Anna Font (Torelló, 1981) i Andrea Carandell (Manlleu, 1989) són dues empresàries osonenques que han creat D-ONA, una iniciativa de la firma de capital risc Ona Capital per invertir en companyies liderades per dones. La primera és directora comercial del Grup Bon Preu -que factura 2.259 milions d'euros anuals-, mentre que la segona és directora general de Benito, una companyia que es dedica a l'equipament urbà i factura 80 milions d'euros. Conegudes per la seva trajectòria professional i per ser segona generació d’emprenedors il·lustres, s'embarquen en una iniciativa que busca projectes escalables amb base tecnològica. Una cita amb VIA Empresa durant la primera setmana de març per abordar la seva trajectòria professional, la importància del lideratge femení i la nova etapa com a inversores.
Últimament, hem parlat a VIA Empresa d’Osona com a locomotora econòmica de primera divisió. En el vostre cas, sou dues professionals de dos grups empresarials àmpliament reconeguts a la Plana de Vic i a la resta de Catalunya: Bon Preu i Benito. A més, sou la segona generació d’uns emprenedors que van fundar dos “imperis catalans”. Quina és la vostra carta de presentació?
Anna Font (A.F): M'agrada presentar-me com a una psicòloga de formació que ha estudiat diversos postgraus i s'ha dedicat a la recerca universitària en temes de psicologia i sociologia. Poc després vaig decidir incorporar-me a l’empresa familiar, el Grup Bon Preu, i em vaig apuntar a un MBA de direcció d’empreses. Després d’uns anys d’experiència “sobre el terreny” i de consolidar la part d’ecommerce de la nostra cadena de supermercats, vaig assumir el lideratge com a directora comercial el 2020, un departament que inclou la part de vendes online, offline, comunicació i màrqueting.
Andrea Carandell (A.C): En el meu cas, que és diferent del de l’Anna Font, vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses (ADE) i em vaig endinsar al món de l’auditoria i la consultoria. Amb tan sols 25 anys vaig fundar Novatilu, una empresa dedicada a l’enllumenat públic. El 2018 vam tenir l'oportunitat de recomprar Benito, que era l’empresa fundada pel meu pare i que s’havia venut anys abans i des de llavors en sóc la directora general. El 2020, amb la pandèmia de la covid-19, vam fusionar les dues companyies.
“El meu pare diu que no, però ha sigut molt exigent amb mi. I jo també ho soc”, explicaves Anna, en una entrevista sobre la teva relació i herència que t’ha deixat el teu pare, Joan Font. I el mateix en el teu cas Andrea. Quins són els aprenentatges de treballar amb la família? Hi ha hagut algun maldecap?
A.F: En aquests moments estic en un entorn molt professionalitzat i que el meu pare sigui el president de Bon Preu no em suposa cap dificultat, ni pes, ni destorb, però sí que cal saber-ho portar. Tenir mà esquerra i empatitzar amb la gent és vital com a gran aprenentatge.
Carandell (Benito): "L’exigència en l’àmbit familiar la sents molt present i és molt positiu"
A.C: Com bé comentava l’Anna a les entrevistes, l’exigència en l’àmbit familiar la sents molt present i és molt positiu, ja que és un push constant per voler superar i millorar les coses amb una finalitat. Al final, el dia a dia et porta a tenir una exigència pròpia que crec que és el gran aprenentatge familiar. I estic molt contenta del suport familiar que he rebut, de poder “decidir fer i desfer com vulgui”. Que la família et doni suport amb 25 anys per poder fundar la teva pròpia empresa és important. I, sí, potser com a dificultat empresarial és que la “confiança té el seu punt” (riu), però crec que ser directes és un gran avantatge. Definitivament, l’empresa és un germà més dins de la família.
Després d’anys de formació i d'experiència professional fora i dins de l’empresa familiar, entenc que el dia a dia a les respectives companyies us deu ocupar molt de temps. Però, què és el que més us fa gaudir de la feina?
A.F: El que més m’agrada de la feina és poder decidir i fer que "passin coses" de forma semblant a com ho voldria (riu). Bàsicament, poder decidir, influir i veure resultats en allò que creus és molt satisfactori.
Font (Bon Preu): "Poder decidir, influir i veure resultats en allò que creus és molt satisfactori"
A.C: El que més gaudeixo és el tracte amb les persones i l’equip, que és part de la meva feina diària. Que l’equip rutlli i tot funcioni és primordial. Així com la millora contínua per ser líders al mercat.
Aquesta setmana es porten a terme moltes accions pel 8 de març, el Dia Internacional de la Dona. Què és el que més us ha xocat pel fet de ser una dona en el món empresarial?
A.F: A vegades et trobes amb situacions que ets l’única dona a la reunió. I, evidentment, m’agradaria que hi hagués més dones congregades a la sala. El que més m’ha sobtat és que et “donin consells sense que els hagis demanat”. Personalment, hi ha un tema de formes, tons i d’empatia que el fet de ser dona fa que ho portem incorporat i que ho exercitem molt més que els nostres companys barons. Enguany, celebrem mig segle de vida de Bon Preu i hi ha coses que abans eren ben vistes, mentre que ara són considerades fora de lloc. Un canvi cultural que en els pròxims anys s’accelerarà encara més.
A.C: Per sumar una aportació a la contribució de l’Anna, m’agradaria parlar de la falta de referents. Quan hi ha reunions que ets l'única dona, a molts els sorprèn veure’t allà i et fan comentaris "adquirits" que tots tenim molt a dins culturalment. A vegades pot xocar. Alguns no se n'adonen i d’altres et poden demanar disculpes. També vull remarcar que en moltes ocasions m’he trobat que es penalitza més el fet de ser jove que ser dona.
Quina mirada o valors heu volgut aportar amb el vostre lideratge femení?
A.F: Hi ha un punt d’humilitat que portem més incorporades les dones. També sabem escoltar experiències d’altres persones, sense sentir-nos atacades i qüestionades. S’ha de saber digerir i portar. A vegades, també, quan la gent lliga caps i veu el teu cognom i el càrrec, la mirada canvia i molta gent “es posa a lloc”.
Font (Bon Preu): "El que més m’ha sobtat és que et donin consells sense que els hagis demanat”
A.C: En el meu cas he volgut aportar intel·ligència emocional per prendre segons quines decisions. El fet de ser jove m’ha funcionat per envoltar-me de persones que siguin millors que jo i amb més experiència i saviesa per prendre la millor decisió.
A principis d'aquest any vau donar a conèixer el naixement de D-ONA, una iniciativa d'Ona Capital per impulsar l'emprenedoria femenina. Per què ho heu volgut impulsar? A més, invertireu cinc milions d'euros cap a empreses emergents liderades per dones de diversos sectors amb base tecnològica.
A.C: En primer lloc, gestionem la companyia de capital risc Ona Capital des de dues famílies, els Font i els Carandell, mentre és liderada per Oriol Lobo. Des que la segona generació formem part del comitè, ens hem adonat que hi havia molt pocs projectes que arribin impulsats per dones. I no era una qüestió de selecció que féssim nosaltres, sinó que ens n’arribaven pocs. Per tant, era important no limitar-nos i hem volgut fer aquesta crida amb el naixement de D-ONA. Busquem projectes prellavor i llavor impulsats per dones, que puguin ser de llarg recorregut. El projecte és molt ambiciós i comptem amb tots els recursos necessaris.
Carandell (Benito): "En moltes ocasions m’he trobat que es penalitza més el fet de ser jove que ser dona"
A. F: A més, a Ona Capital no volem treure el màxim de plusvàlua després de la marxa. No ens fa res estar anys acompanyant una nova empresa, si pensem que l’equip i la idea és bona, ja que tot ho val. Estem oberts a projectes catalans, espanyols i europeus.
I així ho plasmen les xifres del sector. Actualment, les dones només suposen un 20% dels emprenedors a l'Estat, segons el Mapa de l’emprenedoria espanyola 2023 de South Summit. Així mateix, l’estudi apunta que les empreses creades per dones reben només un 2% dels diners disponibles, malgrat que generen més retorn per euro invertit. Per què existeix aquesta situació?
A.F: Les nostres impressions tenen a veure amb un tema històric i cultural, a més de la poca existència de referents. Hi ha un tema de dificultat d’accés de recursos, perquè no tothom disposa de capital per “jugar-se-la” o “endeutar-se”. També hi ha temes del dia a dia o sobre com conciliar la vida personal i familiar. Però, malauradament, per a les dones és més difícil.
Hem parlat de consells no desitjats, però quin és el millor consell professional que us han donat mai?
A.F: Aprofitar les oportunitats el màxim i no deixar-ne passar cap. I davant del dubte, tira-ho endavant i després ja veuràs cap a on va.
A.C: Predicar amb l’exemple, sobretot quan estàs al capdavant de l’empresa. Quan tens passió pel teu dia a dia i el que fas, el teu equip ho sentirà. I sí, no penedir-te de res, és el millor que et pot passar.