Fira de Barcelona es fa gran. Tan gran que els recintes firals de Gran Via i Montjuïc viuran un procés d'ampliació i remodelació valorat amb una inversió de 380 milions d'euros. Pràcticament, a parts iguals. Els horitzons establerts són 2024 i 2029, respectivament. "L'objectiu que busquem tots és consolidar el posicionament de lideratge de Fira de Barcelona", ha assegurat Constantí Serrallonga, director general de l'entitat que ha tancat el 2018 amb una facturació rècord de 210 milions d'euros.
Serrallonga: "L'objectiu que busquem tots és consolidar el posicionament de lideratge de Fira de Barcelona"
Amb les dades a la mà, Serrallonga ha recordat que els nivells d'ocupació dels recintes són molt elevats, tant que s'anticipa una "saturació" a mig termini. Per sobreposar-se als sostres de creixement, el pla inclou construir una nova illa de 40.000 metres quadrats a l'Hospitalet i transformar l'avinguda Maria Cristina de Barcelona en un espai sense trànsit. A la recerca "d'un dels recintes firals més grans d'Europa".
Coincidint amb nit de futbol, el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, ha defensat també que "es vol posicionar Fira de Barcelona en la Champions League dels recintes europeus". Actualment, la Fira es troba dins el top 10 però es vol assolir almenys al top 5. "No volem que els salons quedin limitats pel seu espai", alerta Relat que va posar pau i ara també futur a la Fira.
De Gran Via a Montjuïc
El recinte de Gran Via dissenyat per l'arquitecte japonès Toyo Ito compta actualment amb 240.000 metres quadrats de superfície expositiva i preveu ampliar-se en un edifici de dues plantes amb 60.000 metres quadrats i una edificació per a oficines i serveis que enllaçarà el pavelló 1 i el hall Europa amb un pas elevat. La ubicació es troba en uns terrenys de 40.000 metres quadrats de superfície situats a l'illa entre l'avinguda de Joan Carles I i els carrers de Ciències, Salvador Espriu i José Agustín Goytisolo. "Fa 40 anys, l'Hospitalet estava evocada a ser un suburbi i una ciutat dormitori de Barcelona. Però, hem canviat la història", ha explicat l'alcaldessa Núria Marín. Actualment, el turisme de negocis és la tercera activitat econòmica d'Hospitalet.
Les institucions de Fira de Barcelona presenta el seu pla d'ampliació i remodelació dels recintes
Alhora, el recinte de Montjuïc impulsa el projecte Univers Montjuïc que no només preveu la "peatonització" de l'avinguda Maria Cristina sinó també la remodelació de l'espai amb "essència de recinte històric", la creació d'una zona d'emprenedoria, coworking o espais d'exposició per empreses així com un auditori per acollir activitat congressual al Palau Alfons XIII o el pavelló Victòria Eugènia per a usos culturals.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat "un espai de recinte firal actualitzat i a l'alçada del segle XXI en què ens trobem" d'acord amb espais de vida, economia i societat. A tall concret, Colau ha proposat obrir un carrer com a continuïtat del carrer de la Guàrdia Urbana per canalitzar el trànsit de la zona fins a l'avinguda del Paral·lel, entre l'actual Palau 2 i la resta de pavellons.
Una Expo Internacional i un repte de país
"L’Exposició Internacional de 1929 [any de construcció del recinte de Montjuïc] va deixar una gran empremta que encara perdura i que ens recorda que els barcelonins tenim una gran estima per la seva Fira", recorda Relat. Una empremta vinculada també a globalitat, activitat econòmica i social del territori o projecció de les marques Barcelona, Hospitalet i Catalunya arreu del món.
En aquest sentit, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha reivindicat que "tenim un repte de país: assegurar l'èxit firal de la Fira" i que "el Mobile World Congress torna a ser una prova de foc per a tothom". El CEO de GSMA, John Hoffman, ja va llançar el primer avís admetent que "la GSMA tenia preparades per a l'edició 2018 del MWC dues ubicacions alternatives a la de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona per situar el congrés de mòbils fora d'Espanya pel context polític a Catalunya".
Torra: "Tenim un repte de país: assegurar l'èxit de la Fira"
Les diferents institucions que formen part del Consell General de Fira de Barcelona han firmat un protocol per impulsar aquest pla d'infraestructures que recull que la Generalitat proposarà "els instruments de finançament més adequats" mentre que els Ajuntaments de Barcelona i Hospitalet impulsara el planejament urbanístic i la fòrmula patrimonial per a Montjuïc i Gran Via, respectivament. Tot apunta a la possibilitat de rebre finançament de la Unió Europea.
"Si Josep Pla s'hagués assegut a primera fila, hauria preguntat: I això qui ho paga?", ha bromejat Albert Castellanos, president de Fira 2000 que és precisament la societat patrimonial que treballa en el projecte de desenvolupament financer d'aquestes noves inversions i preveu prolongar el període d'aportacions de les institucions sense incrementar-les
"Deia Barack Obama que la política té a veure amb donar esperances a la gent de què el futur pot ser millor", ha conclòs Marc Castells, president de la Diputació de Barcelona. La Fira de Barcelona es fa gran, a ritme de congressos i més i millor recintes firals.