors de futur. Quan debatem que ara és el moment de repensar la ciutat, fixem-nos en la missió d’aquesta institució, els sectors que toca i el seu model de governança. Possiblement, la Fira té la resposta al model de progrés econòmic i social que hauria de tenir la Barcelona del futur.