Barcelona escalfa motors a falta de menys de dues setmanes per la celebració del Mobile World Congress. No només perquè la ciutat celebra la Barcelona Health Innovation Week, que ha donat el tret de sortida el passat dilluns amb la presentació de l’Informe de la BioRegió 2024 i amb unes xifres rècord quant a l’ecosistema de les ciències de la vida català; també perquè aquest matí la Mobile World Capital Barcelona ha revelat una fotografia dels hubs tecnològics establerts a Catalunya, amb el seu anual Tech Hubs Overview, que arriba a la tercera edició. “Aquest informe aborda un fenomen, des del 2022, que ni a Barcelona i ni a Catalunya encara no s’havia posat el focus: aquells hubs que desenvolupen tecnologia per a un territori més gran que l’estat espanyol, com podria ser Europa o els Estats Units, i ens vam adonar d’una sorpresa majúscula. N’hi havia un total de 96”, ha apuntat el CEO de la MWCapital, Francesc Fajula, en la presentació de l’informe, al Pier01, l’espai que acostuma a fer servir l’entitat per a aquesta mena d’esdeveniments.
Unes dades "que tornen a sorprendre"
Si bé les dades del 2022 suposaven una sorpresa majúscula, el 2023 la xifra creixia fins als 147 hubs i enguany en els 160 hubs tecnològics amb seu a Catalunya, unes dades “que tornen a sorprendre”, tal com ha dit Fajula: “Hem estat molt estrictes amb el significat de hub tecnològic, i hem exclòs tots els hubs que es dediquen a vendes o prevendes”, ha afegit el CEO de la MWCapital. I és que amb aquest mateix criteri, la primera edició de l’informe va subratllar la gran quantitat de fàbriques de programari que acollia el territori català. Unes fàbriques que, segons Fajula, han crescut fins a convertir-se en “centres d’influència”. Un fet que “reafirma la posició de Barcelona com a seu d’atracció de talent i d’inversions internacionals”.
Com a dada principal de l’informe destaca l’impacte econòmic que genera aquest ecosistema: 2.879 milions d’euros, de mitjana, uns 18 milions per hub. L’any passat, la xifra era de 2.544 milions, i si tenim en compte els 147 hubs establerts -se'n van detectar 140, però l’anàlisi d’enguany n’afegeix set de més- es tradueix a una mitjana de 17,3 milions. És a dir, l’increment de facturació anual no s’atribueix únicament al creixement de hubs, sinó també a la seva capacitat de generar ingressos. “És una evolució exponencial”, ha afegit el CEO de la MWCapital.
I per descomptat que ho és: Catalunya va estrenar el segle XXI amb tan sols set hubs tecnològics, una xifra que va créixer considerablement si tenim en compte que en el tancament del segle XX s’acabava d’instal·lar el primer a Sant Cugat del Vallès, el hub d’HP, que és “el més gran que tenim al territori”, segons Fajula. Al vallesà se li van afegir el passat 2024 els hubs de Revolut, B. Braun, IAG o Sony AI, que destaquen entre els 13 que s’hi van afegir, amb els àmbits del desenvolupament de productes tecnològic -majoritàriament programari- i mobilitat, com a àrees destacades.
Els 160 hubs tecnològics establerts a Catalunya van facturar 2.879 milions d’euros el 2024
Aquests nous 13 hubs han generat un total de 263 nous llocs de treball qualificat i han generat un impacte econòmic agregat de 22 milions d’euros, dues xifres que en el termini de quatre anys s’espera que es tripliquin. Ara bé, és tot or el que lluu? Preguntat per la xifra de hubs tancats el passat 2024, Fajula ha apuntat que “hi ha hagut alguna desaparició, però bàsicament per fusions, no n’hi ha hagut cap tancament”.
“Catalunya té moltes coses a dir en aquest nou ordre mundial"
Qui també ha celebrat les dades del Tech Hubs Overview ha estat la secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo: “La xifra de 160 hubs el 2024 consoliden l’aposta de Barcelona i de Catalunya per ser referent a escala internacional com a hub digital i tecnològic”, ha dit, tot recordant que “Catalunya té moltes coses a dir en aquest nou ordre mundial que s’està conjurant”. En representació d’Acció, que ha col·laborat en l’informe juntament amb la direcció de Promoció Econòmica Internacional de l'Ajuntament de Barcelona, Galindo ha detallat que gairebé 9 de cada 10 multinacionals que han obert hubs tecnològics a Catalunya han comptat amb el suport de l’Agència per la Competitivitat de l'Empresa.
Després que el CEO de la MWCapital il·lustrés el Pier01 amb una imatge actual dels hubs tecnològics a Catalunya, la secretària de Polítiques Digitals ha vaticinat com s’espera que aquesta fotografia evolucioni en els anys venidors. Si bé no ha ofert dades del nombre de hubs que s’espera que s’afegeixin als 160 actuals, sí que ha mostrat les previsions dels dos grans macroindicadors que avalua l’informe: l’impacte econòmic i el nombre de treballadors. Quant al primer, s’espera el 2026 un increment del 26%, fins a assolir els 3.610 milions d’euros de facturació; una dada que el 2028 es projecta sobre els 4.102 milions. D’altra banda, quant al nombre de treballadors, s’espera passar dels 34.869 actuals llocs de treball -s’hi han afegit 6.191 aquest 2024- als 42.752 el 2026, i als 47.430 el 2028.
El creixement de 6.191 llocs de treball experimentat el passat any representa un creixement dels llocs de treball del 22%; sens dubte, “un sector que genera ocupació i que es troba en continu creixement”, tal com ha agregat Galindo. Una xifra que il·lustra aquest increment és la mida mitjana dels 160 hubs tecnològics, que ha crescut en 28 persones durant el darrer any, fins a assolir els 235 treballadors.
Els competidors (i veïns) de l'ecosistema català
“Ens trobem en un segle XXI marcat per l’avenç tecnològic i la situació d’inestabilitat a escala geopolítica”, ha comentat per la seva banda el quart tinent d'alcaldia d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, qui ha ressaltat “el coneixement, en tots els seus vessants” com “el principal motor de la ciutat de Barcelona”. Quant als hubs techies, Valls ha destacat el paper que té el Mobile a l’hora d’”accelerar-los”, així com el Talent Arena que s’estrenarà al recinte firal de Montjuïc per primera vegada. “El talent és el gran motiu per establir-se a Barcelona, per aquell talent que hi ha a la ciutat, però també per la capacitat que té la ciutat d’atreure’n”, ha agregat.
Valls: “El talent és el gran motiu per establir-se a Barcelona, per aquell talent que hi ha a la ciutat, però també per la capacitat que té la ciutat d’atreure’n”
El tinent d’alcaldia ha detallat que la ciutat comtal concentra la gran majoria (76%) dels hubs tecnològics, i la resta es reparteixen entre els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (19%) i de fora de l’AMB (5%). També ha mencionat els grans competidors de la capital catalana: Madrid, Lisboa, Londres, París i Varsòvia; una competència propera, si tenim en compte que dues d’aquestes ciutats es troben als països que col·lidien amb Espanya -a més de Madrid-.
Continuant amb una visió global, Estats Units es posiciona com el principal país d’origen dels hubs tecnològics amb seu a Catalunya, malgrat que la presència de països europeus ha crescut un 62% en els darrers cinc anys.
Perfils techies, però amb poca presència femenina
D’altra banda, el director de Talent Digital de MWCapital, Jordi Arrufí, ha incidit en la qüestió més tècnica de l’informe, així com en la bretxa de gènere de l’ecosistema, l’única dada que es troba estancada i que representa “els deures que té Catalunya”, segons ha apuntat. En primer lloc, el desenvolupament de solucions tecnològiques és la principal activitat dels hubs a Catalunya. S’hi dediquen un total de 34 -el 21%, o un de cada cinc-, i el segueix de ben a prop el món dels videojocs, que amb 23 hubs representa un pes del 14%. I no és per menys: Barcelona és una musa de la indústria gaming.
Ara bé, si posem el focus en els hubs que més ocupació generen ens trobem el sector dels sistemes industrials, que de mitjana representen una plantilla de 475 persones, força per sobre dels 235 mencionats anteriorment. El sector de la salut és el segon, amb una mitjana de 383 persones per hub. Ara bé, el fet que la mitjana de 235 treballadors per hub sigui força inferior s’atribueix a què la gran majoria de centre (70%) es dediquen al desenvolupament de tecnologies deep tech, i tots ells representen l’auge que viu la intel·ligència artificial: el 80% dels hubs que desenvolupen deep tech, dissenyen solucions d’IA. Molt més lluny, en segona i tercera posició, consten el món del blockchain (7%) i la robòtica (6,5%).
Tots aquests hubs reclamen un seguit de professionals, entre els quals triomfen els enginyers de programari, els consultors, els analistes en ciberseguretat, els professionals de SAP, analistes de dades o desenvolupadors de videojocs. Ara bé, reprenent els deures que Arrufí posa al conjunt de hubs tecnològics establerts a Catalunya, ressalta la representació femenina del 30,4%: “És un dels grans reptes de l’economia digital, i concretament els deures que té Catalunya, si tenim en compte que és un percentatge pràcticament idèntic del de fa dos anys”.