La família de la Fira de Barcelona creix. Tant a nivell de salons propis, salons externs que arriben a la capital catalana i organigrama. L’entrada dels nous negocis ha comportat també l’entrada de noves necessitats pel que fa a la direcció. Amb Agustí Cordón ja van començar a canivar i en Constantí Serrallonga ho ha ampliat. L’arribada del Mobile World Congress (MWC) a la Fira de Barcelona l’ha fet fer un salt endavant, posant el recinte firal al mapa per atraure fires internacionals de referència i potenciar els salons propis.
Aquesta setmana s’ha anunciat la creació de la direcció de màrqueting corporatiu i projectes estratègics de la Fira de Barcelona, que ocuparà l’director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, Joan Angulo. Angulo passarà a ocupar aquest nou càrrec, que respon a l'objectiu de la institució firal de potenciar la seva marca, la creació de valor social i l'impuls dels seus projectes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU. Angullo i Serrallonga es coneixen de l'etapa Trias a l'Ajuntament Barceloní, quan l'exalcalde va nomenar l'actual director general de la Fira com a gerent municipal i a Angulo com a gerent de recursos.
Amb aquesta nova direcció, la Fira comptarà amb 13 directors en el Comitè Executiu. En etapes anteriors, l’entitat comptava amb director general, comercial, financer, sistemes, infraestructures, RRHH, màrqueting, comunicació, protocol i Servifira. Ara l’estructura ha mutat en negoci propi, extern, internacional, governança interna, administració, serveis de recintes, assessoria jurídica, comunicació, persones, relacions institucionals i TIC.
Fires pròpies i externes
La crisi del 2008 va fer que la majoria de salons que no tenien part internacional patissin molt -Construmat, Alimentària, dos grans pilars de la Fira-. En aquella època la Fira ja havia començat a fer un gir de timó i apostar pels salons externs, és a dir, anar al mercat a captar altres fires que se celebraven en altres recintes. El moment de més impacte d'aquesta nova estratègia va ser l'arribada del Mobile World Congress el 2006.
L'arribada del MWC fa que la Fira faci un salt qualitatiu: és molt probable que el MWC sigui el saló més exigent del món. I posa Barcelona (encara més) al mapa, sobretot per al sector tecnològic i els esdeveniments d'aquest caire. Així, han vingut a celebrar-se a la capital catalana esdeveniments corporatius com els de SAP, Cisco, Microsoft, etc. No en va, el recinte firal barceloní es troba en el top 10 d'Europa. I per aconseguir que arribi al top 5, l'ampliació del recinte Gran Via és clau.
Abans de l’arribada del MWC, el negoci de la Fira s’estructurava en un 70% de facturació de salons propis i el 30% d’externs. Amb l’arribada del mobile, aquesta situació s’ha revertit i ara es divideix en un 75% per als externs i la resta interns. De fet, el MWC representa fins a un 30% de la facturació de Fira. Així, l’aposta per atraure salons externs és clara: només a tall d’exemple vindran salons tan importants com el Seafood o l’ISE i ha repetit l’ITMA.
El model de negoci de la fira ja no és només vendre metres quadrats a expositors, sinó que també és portar congressistes i portar congressos. A part de seguir mantenint els salons propis.
La crisi va fer net de les fires a Europa i Barcelona ha crescut amb fires pròpies, innovadores i de fort impacte que volen ser referents internacionals: Smart City World Congress, IoT, In3Dindustry, iWater, N1B, RBWC, etc. I així ha de ser, perquè els salons externs poden marxar en qualsevol moment.