• Empresa
  • La recuperació de Fira de Barcelona en xifres

La recuperació de Fira de Barcelona en xifres

La institució firal torna a paràmetres anteriors a la pandèmia amb una facturació l’any passat de 211 milions d’euros i un ebitda rècord de 37 milions

D'esquerra a dreta, Mònica Roca, Roger Torrent, Ada Colau, Pau Relat i Constantí Serrallonga en la presentació dels resultats de 2022 i de les perspectives per a 2023 | Kike Rincón | Europa Press
D'esquerra a dreta, Mònica Roca, Roger Torrent, Ada Colau, Pau Relat i Constantí Serrallonga en la presentació dels resultats de 2022 i de les perspectives per a 2023 | Kike Rincón | Europa Press
Barcelona
23 de Febrer de 2023
Act. 23 de Febrer de 2023

Fira de Barcelona va tancar l’any passat amb uns ingressos de 211,4 milions d’euros, un increment del 234,8% respecte 2021, i amb un ebitda rècord de 36,9 milions d’euros. Aquesta facturació més que triplica els 63 milions d’euros de 2021 i se si situa prop dels 219 milions de 2019, abans de la pandèmia. Dels prop de 250 esdeveniments organitzats l’any passat en els diversos recintes firals, destaca el Mobile World Congress (MWC), que va aportar el 20% dels ingressos, al voltant de 42 milions d’euros, segons les dades facilitades aquest dijous pels principals responsables de Fira de Barcelona encapçalats per l’alcaldessa Ada Colau.

Aquestes xifres posen en evidència la recuperació de Fira de Barcelona: dels 63 milions d’euros de facturació i d’un ebitda negatiu 8 milions de 2021 s’han passat a uns resultats en la línia de 2019 tant pel que fa a facturació (només vuit milions menys) com d'ebitda (gairebé 12 milions més). Pel que fa als certàmens, Constantí Serrallonga, director de Fira Barcelona, va apuntar que els esdeveniments previstos per aquest 2023 també estaran al voltant dels 250, a l’igual que l’any passat, perquè ara es tracta de “consolidar” el creixement.

Ada Colau, Roger Torrent i Mònica Roca constaten les seves diferències en el nomenament de David Poudevida com a director de Fira 2000

Els representants de les tres potes firals, l’alcaldessa Ada Colau (Ajuntament de Barcelona), el conseller Roger Torrent (Generalitat) i Mònica Roca (Cambra de Comerç) van destacar el consens en la Fira tot i que posteriorment, en el torn de preguntes, van reconèixer la manca d'acord institucional en el nomenament de David Poudevida com a nou director general de Fira 2000, el consorci encarregat de l’ampliació dels recintes firals. Torrent va esgrimir la “legitimitat” del nomenament, fet a proposta de la Generalitat per la seva condició de principal inversor, si bé Colau i Roca, tot i reconèixer aquesta legitimitat, van reclamar la recuperació del consens.

Tot i aquestes discrepàncies, els membres del consell general van posar en valor el resultats de Fira de Barcelona en un any tan “complex i incert” com el 2022 tenint en compte que, al gener, encara es van suspendre certàmens per la pandèmia. En aquest sentit, Pau Relat, president del consell d’administració, va destacar quatre fets: un de quantitatiu, com són els “excel·lents resultats” de facturació i rècord d'ebitda; i tres de qualitatius, com són la renovació del contracte del MWC (amb voluntat que sigui permanent), el primer any de la gestió del Centre de Convencions Internacionals i el projecte d’ampliació del recinte de Gran Via.

Pau Relat, president de Fira de Barcelona, destaca la “visió llarga” allunyada del “regat curt” i la lleialtat institucional com a claus de la recuperació

Relat va destacar com a “claus” de la recuperació de l’activitat firal la “visió llarga”, allunyada del “regat curt” de la institució firal, així com la “profunda lleialtat institucional” i d’“amplis consensos” de la seva trajectòria. Després que ho esmentés Colau, Relat també va recalcar la dimensió social de Fira: com a punt d’acolliment de refugiats de la guerra a Ucraïna, com a punt de vacunació contra el Covid-19 (en el seu recinte de Montjuïc es van subministrar 1,4 milions de dosis) i amb l’oferiment per convertir-se en hospital de campanya d’haver estat necessari.

En una intervenció més política, Colau, que presideix el consell general, va indicar que s’havia aconseguit l’objectiu de que el MWC es quedi definitivament a Barcelona. De moment, el contacte és fins a l’any 2030 si bé hi ha voluntat de continuar més enllà d’aquest horitzó per part de GSMA, l’entitat organitzadora que presideix John Hoffman.

El conseller Torrent, que es va reunir aquest dijous amb Hoffman, va assenyalar que l’edició del MWC que comença aquest dilluns demostra que s’ha superat la pandèmia.

Mònica Roca es va referir al “consens” per la renovació del consell d'administració de Fira Barcelona amb les incorporacions de dues noves vocals – Anna Schlegel, vicepresidenta de Procore Technologies, i Laura Carnicero, vicepresidenta de recursos humans de Seat– a proposta de la Cambra després d’acordar-ho amb Ajuntament i Generalitat. Aquestes noves incorporacions es formalitzaran en la propera sessió del consell general. No obstant, no es va referir a la renovació de Fira 2000 fins que aquest assumpte va sorgir a preguntes dels informadors.

Pel que fa a les perspectives pel 2023, Serrallonga va indicar que confien en tornar a superar els 200 milions d’euros de facturació. En els dos primers mesos de l’any ja s’han superat les expectatives. El que encara no s’ha recuperat són els moviments de visitants provinents d’altres països. Com a novetat hi ha la celebració, per primera vegada, de Sholtalk, el principal saló internacional al retail.

Renovacions

Aquest dijous no es ve produir una reunió formal del consell general si bé els seus membres més destacats van comparèixer en roda de premsa per informar del balanç del 2022 i de les previsions per l’any vinent. Quan es reuneixi el consell general, encara sense data, es ratificaran els canvis en el consell d’administració: la sortida de dos vocals –Pedro Fontana, amb el mandat caducat, i Kim Faura, a petició pròpia– i la incorporació de les dues noves vocals –Anna Schlegel i Laura Carnicero–. Formalment, la Cambra de Barcelona proposa els noms després de consensuar-ho amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Aquest procés de renovació s’ha allargat en el temps per manca d’acord. Això ha provocat que es trastoqués el calendari de sessions del consell general -presidit per Colau– que, tal com estableixen els seus estatuts, s’hauria de reunir un mínim de dues vegades a l’any.

Un cop ratificats, el consell d’administració que presideix Pau Relat quedarà composat per Mar Alarcón, Laura Carnicero, Luis Conde, Agustín Cordón, Helena Guardans, Miquel Martí, Anna Navarro i Manel Vallet.